Digital mental health: reptes i oportunitats

Per salut mental s’entén “l’estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d'estrès de la vida, desenvolupar totes les seves habilitats, poder aprendre i treballar adequadament i contribuir a millorar la seva comunitat”. És a dir, no disposar de trastorns mentals i discapacitats psicosocials, així com altres estats mentals associats a un alt grau d'angoixa, discapacitat funcional o risc de conducta autolesiva. Com es pot observar en el següent gràfic, aquests trastorns són més o menys freqüents en les diferents etapes de la vida, sent la infantesa i l’adolescència els grups d’edat amb més probabilitats de patir-los.  

A Catalunya, la situació no és gaire diferent: una quarta part de la població té malestar emocional, sent les dones (30%) les grans damnificades amb 18 punts respecte els homes. A més, la probabilitat de tenir depressió és més elevada en la població femenina i en les persones en risc d’exclusió social. L’augment de situacions relacionades amb la salut mental dels joves també preocupa: un de cada set joves experimenta algun trastorn de salut mental a Catalunya, mentre que el suïcidi s’ha convertit ja en la primera causa de mort no natural entre el jovent.

La COVID-19: catalitzadora de les digital mental health

En aquest context, i fins l’arribada de la pandèmia, la salut mental era un tema tabú . No va ser fins el confinament que la societat es va començar a obrir per parlar sobre el seu benestar emocional. Aquest simple fet, lligat al distanciament social i els avenços tecnològics, va provocar un auge d’empreses de digital mental health, startups i scaleups que oferien solucions tecnològiques de salut mental, teràpia, materials d'autoajuda i monitorització, mitjançant aplicacions mòbils, plataformes digitals, realitat virtual, IA i tecnologies portàtils, principalment.

En aquell moment, empreses com Headspace, Calm i Meditopia van escalar ràpidament per tot Europa perquè la gent necessitava cert alleujament degut a les restriccions. Les descàrregues d'aplicacions de salut mental i fitness van passar de 565 milions a 811 milions un sol trimestre el 2020. Els inversors van prendre nota ràpidament de la nova demanda i van invertir 7.652 milions d'euros en startups de benestar i mindfulness el 2021, més del doble dels 3.964 milions invertits el 2020.

El mercat de la digital mental health es va valorar en 19.500 milions de dòlars el 2022 i es preveu que passarà dels 23.450 milions de dòlars el 2023 als 72.300 milions de dòlars el 2032, mostrant una taxa de creixement anual composta (CAGR) del 20,6% durant el període de previsió (2023-2032). 

I tot apunta que seguirà aquesta tendència si tenim en compte que la salut mental ha estat la indicació clínica més finançada en el que portem de 2023, amb $0,9B invertits entre Q1-Q3, i que és manté com a indicació líder des del 2019. "Estem enmig d'un despertar de la salut conductual, la caiguda de l'estigma combinada amb la creixent consciència dels seus beneficis, tot impulsat per la pandèmia, ha portat a una explosió de la demanda", assegura Asabys, qui va invartir en Koa Health i Amelia Virtual Care, dues scaleups de salut mental de la BioRegió de Catalunya.

Digital mental health: 5 reptes i 5 oportunitats

Tot i l'interès creixent per aquest segment d’empreses, confiar en les startups i scaleups d'aquest sector planteja una sèrie de reptes. Hem consultat a algunes de les digital mental health de la BioRegió de Catalunya i a fons d’inversió especialitzats establerts a Catalunya que han invertit en aquest segment, quins són els principals reptes i oportunitats que presenten aquestes tecnologies. Els presentem a continuació:

5 reptes de les digital mental health:

• Privacitat i seguretat: el maneig de dades sensibles de salut mental requereix mesures de privacitat sòlides per protegir la confidencialitat dels usuaris i evitar violacions de dades. Per abordar aquest repte, Edgar Jorba, CEO i cofundador d’Aimentia, planteja “implementar tecnologies de xifrat i autentificació robustes, i establir polítiques de privadesa clares i transparents”. A banda, recomana a les empreses seguir les millors pràctiques de seguretat de la informació i complir amb les regulacions de protecció de dades vigents, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea.

