5 teràpies de la recerca catalana contra la Covid-19

El Departament de Salut ha anunciat aquest abril que finançarà amb 4 milions d’euros 19 projectes de recerca dels centres IRISCAT per a la prevenció i tractament de la malaltia Covid-19, escollits a través d’una convocatòria d’urgència impulsada per la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS), amb la col·laboració de Biocat i de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Biocat, a més, donarà suport tècnic als projectes, entre els quals s’espera que alguns puguin arribar als pacients abans de finalitzar l’any

D’aquests 19 projectes de recerca, 5 treballaran en el desenvolupament de noves teràpies. En aquest post, repassem més en detall aquestes 5 investigacions que en els propers mesos podrien oferir des de la BioRegió de Catalunya una resposta a aquesta pandèmia internacional.

Buscant respostes en la proteïna S

L’investigador Julià Blanco lidera un projecte de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i l’Institut Germans Trias i Pujol  (IGTP) amb un ambiciós objectiu: impedir l’entrada del SARS-CoV-2 a les cèl·lules humanes. Com? Amb una estratègia que bloqueja una proteïna viral clau en la infecció: la proteïna S. La proteïna S de SARS-CoV-2 és la principal proteïna vírica externa, i permet l’entrada del virus a les cèl·lules diana mitjançant la unió a la proteïna ACE-2 de la superfície cel·lular.

La proteïna S es troba a l’envolta del SARS-CoV-2 i, quan s’uneix a la proteïna ACE-2 de la cèl·lula hoste, permet que el virus hi entri i la infecti. Per tal d’impedir aquesta unió, els investigadors desenvoluparan proteïnes de fusió que combinen anticossos amb proteïnes derivades de l’ACE-2. Aquestes s’uniran a la proteïna S de les partícules virals, impedint la interacció amb la cèl·lula hoste i evitant la infecció. “Aquestes estratègies són molt prometedores perquè poden actuar contra diferents coronavirus i ens poden ser útils per a propers brots”, destaca Blanco.

Eliminant els anticossos ‘traïdors’

Com a part de la resposta immune a una infecció, existeixen anticossos que, enlloc de protegir l’individu, són utilitzats pels patògens per facilitar la infecció, com és el cas de SARS-CoV2. Rafel Mañez, de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), lidera un projecte amb la col·laboració de RemAb Therapeutics i IrsiCaixa, per identificar un potencial fàrmac basat en glicopolímers que faciliti l’actuació dels anticossos neutralitzants front el SARS-CoV-2.

El projecte vol identificar, bloquejar i eliminar aquests anticossos que ajuden el virus en la infecció. Es dissenyaran i provaran in vitro unes molècules, els glicopolímers, per tal d’afavorir l'eliminació selectiva d'aquests anticossos. Aquesta nova tecnologia promouria una immunitat protectora immediata contra el SARS-CoV2 i representa una alternativa o complement a les vacunes.

“Actualment col·laboren amb dos centres de recerca d’Aràbia Saudí per eliminar els anticossos que faciliten la infecció per un tipus de coronavirus que es transmet als humans a partir dels camells –explica Mañez-. El projecte actual pretén identificar quins són els anticossos que faciliten la infecció del coronavirus i desenvolupar medicaments per a la seva eliminació específica. Esperem poder-ho fer en un període entre 12 i 18 mesos perquè els medicaments són molt semblants, la seva estructura és la mateixa i l’únic que hem de fer és identificar la diana a la qual s’uneixen els anticossos que faciliten la infecció del Covid-19”, detalla l’investigador.

La sang dels malalts, una altra font de respostes

Giuliana Magri, investigadora de l’Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), també té la mirada posada als anticossos: en el seu cas lidera un projecte per estudiar els que es generen com a resposta a la infecció per SARS-CoV-2  i generar anticossos específics com a teràpia per als pacients de Covid-19 i com a tractament preventiu per a individus d’alt risc.

