Intel·ligència artificial i dades sanitàries al Tech Spirit Barcelona 2023: on som i cap a on anem

El recinte de la Llotja de Mar ha acollit la quarta edició del Tech Spirit Barcelona, l'esdeveniment de referència de la comunitat emprenedora i tecnològica de Barcelona, que ha reunit a multitud d’experts i professionals els dies 12 i 13 de desembre. L’acte ha coincidit amb el desè aniversari de l’associació Tech Barcelona, qui ha aprofitat la  commemoració per organitzar un certamen amb més de 140 speakers i més de seixanta ponències sobre temes tan rellevants com el futur de la intel·ligència artificial, nous reptes en emprenedoria i oportunitats de finançament. L’esdeveniment també ha comptat amb una competició de pitch liderada per ACCIÓ.

Com en altres edicions, enguany Biocat també ha participat al Tech Spirit Barcelona amb l’organització de dues sessions: la keynote “Joining a cross-tech future (with AI)”, liderada per Björn Arvidsson, director de STUNS Life science (l’organització que promou el creixement del sector de les ciències de la vida i la salut a Uppsala, Suècia),  i la taula rodona “Pioneering the change”, moderada per Montse Daban, directora d'Anàlisi Estratègica i Relacions Internacionals de Biocat, amb la participació de David Moner, responsable de producció de Veratech for Health, Elena Santana, business developer de Naru Intelligence, Taryn Andersen, CEO i cofundadora d’Impulse4Women i Björn Arvidsson, director de STUNS Life science.

A la primera sessió, Björn Arvidsson ha fet una introducció a l’ecosistema tecnològic de Suècia i ha parlat sobre el desenvolupament de noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, tenint en compte les necessitats del sector. Per exemple, els pacients ja no estan simplement sans o malalts, sinó que la salut s’entén com un conjunt de factors interconnectats que contribueixen en menor o major grau al benestar de l’individu. Per tant, al seu parer, el present i el futur de la salut passa per abordar les causes i invertir en la prevenció. "Actualment, generem tanta informació en un sol any com tota la història de la humanitat, el que presenta una gran oportunitat per a les tecnologies sanitàries basades en dades, però cal la integració de la connexió i la intel·ligència artificial", ha afegit.

La gestió de dades sanitàries: reptes i oportunitats

La taula rodona “Pioneering the change” ha tractat breument els principals reptes als quals s’enfronta l’ecosistema com ara la propietat, la gestió, l’explotació i la regulació de les dades sanitàries, així com també la seva qualitat i com aconseguir confiança per part dels professionals de la salut i de l’administració per poder aplicar-les. Segons els ponents, solucionar aquests reptes és clau si es vol integrar les noves tecnologies al sistema.

“Hem de ser molt curosos amb la informació que comparteixen els pacients perquè es poden utilitzar per altres propòsits que no tinguin res a veure amb l’àmbit. El risc existeix, i per això hem de treballar per trobar una solució”, ha destacat Elena Santana. En la mateixa línia, David Moner ha parlat sobre la necessitat d’establir una estandardització en el tractament d’aquestes dades: “El sector de la salut encara no s’ha enfrontat a una formalització real de la gestió del coneixement i això fa que sembli més complex, sobretot tenint en compte que el que està en joc és la vida de les persones i, per tant, no hi ha marge d’error”.

Per la seva banda, Taryn Andersen ha explicat que pels emprenedors és important obtenir les dades per tal de poder validar les seves innovacions, però que cal una regulació definida: "Hi ha moltes preguntes que encara no tenen resposta, és un entorn molt obert que necessita una regulació". El mateix opina Björn Arvidsson, Director de STUNS Life science, que ha remarcat la necessitat d'establir un protocol d'ús de dades.

Un dels altres temes que s’han debatut ha estat la pertinença d’aquestes dades i com han de ser compartides. Per Elena Santana, "Els pacients són qui comparteixen la seva informació, però l'hospital és qui la guarda. Qui n’és realment el propietari? Per tant, el punt clau no és  què poden fer els pacients amb aquestes dades, sinó què en poden fer els hospitals com a gestors". En canvi, per David Moner, el més important és trobar la manera de compartir la informació: “Primer hem d’establir la semàntica de les dades i apostar per la interoperabilitat per poder ser capaços de compartir-les i treballar en una solució”. 

En definitiva, els experts demanen un marc coherent i coordinat per determinar qui és el propietari de les dades i com es gestionen. L’harmonització d’aquestes dades, en un panorama que evoluciona tan ràpid, permetrà garantir que es puguin utilitzar de manera eficaç per als pacients.