Bryant Lin: "No pots trobar una solució si no coneixes bé la necessitat"
Director de la Clínica de Medicina Consultiva d'Stanford
Bryant Lin dirigeix, des de 2013, la Clínica de Medicina Consultiva de la Universitat de Stanford, on sadolla la seva curiositat natural tractant de fer llum en casos mèdics que han esgotat les vies ordinàries. Abans d'aterrar a Stanford, aquest Doctor en Medicina per la Universitat de Tufts (Boston) s'havia format al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Treballa a Palo Alto (Silicon Valley), on ha creat algunes start-up de dispositius mèdics.
La vida a Silicon Valley l'ha empès a crear negocis amb facilitat i a no témer el fracàs. Però estar envoltat de les empreses tecnològiques més poderoses del món no li fa apostar per la tecnologia per sobre d'alguna cosa que considera primordial en medicina: parlar amb el pacient. Al centre que dirigeix, la Clínica de Medicina Consultiva d'Stanford, la base són les preguntes que condueixen a donar millors respostes, a trobar per fi diagnòstics. Per emprendre, li agrada també el treball de camp. Aquest juny ha estat el keynote speaker de la nova generació d'emprenedors del programa d·HEALTH Barcelona, que aposta pel coneixement de la necessitat en primera persona. En l'era de la tecnologia i el digital, Lin advoca per tornar al bàsic: la humanitat.
Què és la Clínica de Medicina Consultiva de la Universitat d'Stanford?
És una clínica de diagnòstic a la qual solen anar pacients recomanats per altres metges perquè tinguin una avaluació extensiva per símptomes sense diagnòstic clar. És llavors quan vénen a Stanford, buscant consell, una mirada fresca, i aquí implantem un procés nou.
És diferent pel mètode o per la tecnologia que feu servir?
En realitat és una barreja de les dues coses. El mètode és molt senzill: nosaltres vam passar molt, molt de temps fent el que els doctors feien fa molts anys amb el pacient: anotar detalls de l'historial, del que li passa. Aquí, a Espanya, passa exactament el mateix que als Estats Units. Bàsicament els doctors cada vegada passen menys temps amb el pacient així que has d'arribar a conclusions molt ràpid. Afortunadament, la universitat m'ha donat l'oportunitat de passar una mitjana de 60-90 minuts amb ells, per parlar i per entendre els detalls dels seus símptomes. Sovint els pacients que han anat passant d'un doctor a un altre, que porten temps intentant ser diagnosticats, comencen a desenvolupar una història curta del que els passa. "Em fa mal això", diuen. O vénen i et lliuren un full amb el que els han dit anteriorment. I això no és útil, perquè ells no saben si el que ometen és important o no. Jo no estic atrapat en la mateixa mentalitat que els altres doctors així que necessito que m'ho expliquin tot, extreure tota la història.
Quin paper juga la tecnologia en la vostra clínica?
A més de parlar, el segon mètode que tenim és més tecnològic. Bàsicament, fem servir multitud d'eines que existeixen ja per classificar diagnòstics. Són programaris basats en munts i munts de dades que, posant-alguns dels símptomes, et dóna una llista de possibles diagnòstics. El comú és fàcil, és clar, però això ja se'ls ha descartat als pacients. En aquests casos pot ser una cosa que no hagis tractat abans o alguna cosa que, simplement, no et ve al cap. Els ordinadors no són bons traient informació a la gent, entrevistant-los perquè ens diguin el que volem sentir, però sí que són bons per fer una llista de malalties que podrien ser basant-se en algun símptoma que jo hauré escoltat en l'entrevista i introduiré a l'ordinador .
Com us influeix estar en un clima tan innovador com Palo Alto?
Vaig començar en això perquè em criden l'atenció els casos mèdics interessants, perquè sóc una persona curiosa, de cor, i no perquè estigui envoltat d'aquest clima. Però és veritat que m'agrada la idea de fer servir la tecnologia, així que la tercera part del mètode és que tenim un panell d'experts als quals podem consultar i estem desenvolupant ara un sistema que, amb perdó per la comparació, és similar a aquesta columna de The New York Times, on publiquen un cas i la gent pot comentar, encara que no són experts. Doncs jo vull fer alguna cosa així per la comunitat mèdica. Treball per obrir aquest àrea d'investigació participativa així com per donar a conèixer els nostres resultats. A vegades, veure casos similars ajuda a altres pacients.
Sents que estàs democratitzant la informació mèdica?
Estic simplement millorant la utilització de les dades dins d'un marc. Ara la informació està aquí però és difícil accedir-hi. La meva idea és que tothom que vulgui pugui utilitzar el nostre procés.
