Les millors notícies del 2019 a la BioRegió de Catalunya

NÚRIA PELÁEZ 

La celebració per primer cop de Bioequity a barcelona, rondes d’inversió, operacions corporatives, avenços en recerca i innovacions hospitalàries han marcat l’actualitat aquest any al sector. Com cada any per aquestes dates, des de Biocat recordem alguns dels titulars més destacats que han protagonitzat les empreses i entitats de recerca de la BioRegió de Catalunya.

Bioequity i els inversors

Els inversors internacionals han estat entre els grans protagonistes enguany a la BioRegió de Catalunya, ja que el maig Barcelona va acollir per primer cop BioEquity, el principal esdeveniment d’inversió dedicat a la indústria biofarmacèutica europea. Pots recordar la crònica de BioEquity 2019 i el vídeo amb els millors moments que vam preparar des de Biocat.

L’ecosistema inversor ha viscut a més moltes novetats enguany. El fons creat per Josep Lluís Sanfeliu i Clara Campàs, Sabadell Asabys Health Innovation Investments, va arrencar el març amb l’objectiu d’invertir en una quinzena d’empreses de dispositius mèdics, tecnologies en salut digital i biotecnologia en fases primerenques.

A l’abril Invivo Capital, gestora de capital risc liderada per Lluís Pareras i Albert Ferrer, va obrir el seu primer fons en el camp de la biomedicina de 40 milions d’euros. Poc després la gestora de capital risc Nina Capital anunciava un nou fons de 18 milions d'euros per invertir en salut digital, i donavem la benvinguda al fons paneuropeu Target Global, accionista d’empreses com Mediquo, que s’ha instal·lat a Barcelona.

Si necessites un resum entre tanta novetat, aquí pots recordar entre els fons inversors especialitzats en el sector.

Rondes d’inversió

On van a parar aquests fons? Apart d’operacions internacionals –per exemple, enguany Ysios Capital ha participat en una ronda de 36 milions d’euros de la nord-americana Aura Biosciences-, les empreses de la BioRegió han tornat a protagonitzar aquests darrers mesos importants rondes de finançament. La més gran de l’any la coneixiem tot just fa uns dies:

Anaconda Biomed ha aixecat 20 milions d’euros en una ronda liderada per Sabadell Asabys per validar en un assaig clínic el seu dispositiu mèdic per a l’ictus. Asabys, juntament amb Caixa Capital Risc, també està darrere de la 2ª operació més gran de l’any: una ronda d’inversió de 8 milions d’euros en l’empresa de realitat virtual Psious. 

Destaquen també les operacions de SOM Biotech, amb una ronda de 7 milions d’euros per finalitzar la Fase IIa d’un compost per a la malaltia de Huntington; Rob Surgical, amb una ronda de 5 milions per obtenir el marcatge CE del seu Sistema Bitrack, que pretén millorar l’eficiència de la robòtica quirúrgica actual; Atrys Health, que acaba de tancar una ronda de 5 milions per finançar el seu creixement; o Ability Pharma, que ha tancat una ronda de 3,5 milions d'euros amb Inveready i un fons d’Everis. 

Operacions corporatives

El 2019 ha estat també ple d’operacions corporatives a les empreses de la Bioregió de Catalunya. En repassem algunes. AB-Biotics es retira del Mercat Alternatiu Borsari (MAB) després de l’opa de la farmacèutica japonesa Kaneka, que finalment s’ha fet amb el 86% d’AB-Biotics.

Ferrer ha absorbit Spherium Biomed passant a controlar el pipeline de la companyia, i la família Uriach ha recuperat el 100% del capital de Palau Pharma, especialitzada en medicaments de prescripció mèdica. Aerie Pharma ha adquirit la startup Avizorex Pharma, especialitzada en oftalmología, i Tibidabo Ventures ha adquirit Abac Therapeutics, especialitzada en antibiòtics. Per la seva banda, Palex ha tornat a créixer en comprar la madrilenya Bemascé i Atrys Health ha tancat l’adquisició de l’Institut Mèdic d’OncoRadioteràpia.  En l’àmbit hospitalari destaca que el Grup HM ha comprat l’Hospital de Nens de Barcelona per 10 milions d’euros.

Avenços en el pipeline empresarial

Enguany hem llegit avenços en el pipeline de les empreses de la BioRegió de Catalunya. La més recent: Grifols ha finalitzat el seu estudi sobre Alzheimer i s’apropa a la comercialització de la teràpia.

