B·Debate i el CCCB obren un nou cicle de debats per acostar les humanitats i la ciència: “Als orígens de la ment humana”

En el marc de la celebració de l’Any de la Neurociència, B·Debate, International Center for Scientific Debate Barcelona, una iniciativa de Biocat impulsada per l’Obra Social “la Caixa”, i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), presenten un cicle de debats, “Als orígens de la ment humana”, que proposa una aproximació als darrers avenços en la recerca neurocientífica i a les seves conseqüències en la nostra concepció del que ens defineix com a éssers humans.

El cicle neix fruit de la col·laboració per segon any consecutiu entre B·Debate i el CCCB, amb la intenció de seguir fomentant el diàleg entre les humanitats i la ciència i apropar-lo al gran públic. El cicle de debats serà presentat dilluns dia 21 de maig per Montserrat Vendrell, directora general de Biocat i Marçal Sintes, director del CCCB. A continuació, Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, obrirà el cicle amb la conferència “La naturalesa de la ment conscient”. Tots els debats d’aquest cicle es portaran a terme al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al carrer Montalegre, 5 de Barcelona.

Quan intentem definir la naturalesa humana acostumem a fer-ho a partir de trets i conductes que neixen de la nostra ment: el llenguatge, les emocions, la capacitat de creació, les conductes altruistes i de col·laboració, la consciència... Tanmateix, encara sabem ben poc de com aquestes qualitats s’han pogut desenvolupar fins a convertir-se en allò que ens caracteritza com a espècie. La dualitat ment/cervell que va establir la ciència moderna occidental, influïda per la divisió cristiana entre ànima i cos, ha quedat superada pels descobriments de la neurociència, i avui sabem que totes dues coses són inseparables. Fins al punt que actualment científics i filòsofs afirmen que la ment humana, amb totes les seves capacitats, és fruit de l’evolució biològica i respon als mateixos criteris adaptatius que altres aspectes de la vida. Què sabem, doncs, d’allò que realment ens fa humans? Què passa a la nostra ment/cervell quan som capaços de parlar, crear i emocionar-nos?

Programa del cicle “Als orígens de la ment humana”

Dilluns 21 de maig, 19.30 h
Presentació
Montserrat Vendrell, directora general de Biocat
Marçal Sintes, director del CCCB

"La naturalesa de la ment conscient”
Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, autor de Cómo percibimos el mundo (Ariel, 2012)
Moderador: Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra

Dimarts 22 de maig, 19.30 h
“Podem simular la ment humana?”
Henry Markram, neurocientífic, director del Blue Brain Project a l’École Polytechnique Fédérale de Lausana
Moderador: Francesc Subirada, director associat del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación
 
Dimarts 29 de maig, 19.30 h
"L’auge de la neuroètica”
Kathinka Evers, professora de Filosofia i investigadora del Centre for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d’Uppsala, autora de Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz, 2011)
Moderador: Òscar Vilarroya, director de la càtedra «El Cervell Social» de la Universitat Autònoma de Barcelona

Dimarts 5 de juny, 19.30 h
“Bases neurològiques de la imitació i l’empatia”
Francisco Rubia, catedràtic de Fisiologia de la Universitat Complutense de Madrid, autor de ¿Qué sabes de tu cerebro? (Temas de Hoy, 2006)
Moderador: Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona

Dilluns 11 de juny, 19.30 h
“Qui decideix? La neurociència i la qüestió de la llibertat”
Michael S. Gazzaniga, catedràtic de Psicologia i director del SAGE Center for the Study of Mind de la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara), autor de ¿Quién manda aquí? El libre albedrío y la ciencia del cerebro (Paidós, 2012)
Moderador: Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra i director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Biografies dels participants:

Ignacio Morgado. Catedràtic de Psicobiologia de l’Institut de Neurociència a la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual és degà fundador. Actualment imparteix classes de Psicologia fisiològica i duu a terme recerca experimental sobre recuperació de la memòria per estimulació elèctrica cerebral. Ha rebut diversos guardons acadèmics i ha fet estudis en centres internacionals de recerca (Universitats del Rhur, Alemanya, i d’Oxford, Regne Unit; Institut Tecnològic de Califòrnia, Caltech, EUA). Pertany a diverses societats científiques internacionals i ha estat assessor científic de l’editorial Ariel i Cosmocaixa Barcelona. És autor de més d’un centenar de treballs especialitzats sobre psicobiologia i neurociència cognitiva. Les seves darreres obres de divulgació són Emocions i intel·ligència social: una aliança entre els sentiments i la raó (Mina, 2006; edició castellana: Ariel 2007 i 2010) i Cómo percibimos el mundo: una aproximación a la mente y los sentidos (Ariel, 2012).