Totes aquestes idees recorden en certa manera al design thinking que impulsen programes com d·HEALTH Barcelona de Biocat. Aquest mes de juny has fet una keynote speech a la graduació d'aquesta edició del programa. Què els vas dir als alumnes?
Sobretot els vaig parlar de l'empatia, que és una cosa inherent al design thinking i a la medicina, és una cosa humana: tractes amb pacients i no amb éssers anatòmics. De fet, vaig acabar parlant de la història d'un dels meus pacients, que va trobar la força en els seus últims dies de vida, per escriurem una carta d'agraïment. És un document que sempre porto i que rellegeixo quan necessito saber per què segueixo dedicant-me a això, quan veig que puc perdre el món de vista per assumptes de negocis, per exemple. Què és el que he de recordar? Que estem tractant a persones, humans, i que no importa la tecnologia, que per cert sempre canviarà. La part humana és el que no hauria de canviar mai.
En el discurs de la graduació també vaig parlar del passat, present i futur de Silicon Valley, de com ha canviat amb els anys. Honestament, ha estat parcialment a pitjor, especialment en el que té a veure amb el venture capital per a dispositius mèdics tradicionals per canvis regulatoris, però també perquè va per modes i ara tot va de biotecnologia i salut digital.
És per això que t'agrada especialment aquest programa, d·HEALTH Barcelona?
Exacte, perquè treu el costat més humà. Et permet connectar realment amb els pacients, independentment de la tecnologia i ho basa tot en la necessitat. No pots trobar una solució sense conèixer bé la necessitat.
Una empresa pot innovar llavors des d'un despatx, o només sobre el terreny?
Es pot, hi ha gent que senzillament està programada d'aquesta manera, però és fàcil entendre malament la necessitat des d'un despatx. Nosaltres pensem més en democratitzar la innovació, que és educar la gent sobre el procés que ha de seguir per innovar. I un dels punts importants del procés és tenir un equip multidisciplinari petit: diferents perspectives mai poden fer mal. Massa perspectives poden suposar un excés de dades que no sabrem processar, per això advoco per equips petits multidisciplinaris.
Què et semblen els graduats d'aquest any?
Nou mesos és un temps curt i tot i així han fet un gran treball parlant amb la gent, entenent la necessitat. I a més ataquen a problemes grans com la incontinència urinària i fecal i la lactància materna.
Quin consell els donaries als nous emprenedors en salut?
Que treballin en alguna cosa que és la seva passió i que es marquin fites i mètriques clares, esglaons per arribar a l'èxit. I si fracassen, això és el bo de Silicon Valley, a ningú li importa. Allà creiem que si no has fallat és que no has treballat en suficients companyies. Una altra cosa és què consell donar per aconseguir que inverteixin en la teva empresa. Molts emprenedors cauen en l'error de crear un equip concret perquè inverteixin en ells. No, crea l'equip que tu necessites i si l'inversor li agrada la teva idea, ja posarà a algú a ajudar-vos amb això que falta. Al final, el que cal saber és que els inversors són conservadors i no volen ser culpats. No volen que se'ls pugui recriminar que han pres un risc innecessari. Això és tot.
Tu mateix ets un emprenedor. Quin tipus de companyies has creat?
Tinc un parell de companyies i consulto amb algunes start-up. Ara porto un parell d'anys desenvolupant un dispositiu per tractar el degoteig i la congestió nasal propis de les al·lèrgies, encara que també és un problema comú que té gent no al·lèrgica. És una cosa debilitant, no és greu però sí molt molest, que sovint la gent no es tracta. També vaig crear una companyia per tractar l'apnea del son, encara que va fracassar, i una altra en què treballo ara té a veure amb la salut digital.
La salut digital és el futur?
La gent està treballant en aquest camp ara però ... qui sap el que funcionarà en el futur? Hi ha moltes coses allà fora que no han seguit el design thinking, que estan en el mercat sense saber quina necessitat resolen. El mateix penso del big data, el cloud o el mobile health: caldrà veure una a una les solucions que es proposen i veure si funcionen però en qualsevol cas, res es fa per art de màgia. I deixen empenta, seran una eina més, especialment el seguiment i control de malalties cròniques.
Hi ha una certa bombolla al voltant d'aquestes tecnologies?
Podria ser, especialment pel que fa al finançament. Però hi ha dues coses certes: d'una banda si no inverteixen en això i no surt al mercat no veurem el que realment és útil i funciona. Però, de l'altra, no podem oblidar que la majoria de metges estan disposats en contra d'aquestes tecnologies. La medicina és conservadora. Tendim a veure moltes novetats però tot va i ve. A més, estem entrenats per basar-nos en evidències i és difícil tenir bones evidències que aquestes noves tecnologies funcionen.