"Amb el reposicionament reduïm el desenvolupament d’un fàrmac en 5 o 6 anys"
fundador i director general de SOM Biotech
Doctor en neurologia clínica per la Universitat d’Alacant i MBA per Esade Business School. També ha participat en programes executius de l'IESE i Harvard. Durant més de 20 anys va treballar en llocs d'alta responsabilitat en farmacèutiques nacionals i internacionals com Parke-Davis (ara Pfizer), UCB Pharma, Grup Uriach i Isdin (Grup Esteve). El 2009 va fundar la biotecnològica SOM Biotech i actualment està abocat de ple en l’expansió de l’empresa.
El reposicionament de fàrmacs (repositioning) s'ha convertit en una solució viable perquè arribin al mercat medicaments amb menys temps i perquè les companyies farmacèutiques hi apostin ja que els suposa ingressos addicionals. Segons un estudi de Thomson Reuters, actualment es reposicionen uns 200 fàrmacs cada any que generen unes vendes de 20.000 milions de dòlars.
Al Parc Científic de Barcelona (PCB) hi té la seu una de les poques empreses a tot el món especialitzada en descobrir i desenvolupar noves aplicacions terapèutiques de fàrmacs que ja es comercialitzen, la biotecnològica SOM Biotech. A diferència d’algunes competidores, la seva activitat engloba la validació preclínica fins a prova de concepte en humans, la patent i la llicència a farmacèutiques perquè portin el medicament fins al pacient.
SOM Biotech ha rebut recentment el premi EmprenedorXXI de “la Caixa” i el Ministeri d’Indústria en la categoria “Creixes”. El jurat l’ha valorada per ser una empresa amb resultats rellevants, un ambiciós pla de creixement i un equip amb alta capacitat de gestió. Acaben d’obrir la tercera ronda de finançament per captar 6 milions d’euros.
La vostra especialització és el reposicionament de fàrmacs. Quins avantatges té en relació a l’R+D clàssica de nous fàrmacs?
El temps, el cost i el risc. Habitualment els medicaments s’autoritzen en base a criteris d’eficàcia, seguretat i qualitat. En un producte de reposicionament, com que ha estat temps al mercat i hi ha molta informació disponible de seguretat i qualitat, si amb la nova administració estem dins la dosi habitual només hem de demostrar l’eficàcia. Això implica que el risc sigui menor i el temps i la inversió també s’escurcen perquè s’han de fer menys estudis. Si el desenvolupament d’un medicament normal requereix entre 11 i 15 anys, en un de reposicionament es passa directament a la fase II clínica i, per tant, podem dir tranquil·lament que l’escurcem en 5 i 6 anys.
Com va sorgir la idea de crear una empresa basada en el reposicionament?
Durant 22 anys he estat treballant en diferents laboratoris farmacèutics nacionals i internacionals i em vaig creuar amb una tecnologia computacional que tenia la capacitat teòrica inicial d’identificar noves aplicacions de fàrmacs. Va ser a partir d’aquí que vam decidir crear SOM Biotech.
N’hi ha de similars a Catalunya i a nivell internacional?
Sí, el 2010 l’empresa Business Insight va citar que hi havia 15 empreses al món dedicades parcial o totalalment al reposicionament de fàrmacs. SOM Biotech ja estava identificada com una d’elles i, també, un parell d’empreses catalanes més. La diferència d’aquestes empreses catalanes amb nosaltres és que ofereixen el servei bioinformàtic, però no assumeixen el risc que té desenvolupar el producte fins a la fase II, que requereix bastanta més inversió i més temps. A nivell internacional, en trobem sobretot als Estats Units i alguna al Japó i a Europa, i fan com nosaltres: arribar fins a la fase clínica i llicenciar el producte amb un laboratori farmacèutic capaç de comercialitzar-lo.
Com competiu amb aquestes empreses?
Realment no es competeix amb l’eina de drug discovery. Una vegada tens identificada una nova activitat de fàrmac i ets capaç de demostrar que in vitro i in vivo funciona la pots patentar, perquè el que té realment valor és la patent d’ús, és quan et diferencies. És com sempre al sector farmacèutic, el que arriba primer és el que es posiciona millor.
Heu aconseguit llicenciar a Argon Pharma una de les vostres molècules (SOM0777) per tractar el glioblastoma múltiple, el tumor cerebral maligne més comú. Quan es podria tenir aquest nou fàrmac oral?