   

• Dificultat d’accés al mercat: principalment per aquelles solucions que volen obtenir una regulació. Per  a Carla Zaldua, CEO d’AcceXible, “la regulació alenteix l'arribada al mercat de molts productes de salut mental digital. En aquest punt també coincideix Xenia Riasol, COO de nen, qui identifica els principals motius: “En primer lloc, no existeix un marc comú europeu -i moltes vegades, inclús, ni de país- que harmonitzi ni estandarditzi les normes i requeriments i, en segon lloc, els inversors i organismes que concedeixen ajuts exigeixen obtenir resultats seguint els mateixos estàndards que els medicaments tradicionals quan el producte és totalment diferent”. Aline Noizet, digital health connector, fa un pas més enllà i parla de reemborsament.  “Alguns països com Alemanya, França, Bèlgica ja tenen un programa que permet receptes i reemborsar solucions validades. Que l'usuari pagui directament no sempre és fàcil sobretot a països europeus on estem acostumats a tenir accés a la salut de forma gratuïta”.

• Bretxa digital: malgrat l’accessibilitat millorada que ofereix la salut mental digital, no tothom té el mateix accés a la tecnologia, un fet que podria deixar a algunes persones sense l'oportunitat de beneficiar-se de les solucions digitals, com la població amb recursos limitats o les comunitats rurals. “La salut mental ha de ser transversal per a tots els col·lectius i estadis socials, així com per totes les etapes de vida de la persona”, recolza Edgar Jorba.

• Poblacions específiques poc ateses: segons Nina Capital, els grups de població que més necessiten innovació en salut mental són els atletes, els estudiants i els pacients amb malalties cròniques. En un article publicat recentment, el fons d’inversió no només assegurava mostrar interès per solucions amb evidència científica, sinó també per aquelles enfocades a malalties mentals greu (SMI), com trastorns psicòtics, depressió major amb símptomes psicòtics, depressió resistent al tractament o trastorn bipolar. Els infants i les dones també són grups poc escoltats en aquest camp de la salut mental. Solucions com nen o LactApp acorden que aquesta població continua estant estigmatitzada. “Per exemple, si ens fixem en les DTx que hi ha al mercat, veurem que hi ha una manca de solucions creades per a nens i nenes”, explica Xenia Riasol.

• Qualitat, eficàcia i gestió del risc: el mercat està inundat d'aplicacions i solucions de salut mental, però no totes estan basades en evidència ni són efectives. A més, comencen a aparèixer iniciatives que substitueixen la figura de l’especialista. En aquest punt, Xenia Riasol desaprova la quantitat de solucions digitals que existeixen sense validació clínica que “saturen el mercat i devaluen la resta”. Per a fer front a aquesta situació, Edgar Jorba, proposa que governs, organismes reguladors i empreses treballin conjuntament per establir estàndards i normatives clares. “Això pot incloure l'avaluació de l'eficàcia de les intervencions, la supervisió de l'ètica en la recopilació i l'ús de les dades, i l'assegurament que els professionals que operen a través de plataformes digitals compleixin amb les lleis i els codis ètics”, afegeix.

5 oportunitats de les digital mental health:

• Millora l’accés i l’adherència al tractament: se superen les barreres geogràfiques, fent que els serveis de salut mental siguin més accessibles per a persones en zones remotes, amb mobilitat reduïda i aquelles que preferirien no tenir visites presencials, gràcies a la supressió dels obstacles de temps, ubicació i transport. “Moltes aplicacions són d'ús remot i permeten ampliar l'accés a persones que, fins a les hores, no tenien forma d’accedir a aquests serveis”, manifesta Carla Zaldua. Una avantatge també durant la maternitat, que permet a les dones amb nadons evitar desplaçaments.

• Reducció de la bretxa entre la demanda i l'oferta: la demanda de serveis de salut mental supera l'oferta disponible i la tecnologia pot ajudar a superar aquesta bretxa oferint solucions escalables que arribin a un nombre més gran d'individus simultàniament i a un cost més baix. “En el nostre cas, oferim un software a escala per a tractar a un nombre molt més alt de nens i nenes que la psicoteràpia tradicional presencial”, declara Xenia Riasol.

• Personalització i seguiment en temps real: les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, poden oferir intervencions personalitzades que milloren el diagnòstic i l’eficàcia terapèutica, treuen càrrega a l’especialista i ofereixen més informació als professionals per a la presa de decisions. En el cas de la realitat virtual, segons Xavier Palomer, CEO d’Amelia Virtual Care, la tecnologia permet simular una situació determinada que genera por a una persona -per exemple, un avió- amb l’objectiu que s’exposi i treballi la seva fòbia.