Jaume Bertranpetit. Catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut d’aquesta universitat. Les seves investigacions giren al voltant de l’estudi i la comprensió de la diversitat del genoma humà. Ha publicat més de dos-cents articles científics sobre el genoma i és coautor del llibre Viatge als orígens: una història biològica dels humans (Bromera, 2000). Membre actiu de diverses organitzacions científiques nacionals i internacionals, ha estat director del Centre Nacional del Genotipat (CEGEN) i des de l’any 2007 és el director d’ICREA (Institució Catalana per a la Recerca i Estudis Avançats).

Henry Markram. Director i fundador del Blue Brain Project a l’École Polytechnique Fédérale de Lausana (Suïssa), un centre de recerca pioner que treballa en la reconstrucció virtual del cervell humà en un supercomputador. Expert en microsistemes de circuits neuronals, ha desenvolupat tècniques de recerca capdavanteres i ha estat autor de diversos descobriments científics de gran transcendència en aquest camp. Recentment ha treballat en el concepte de «computació líquida», una nova tècnica de registre informàtic a temps real de l’activitat neuronal. Igualment, ha destacat en la investigació de l’autisme, i ha estat coautor de la «Intense World Theory of Autism» que ha revolucionat la comprensió d’aquest trastorn. Actualment treballa en el disseny del Human Brain Project, futur successor del Blue Brain Project.

Francesc Subirada. Director associat del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación des de la seva creació el 2005. Del 2000 al 2004 va ser director associat de l’Institut de Recerca Conjunt IBM-UPC en aquesta universitat. També va ser director del centre IBM d’estudis avançats (CAS) a Barcelona. Del 1989 al 1999 va treballar a IBM, on va ser responsable de diverses posicions de negocis tècniques i estratègiques. És enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià (IQS), on també ha desenvolupat tasques de recerca del 1986 al 1989, i té un Master in Business Administration (MBA) de l’Open University Business School (Regne Unit).

Kathinka Evers. Investigadora del Centre for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d’Uppsala (Suècia). Experta en neuroètica, s’ha centrat especialment en qüestions relacionades amb l’ètica dels biobancs –els sistemes d’emmagatzemament, conservació i anàlisi de mostres biològiques. Doctora en Filosofia per la Universitat de Lund (Suècia), ha estat investigadora i professora invitada en diversos centres internacionals, com ara el Balliol College (Universitat d’Oxford, Regne Unit), la Universitat de Tasmània (Austràlia) o l’École Normale Supérieure i el Collège de France a París (França). Entre el 1997 i el 2002 va ser directora executiva de l’Standing Committee on Responsibility and Ethics in Science (SCRES), pertanyent al Consell Internacional per a la Ciència (ICSU). Evers és autora de Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz editores, 2010).

Òscar Vilarroya. Director de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva (URNC) i de la càtedra «El Cervell Social» a la Facultat de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a investigador, ha publicat diversos estudis sobre neuroimatge dels trastorns psiquiàtrics i filosofia de la neurobiologia. El seu treball al capdavant de la URNC és un referent mundial en l’àmbit de la neuroimatge pediàtrica i de trastorns de dèficit d’atenció i hiperactivitat en adults. Igualment, l’activitat de divulgació de la càtedra que dirigeix ha estat reconeguda per diverses institucions i publicacions internacionals. La seva variada activitat de publicació comprèn obres de neurobiologia teòrica (La disolución de la mente; Tusquets, 2002), llibres de divulgació científica (Paraula de robot; Bromera, 2003) i guions per a documentals audiovisuals (Bajo la piel del conflicto dirigit per Harmonia Carmona el 2004).