Les previsions són a llarg termini perquè aquest producte de reposicionament no havia estat al mercat i no hi havia molta informació disponible, per tant, s’ha de fer bastanta recerca preclínica. El timing d’Argon Pharma és que amb un parell d’anys tinguin un fàrmac en preclínica, amb tres anys es pugui començar la fase clínica i en 5 o 6 anys estigui disponible al mercat. Actualment, el treball experimental el duen a terme ells i nosaltres col·laborarem en la cerca d’un nou soci quan tinguin un producte amb dades experimentals suficients per llicenciar.
En quin estadi estan les altres molècules que teniu en cartera?
Tenim una cartera variada formada per cinc molècules diferents, tres de les quals són per a malalties rares. No treballem en un focus terapèutic sinó de reposicionament, per tant, és indiferent en quina àrea terapèutica descobrim una nova activitat sempre i quan hi hagi una necessitat mèdica. Treballem en dues molècules per a malalties rares, la SOM0226 per tractar l’amiloïdosi associada a la proteïna transtiretina de la que en breu començarem la fase II en diversos hospitals catalans i la SOM3355 per la malaltia de Huntington, un producte que està al mercat al Japó i del qual estem fent les gestions necessàries per començar un assaig clínic a Europa. En fase de validació experimental in vitro, tenim una molècula per al tractament de l’Alzheimer i l’amnèsia i una altra per al tractament de la hipertròfia benigna de pròstata.
Per tirar endavant tots aquests projectes que requereixen inversions milionàries com ho fareu a partir d’ara tenint en compte que el finançament públic s’ha reduït?
Estem destinant tots els recursos disponibles als dos projectes prioritaris que es troben a punt de fase II i hem obert una ronda de finançament de 6 milions d’euros per cobrir tota la cartera de productes actual i la futura entenent que volem treballar en 25 projectes de reposicionament cada any. I com ho fem? Doncs, intentant adaptar el màxim els recursos econòmics i humans que tenim en avançar en els projectes. El finançament a Espanya i Catalunya està bastant malament, no obstant, de calés n’hi ha, és un tema de gestió del risc, dels inversors. Per tant, estic convençut que abans de sis mesos haurem aconseguit la quantitat suficient per tirar endavant tots aquests projectes.
Vam fundar la companyia a finals de 2009, en plena època de crisi, i ha estat una situació continuada des de que vam començar. El 2010 vam fer una petita ronda amb un grup de Family & Friends. El 2012 vam tancar una altra ronda i ara hem obert aquesta que és la més important de totes. Els últims mesos hem presentat la companyia a molts fòrums d’inversió a Zuric, a Viena... i gràcies al premi EmprenedorXXI viatjarem a Israel on podrem conèixer inversors i clústers. Per tant, una dedicació molt important del meu temps, un 40%, és la cerca d’inversió.
Tot apunta que seran inversors internacionals?
Sí, com a mínim penso que serà el 50%. És rellevant per al nostre sector i el país que es vegi que es pot aconseguir finançament internacional. Dóna més garantia a l’inversor privat local. Després no descartem vendre algun dels productes que estan en estat avançat de llicència i d’aquesta manera tenir un finançament generat pel propi negoci de la companyia.
Des de l’inici teniu la seu a la bioincubadora del Parc Científic de Barcelona. Quin benefici us aporta estar en aquest entorn?
Ha estat i és una experiència molt positiva. Inicialment ens va facilitar molt la vida des del punt de vista econòmic i, després, estar al Parc significa que si necessites suport cientificotècnic de les plataformes comunes no has de comprar equipament. La convivència de diferents empreses facilita el contacte. Argon Pharma, per exemple. L’any vinent, quan finalitzi el període que podem estar a la bioincubadora valorarem els pros i contres ja que la tarifa normal és més cara, però ens agradaria poder-nos quedar.
SOM Biotech ha guanyat un dels premis EmprenedorXXI pel seu potencial de creixement. Quines són les fites a tres anys vista?
Voldríem llicenciar com a mínim una de les dues molècules que entraran a la fase II (amiloïdosi i Huntington) ja que ens facilitaria nodrir la cartera de nous productes i, a la vegada, que la companyia pogués anar creixent, dins una visió global però amb la seu a Catalunya. Si tot va com tenim previst, a tres anys vista serem una vintena de persones a l’equip, quan avui som cinc.