A més, enguany Oryzon Genomics ha presentat dades preliminars de l'assaig de fase II del seu fàrmac iadademstat per tractar el càncer de pulmó de cèl·lula petita en recaiguda i també resultats preliminars d’eficàcia positius  de l’assaig clínic de Fase II ALICE amb el fàrmac iadademstat en casos de leucèmia mieloide aguda.

Per la seva banda, Minoryx enguany ha reclutat el primer pacient en  l’assaig clínic de Fase II amb el fàrmac leriglitazona per al tractament de l’Atàxia de Friedreich. 

Pots repassar com es troben les teràpies en fase clínica de les startups de la BioRegió de Catalunya en aquest post preparat des de Biocat. També és bon moment per recordar per què Catalunya està al top 10 europeu en nombre de participacions en assajos clínics i al top 20 mundial.

Internacionalització

En matèria d’internacionalització i novetats comercials, enguany Minoryx ha obert filial a Bèlgica, mentre que HumanITcare ha arribat a un acord amb Johnson&Johnson i Medical Valley per arribar a Bèlgica i Alemanya i Devicare ha tancat acords per comercialitzar el seu producte Lit-Control a Regne Unit, Malta i Argèlia. Pangaea Oncology ha tancat un acord amb AstraZeneca per ampliar la seva cartera de serveis en oncologia. AstraZeneca, per cert, ha protagonitzat aquest 2019 un important fitxatge en incorporar Josep Baselga com a director de l’àrea de recerca i desenvolupament en càncer de la farmacèutica.

Innovacions als hospitals

L’Hospital Clínic va acollir el febrer, coincidint amb el Mobile World Congress,  la primera intervenció quirúrgica teleassistida amb 5G. Enguany hem vist altres tècniques pioneres als hospitals catalans. Per exemple el Clínic, Sant Joan de Déu i la UPF han creat un sistema de navegació quirúrgica pioner al món per a la cirurgia fetal. 

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha iniciat un assaig clínic d’immunoteràpia amb cèl·lules CAR-T per al tractament del limfoma no Hodgkin B, mentre que l’Hospital Sant Joan de Déu ha tractat amb èxit el primer nen amb leucèmia limfoblàstica aguda amb la teràpia CAR-T 19 amb finançament públic. La biòpsia líquida per avaluar gens de malalts de càncer ja és una realitat i l’Hospital Clínic serà el primer en practicar-la a Europa. Vall d’Hebron ha curat el primer “nen bombolla” amb un trasplantament gràcies a la detecció mitjançant cribratge neonatal, i el seu equip ha participat en una de les històries més emocionants de l’any: la d’una dona que ha sobreviscut a 6 hores de parada cardíaca per hipotèrmia sense seqüeles neurològiques.

D’altra banda aquest 2019 ha vist néixer IRISCAT, una aliança entre 7 instituts de recerca i innovació vinculats a l'Institut Català de a Salut: IDIBELL, VHIR, IRB Lleida, IISPV, IDIBGI i DIAP Jordi Gol i Gurina.

Recerca

Aquest 2019 el Barcelona SuperComputing Center – Centre Nacional de SuperComputació (BSC-CNS) ha estat l’escollit per albergar MareNostrum5, un dels superordinadors de la xarxa de supercomputadors d’alta capacitat promoguda per la Comissió Europea.

Un total de 40 investigadors de centres de recerca i universitats catalans figuren entre els més citats del món, segons la llista Highly Cited Researchers que publica cada any el Web of Science Group. I és que la ciència catalana ha tornat a ocupar pàgines a algunes de les revistes científiques internacionals més reconegudes. Repassem alguns dels avenços que hem llegit enguany?

El VIH ha protagonitzat importants titulars. A Nature llegíem que un consorci coordinat per l’IrsiCaixa ha aconseguit enguany el segon cas al món de remissió del VIH sense antiretrovirals mitjançant un trasplantament de cèl·lules mare. Un altre estudi internacional amb participació d’IrsiCaixa ha confirmat a The Lancet que el tractament amb antiretrovirals anul·la el risc de contagi de VIH per via sexual.

Parlem d’oncologia. Investigadors de l’Hospital Clínic han descobert mutacions en la zona no explorada del genoma que determinen l’aparició del càncer.  També científics de Clínic han desenvolupat un nou mètode no invasiu pel diagnòstic del càncer de còlon, basat en l’anàlisi de mostres de femtes.

