Alfons Nonell: "Quan fas servir tecnologia 'cloud', el límit és la imaginació"
Director i fundador de Mind the Byte
El farmacèutic Alfons Nonell va decidir que la rebotiga no era el seu lloc i la seva curiositat el va portar a experimentar amb la tecnologia 'cloud' avançant-se al seu sector. Ara fa quatre anys, intuint el potencial del 'núvol', va crear al Parc Científic de Barcelona Mind the Byte, una empresa bioinformàtica de disseny computacional de fàrmacs on sis treballadors creen productes i ofereixen serveis amb tecnologia 'saas' de pagament per utilització.
Darrere de noms de déus maies, s'amaguen productes i serveis de disseny computacional de fàrmacs amb tecnologies que permeten fer que els petits tinguin les mateixes possibilitats que els grans. El software as a service i el cloud han aconseguit que Mind the Byte es posicioni en un sector destinat a reduir els temps i, per tant, els diners que costa desenvolupar fàrmacs. Alfons Nonell lidera aquesta innovadora empresa amb l'objectiu d'aconseguir un accés més ràpid, més barat i universal a la medicació que ens cuida, ens alleuja i ens cura.
Què és Mind the Byte?
Som una empresa bioinformàtica creada ara fa quatre anys i ens dediquem al disseny computacional de fàrmacs oferint tant productes com serveis amb tecnologia saas (software as a service). És a dir, amb nosaltres no cal comprar llicències i mantenir-les sino que es poden adquirir sota demanda. És una filosofia molt propera al client de pagament només pel que es necessita.
Com acaba emprenent un farmacèutic?
Vaig estudiar farmàcia i vaig fer una tesi en química teòrica i un postdoctorat en disseny computacional de fàrmacs. En aquesta època, on a més no hi havia un duro, vaig desenvolupar idees de com aplicar-ho. La veritat és que durant la carrera tenia clar que volia fer recerca i no m'havia plantejat muntar una empresa: quan vaig acabar era 2003 i emprendre em semblava una cosa llunyana. Però al postdoctorat sí que vaig tenir idees que vaig voler tirar endavant. Però vaig començar sense ni saber què era un pla d'empresa.
Qui et va ajudar en aquells moments inicials?
Quan la vaig muntar em vaig ajudar de Barcelona Activa, d'ACCIÓ o del premi BioEmprenedorXXI impulsat per Biocat, "la Caixa" i Barcelona Activa. Són eines molt bones que ni sabem que tenim. La resta ho vaig aprendre del dia a dia i d'alguns cops.
Quin era l'objectiu en crear Mind the Byte?
Tenia clar que volia una eina perquè els investigadors compartissin informació. Però vaig veure clar que, primer, necessitàvem diners i vaig oferir serveis estant sol, des de casa. Pel mig vaig fer tombs: anava desenvolupant aquesta eina a estones, vaig fer un primer prototip utilitzant Amazon Web Services i el 2013 vam donar el salt al cloud per diferenciar-nos i posicionar-nos. A partir d'aquí vam oferir serveis a plataformes cloud i després vam oferir el nostre software saas de forma més conscient i Amazon ens va reconèixer com a partner.
Vau ser pioners en l'ús d'Amazon Web Services en aquest sector...
El 2008 vaig provar-ho per divertiment com a solucio a un problema de càlcul que tenia però el 2012 vam anar a vendre-li un servei a un client i explicant-li com funcionàvem nosaltres ens vam adonar que seria interessant treballar així. Tothom pensava que seria el futur en dos o tres anys i vam voler provar.
Què suposa ser partner d'un gegant com Amazon?
Tothom pot utilitzar-ho però a nosaltres a més ens han reconegut i, de fet, en aquest sector només som cinc al món que tinguem aquest segell de qualitat. Vol dir que han mirat el que estem fent, et donen suport inmediat, atenció comercial sempre que la necessitem i accés a arquitectes de sistema, entre d'altres. I ara acabem de llençar una eina, Imols, muntada i desenvolupada en aquesta plataforma. Sense ells seria molt difícil fer algunes de les coses que fem. Ells posen un servidor web amb un balancejador de càrrega (sempre està a punt i depenent dels usuaris encén més o menys servidors web). Quan fas servir tecnologia cloud, el límit és la imaginació.
Quan parlem de disseny computacional parlem de democratitzar el disseny de fàrmacs?