• Intervenció i prevenció primerenca: les eines digitals poden permetre la detecció precoç de problemes de salut mental mitjançant el seguiment dels patrons de comportament, símptomes i estat d'ànim mitjançant la recollida de dades dels usuaris. Un fet que, per a Carla Zaldua, permetria passar del model de sistema de salut reactiu que tenim actualment, a un de més preventiu.

   

• Anonimat i intimitat: moltes persones se senten més còmodes compartint els seus problemes i preocupacions en entorns de confiança, sense recórrer als sistemes tradicionals. “Hi ha estudis que demostren que el 75% de les persones que van al psicòleg abandonen el tractament”, afirma Xavier Palomer, qui personalment creu que a les persones ens costa compartir aspectes íntims amb persones desconegudes. “En el cas de les dones, aquesta privacitat encara es valora més si es té en compte el tabú associat a certes temàtiques i la dificultat de trobar ajuda especialitzada”, apunta Maria Berruezo, cofundadora de LactApp.   

Les digital mental health a la BioRegió de Catalunya

Actualment, l’ecosistema català compta amb 33 startups i scaleups digital mental health, el que representa el 6% del total (525), una xifra que no ha parat de créixer en els darrers anys, sent el 2020 l’any en què més companyies es van crear (10). Aquest creixement explosiu evidencia la joventut d’aquest segment d’empreses. Així la companyia tipus és una empresa jove de menys de cinc anys amb una diversitat d’àrees, com són les eines clíniques de telemedicina, les teràpies digitals (DTx) o teràpies digitals i les apps de salut i benestar, i les tecnologies que utilitzen, com la intel·ligència artificial o la realitat virtual i realitat augmentada. Principalment orientades a patologies com la depressió, la depressió postpart, l’ansietat i l’estrès (hospitalari).

Les startups i scaleups de digital health en salut mental també han crescut en inversió a Catalunya. En els darrers cinc anys (2018-2022), les digital mental health han captat 57,67 milions d’euros. El 2021 van superar els 21 milions d’euros el 2021 -el 9% del total de finançament aixecat aquell any-, quan van aconseguir gairebé triplicar la inversió respecte el 2019. El motor d’aquest creixement ha estat principalment el capital risc (venture capital). Koa Health (30 milions d’euros, la major ronda d’inversió en digital health a la història de la BioRegió i la resta d’Espanya), Amelia Virtual Care (16,5 milions d’euros) i Oliva Therapy (12,62 milions d’euros) han estat les tres scaleups que més finançament han captat en aquest sector fins a la data. De fet, aquestes tres empreses han aixecat quasi la totalitat d’inversió d’aquest segment. Per a Robert Fabregat, director general de Biocat,  “la creació d’òrgans com el Pacte Nacional de Salut Mental i el seu Pla Director mostren que a Catalunya com una prioritat de país i on cal fer recerca i invertir per donar resposta a les necessitats de totes les persones que pateixen aquestes malalties".

Per Asabys, aquest sector és prioritari: "busquem invertir en solucions integrades, que permetin diagnosticar, tractar i monitoritzar al pacient en tot moment, combinant l’ús d’eines digitals amb l’atenció personalitzada. Eines que millorin la gestió i administració dels pacients pels professionals, incrementant l’eficiència i reduint el cost pel sistema de salut".

Pel que fa a la recerca en digital mental health a Catalunya, la Xarxa d'Innovació de Noves Tecnologies en Salut Mental (Xarxa TECSAM) té mapejats aproximadament 130 projectes o solucions de salut mental digital potencialment transferibles que han estat desenvolupats per alguns dels 49 grups de recerca de les 23 institucions catalanes que en formen part. Aquests projectes se centren sobretot en la promoció del benestar i els trastorns mentals comuns, com l’ansietat, la depressió o els Trastorns de la Conducta Alimentaria (TCA). En quant a tecnologies, les més utilitzades són les plataformes digitals, les aplicacions mòbils, la intel·ligència artificial i la realitat virtual o augmentada.

Tot i que l’entitat va néixer durant la pandèmia, a mitjans de 2020, han evidenciat un augment de l’interès en la matèria.  “En el nostre naixement teníem un total de 29 grups membres de 18 institucions, mentre que ara, 3 anys després, ja sumem 49 grups de 23 institucions”, declara la Dra. Judit López Luque, promotora i responsable d'Innovació de la Xarxa TECSAM i coordinadora d'Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. D’altra banda, també han observat el naixement de noves línies de recerca i nous projectes enfocats a l’estudi de la COVID i la salut mental.