Partint d’una mostra de pacients amb Covid-19, el projecte liderat per Magri estudiarà la resposta dels seus anticossos al SARS-CoV-2. Per això, s’analitzaran els limfòcits B (glòbuls blancs que produeixen els anticossos) de la sang de 20 pacients de Covid-19. Posteriorment, es generaran anticossos específics de SARS-CoV-2 a partir d’aquesta mostra i s’avaluarà la  capacitat de neutralització del virus d’ aquests anticossos.

“Volem entendre millor en els pacients amb Covid-19 com després de la infecció responen els limfòcits B, les cèl·lules que en el nostre organisme produeixen els anticossos. Volem saber si tots o només alguns dels pacients desenvolupen una resposta immunitària protectora i per quant de temps perdura aquesta resposta –explica la investigadora-. A més, seleccionarem aquells pacients que tenen una millor resposta immunitària i, a partir dels limfòcits B de la seva sang, generarem mitjançant tècniques d'enginyeria genètica anticossos específics contra la SARS-CoV-2 que siguin capaços de contenir la infecció, el que anomenem anticossos neutralitzants”.

Els anticossos generats es podrien administrar a pacients infectats per ajudar a reduir la propagació del virus a l’interior de les vies respiratòries i bloquejar la infecció de les vies respiratòries inferiors. A més, aquests anticossos també podrien ajudar a prevenir la infecció d’individus d’alt risc (els potencialment exposats al virus, com ara els professionals hospitalaris o les persones d’alt risc).

Dissenyar anticossos específics a partir dels pacients

Antoni Torres, de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), lidera un altre projecte per estudiar els anticossos de pacients que s’han recuperat de Covid-19. L’objectiu? Que serveixin com a punt de partida d’una nova teràpia contra SARS-CoV-2, basada en la producció i administració d’anticossos específics contra el virus.

El projecte analitzarà els anticossos IgG de pacients que s’han recuperat per tal d’identificar els seus epítops (les petites parts del virus reconegudes pel sistema immunitari humà i contra les que es dirigeixen els anticossos) de la proteïna S de la superfície de SARS-CoV-2.  Aquest estudi permetrà la posterior producció d’anticossos específics contra SARS-CoV-2 per tal de bloquejar la infecció.

“El nostre projecte també inclou models predictius basats en intel·ligència artificial per tal de poder identificar nous punts d’unió entre el coronavirus i l’anticòs –destaquen els investigadors Antoni Torres i Laia Fernández-Barat-. Això és útil no tan sols pel disseny de nous anticossos sinó que també podria tenir altres aplicacions com el disseny de la nova vacuna contra la Covid-19”. El projecte compta amb un ampli consorci que inclou el Barcelona Supercomputing Center, experts en proteòmica, immunologia i virologia per fer front als diferents reptes que vagin sorgint al llarg del projecte. “Al nostre laboratori tenim una llarga trajectòria en la recerca de les infeccions respiratòries des d’on estudiem els aspectes més bàsics de les infeccions complementant així la tasca clínica amb un enfoc multidisciplinar”, apunten.

La resposta immune, a la sang dels metges

Els investigadors Josep F. Nomdedeu Guinot i Silvia Vidal Alcorisa, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau), lideren un projecte per definir la dinàmica de la resposta immune eficaç contra la Covid-19 i identificar poblacions susceptibles i immunes a Covid-19. A més, aquests anticossos podrien tenir aplicacions en pacients crítics. Per aconseguir-lo, estudiaran els anticossos contra el SARS-CoV-2 a la sang de professionals sanitaris.

Concretament, el projecte proposa determinar els anticossos IgM i IgG contra proteïnes del SARS-CoV-2 al plasma de tots els treballadors de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Per això, l’estudi es farà amb mostres de sang de tots els treballadors del centre.

“Això ens permetria d’una banda conèixer quins treballadors estan immunitzats i poden anar a treballar amb seguretat, i d’una altra localitzar un grup de persones que podrien donar hemoderivats amb elevats tipus d’immunoglobulines que podrien ser utilitzats en el tractament d’aquelles formes més greus”, destaquen els investigadors.