El disseny computacional com a tal no vol tant democratitzar com reduir costos i optimitzar processos. Parlem de desenvolupaments que triguen entre 10 i 15 anys i entre 400 i 1.500 milions d'inversió per arribar a mercat. El disseny computacional el que et diu és que no facis la prova amb 40.000 mol·lècules, com havies de fer fins ara, sino que és un embut que ajuda a racionalitzar el procés: agafem 500 i te'n donem la toxicitat. Imagina't el que és sintetitzar mol·lècules, validar, fer proves i després d'uns mesos descobrir que és tòxica... Es calcula que amb el disseny computacional, que suposarà un 20% de la despesa en R+D de la indústria farmacèutica aquest any, s'aconsegueix arribar al mercat entre un i tres anys abans.
No obstant, el vostre tret més distintiu és el cloud. Quines avantatges té?
Es calcula que el cloud suposa entre un 50 i un 65% de reducció de costos de tecnologia perquè no has d'invertir en màquines, ni en llicències, ni en personal de manteniment o instal·lació, ni esperar per aturades tècniques... A més, et permet disposar de molts software a la vegada i, com que creem eines simples, no cal formació específica. Amb el 'núvol' sí que democratitzem: oferim un servei a mida i anem a trencar la barrera econòmica de l'accés a la tecnologia.
Qui en són els principals beneficiats?
L'acadèmia o les empreses més petites, que poden anar un pas més enllà que sovint ni s'havien plantejat. Tot i que també ho poden utilitzar les grans. Cada cop costa més fer fàrmacs nous així que tot el que sigui reducció de costos és benvingut.
Fa poc vau estar en missió empresarial a Corea del Sud i Japó. Què buscàveu?
Abans havíem estat en un primer viatge prospectiu al BioKorea i havíem observat que era un mercat verd però amb un creixement potencial brutal així que quan esclati ja volem ser-hi. Arran d'aquí vam arribar a un acord amb Pharmaphenix per fer servir les seves oficines com a punt de contacte. Aquest febrer, ja anàvem més a buscar clients i treballar la confiança amb Corea del Sud, mentre amb Japó buscàvem contactes per comercialitzar el nostre saas allà. Per ells, el software as a service és molt conegut però no aplicat al que fem, al drug discovery.
Què us cal, com a empresa, per explotar totes les possibilitats d'aquest sector?
Necessitem finançament per poder desenvolupar més, vendre i crèixer. Ara som sis, però hem de poder obrir-nos a altres països per posicionar-nos com a empresa de referència de disseny computacional de fàrmacs amb saas i cloud científic. Fins ara els nostres clients principals són d'aquí, tot i que hem treballat també amb Irlanda i Estats Units. També aprofitem els projectes europeus com Translink, on treballem amb partners de països com França o Suècia, per adquirir contactes i know how, i on també està InKemia, que fa un temps va adquirir una participació del 5% en la nostra empresa.
Ara arribeu a la tercera edició de la vostra conferència anual SciCloud.
Sí, el 14 d'abril (9 hores) celebrem aquesta conferència de cloud científic. Vam impulsar la primera el 2013 quan ens vam fer partners d'Amazon per parlar del 'núvol' en genèric amb un enginyer d'Amazon Web Services. Després vam celebrar una edició dedicada a la seguretat i privacitat amb Microsoft Espanya i un advocat d'una agència de patents, entre d'altres. Aquest any ens centrem en big data i salut. Després de la polèmica del programa VISC+ del Departament de Salut comptarem amb el director del programa, Josep M. Argimon, que compartirà taula rodona amb Alexandre Perera, del CREB, i Arcadi Navarro, responsable de l'Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma. Abans, hi haurà dues conferències plenàries amb Guillem Serra, responsable del Mercat Salut i Farma a BDigital, i Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Qui pot assistir a les xerrades?
Qualsevol. Nosaltres estem ubicats al Parc Científic de Barcelona i ens adrecem a aquest tipus de comunitat però les xerrades seran molt pedagògiques. Intentarem que sigui entenedor perquè la gent vegi la necessitat de relacionar aquestes coses.
Posats a somiar, quin és l'objectiu final de Mind the Byte?
És una mica filosòfic però una de les raons per les quals tinc l'empresa és que vull facilitar l'accés dels medicaments a tothom. No entenc que 2.000 quilòmetres al sud la gent es mori perquè no té accés a un antibiótic, és una cosa que em costa de païr. Potser és molt utòpic però si aconseguim simplificar el disseny dels fàrmacs, facilitarem la seva democratització. Les nostres eines permetran dissenyar bones mol·lècules a preus més assequibles i que això acabi repercutint en la societat: fent arribar els fàrmacs a tothom i en menys temps.