Francisco J. Rubia. Catedràtic de Fisiologia de la Universitat Complutense de Madrid i vicepresident de l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts amb seu a Salzburg. És expert en fisiologia del sistema nerviós, camp en el qual ha treballat durant més de quaranta anys. A més de la seva activitat acadèmica a Madrid i Munic (Universitat Ludwig Maximillian), ha estat subdirector de l’Hospital Ramón y Cajal, director general d’Investigació de la Comunitat de Madrid, membre del comitè executiu de l’European Medical Research Council, director de l’Institut Pluridisciplinari de la Universitat Complutense i membre numerari de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Entre els seus darrers treballs de divulgació destaquen els llibres ¿Qué sabes de tu cerebro? (Temas de Hoy, 2006) o El sexo del cerebro (Temas de Hoy, 2007).

Adolf Tobeña. Catedràtic de Psiquiatria i Psicologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més del seu treball de recerca en neurociència i psiquiatria, ha dut a terme una destacada tasca de divulgació científica en mitjans de comunicació. Ha publicat 15 llibres i 160 articles de recerca especialitzada. Igualment, ha estat director del Departament de Psiquiatria i Medicina Forense de la UAB durant vint anys i professor visitant de diversos centres internacionals a Londres (Regne Unit), Groningen (Països Baixos), Tel Aviv (Israel) i Venècia (Itàlia). La seva feina ha rebut diversos guardons, com ara el premi «Avui» de Periodisme Científic (1991), el premi «Serra i Moret» de la Generalitat de Catalunya (1994) o el premi europeu a la divulgació científica «Estudio General» (2004). Entre les seves darreres publicacions destaquen Cerebro y Poder (La Esfera, 2008) i Píndoles o Freud (Columna, 2011).

Michael S. Gazzaniga. Director del Sage Center for the Study of Mind de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara (EUA) i considerat un dels experts mundials més importants en neurociència cognitiva. En la seva distingida trajectòria ha dut a terme avenços cabdals en la comprensió del funcionament dels hemisferis cerebrals. Igualment, ha realitzat una intensa tasca de divulgació científica a través dels seus llibres i la participació en nombroses conferències i programes televisius com The Brain and the Mind. És fundador i director de reconegudes societats científiques com la Cognitive Neuroscience Society (CNS) i ha estat president de la Societat Americana de Psicologia. Igualment, és autor i editor de publicacions de referència en el camp de la neurociència cognitiva, com el seu The Cognitive Neuroscience (la quarta edició del qual va ser publicada el 2009 pel MIT). Entre les seves obres traduïdes destaquen El cerebro ético (Paidós, 2006), ¿Qué nos hace humanos? La explicación científica de nuestra singularidad como especie (Paidós, 2010) i ¿Quién manda aquí? El libre albedrío y la ciencia del cerebro (Paidós, 2012).

Jordi Camí. Nascut a Terrassa el 1952, és catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra i director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer. S’ha especialitzat en el camp de les neurociències i les drogues d’abús. Ha fomentat la creació i el desenvolupament de centres de recerca biomèdica com l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), institució que dirigeix des del 2005. Ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat al mèrit científic i tecnològic (2000), el Premi Ciutat de Barcelona (2006) i va obtenir la menció honorífica del Premi d’Investigació Reina Sofia (1990).

B·Debate és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic. www.bdebate.org

Per a més informació:

Biocat:
Gabinet de premsa · 662 315 523 · premsa@biocat.cat
Silvia Labé  · 662 315 400 · 93 310 33 69 · slabe@biocat.cat
Subscriu-te al nostre RSS
També ens pots seguir a Twitter i LinkedIn

Servei de premsa del CCCB:
Mònica Muñoz-Castanyer · Irene Ruiz · 93 306 41 23 · premsa@cccb.org

Lloc dels debats: CCCB • C/ Montalegre, 5 • Barcelona

Hi haurà servei de traducció simultània al català
Entrada: 3 € / Reduïda: 2,50 €
Amics del CCCB i aturats: gratuïta
Venda anticipada a les taquilles del CCCB i Tel-entrada (tel. 902 101 212 / www.telentrada.com