Per la seva banda, el VHIO ha desenvolupat un nou fàrmac per potenciar el sistema immunitari contra el càncer i frenar les metàstasis: el treball ha estat publicat a Nature Communications. Un altre estudi amb participació del VHIO i publicat a New England Journal of Medicine ha demostrat per primera vegada l’eficàcia d’una teràpia personalitzada contra el càncer de pàncrees. A més el director del VHIO, Josep Tabernero, participarà en un projecte guanyador del Cancer Research UK, que comptarà amb 22,5 milions d’euros per aprofundir en la relació entre el microbioma i el càncer colorectal.

L’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha trobat un nou mecanisme cel·lular per al tractament dels tumors més agressius, i a l’IDIBELL han descobert el pes d’una nova proteïna en càncer de fetge: la troballa permetrà seleccionar els pacients i aplicar-los una teràpia més específica.

Científics de l'IRB Barcelona i el CRG han participat en el desenvolupament d’un algoritme basat en machine learning que pot predir quins pacients de càncer tenen més probabilitats de beneficiar-se de la immunoteràpia, i l’IDIBAPS ha refinat i validat un test genòmic que permet distingir quin subgrup de càncer de mama HER2-positiu es podria tractar amb teràpies biològiques sense o amb poca quimioteràpia.

Bones notícies també en leucèmia. L'Institut d'Investigació contra la Leucèmia de la Fundació Josep Carreras ha descobert el potencial d'un grup d'antihistamínics per eliminar cèl·lules mare leucèmiques, i una investigació del CIBER-BBN a l’Hospital de Sant Pau i la UAB ha obert una nova via per al tractament del linfoma no-Hodgkin utilitzant nanopartícules que eliminen només les cèl·lules tumorals. D’altra banda, Sant Joan de Déu, ha demostrat l’eficàcia d’una teràpia basada en un virus pel tractament del retinoblastoma, el tumor ocular més freqüent en nens.

Enguany també hem llegit avenços en la recerca de l’Alzheimer. El Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) ha establert nous valors de referència d’un biomarcador associat a l’Alzheimer, la qual cosa permetrà ampliar el nombre de persones candidates a prevenció de la malaltia. L’Hospital Sant Pau ha validat una tècnica automatitzada de detecció precoç de l’Alzheimer mitjançant biomarcadors del líquid cefaloraquidi, i l’Institut de Neurociències de la UAB i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (Ciberned) han identificat un biomarcador en sang que permet diagnosticar la malaltia d’Alzheimer en fases inicials.

Seguint en neurologia, l’IDIBAPS ha demostrat que una nova teràpia cel·lular pot restaurar el sistema immunitari en pacients amb esclerosi múltiple.

Canviem d’àrea terapèutica, perquè en cardiologia aquest 2019 ha portat titulars que arriben al cor. A l’Hospital Germans Trias i Pujol han aconseguit que un cor infartat es regeneri amb un bioimplant de cèl·lules de cordó i l’Hospital de Bellvitge ha implantat el seu primer cor artificial, una intervenció complexa molt excepcional a Espanya. I justament per mesurar el ritme cardíac, entre d’altres aplicacions, l'ICFO ha creat dispositius flexibles i transparents que s'ajusten a la pell i que permeten mesurar forma contínua i precisa des de la freqüència cardíaca a la radiació ultraviolada del sol.

Tecnologies disruptives també les que han sortit enguany de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que ha creat robots híbrids combinant material sintètic amb teixit muscular viu i també ha generat mini-ronyons artificials similars als d’un fetus de sis mesos amb cèl·lules mare. A més, IBEC i UAB han aconseguit activar molècules localitzades a l’interior de teixits cel·lulars mitjançant llum infraroja, la qual cosa permet focalitzar l’acció de fàrmacs.

Recordem també avenços destacats en altres especialitats. IDIBAPS i CIBERDEM han descobert un mecanisme pel qual l’obesitat provoca resistència a la insulina, la qual cosa pot provocar l’aparició de diabetis tipus 2, i el VHIR ha mostrat com la microbiota fecal pot ajudar a combatre malalties inflamatòries intestinals. La UAB han participat en el desenvolupament d’un nou procés capaç de generar resistència a fàrmacs antibacterians sintètics, i per la seva banda investigadors d’IDIBELL, amb col·laboració internacional, han descrit a Nature Communications una nova malaltia muscular causada per una mutació en el gen de la mioglobina. Un altre estudi d’ISGlobal adverteix que l’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s’associa a canvis en el cervell infantil relacionats amb trastorns del comportament.