Catalunya i Suècia: ecosistemes en ascens i oberts a la col.laboració

Catalunya i Suècia són reconegudes pel seu alt nivell d’excel.lència en recerca en ciències de la vida. Totes dues se situen en posicions destacades en els rànquings mundials: Barcelona i Estocolm ocupen el 10è i el 12è lloc de la Unió Europea en publicacions científiques (Nature Cities Index, 2020), mentre que els hubs tecnològics de Suècia i Catalunya estan en 4rta i 5a posició en inversió de capital risc (Dealroom).

Una trobada online el 9 de desembre (“Sweden and Catalonia: minds and talent at work: the answer is in innovation and science”) organitzada conjuntament per la delegació de la Generalitat als Països Nòrdics i Biocat va plasmar la potència d’aquests dos ecosistemes i va dibuixar quines són les noves tendències i maneres de treballar que ha portat la pandèmia de Covid-19. Per la part sueca hi van participar Björn Arvidsson, director de Ciències de la Vida del clúster STUNS d’Uppsala - una regió que amb només 200.000 habitants és un dels ecosistemes més punters del país - i Mia Ekdahl, cap de Comunicació del Parc Científic de Sahlgrenska -un dels cinc parcs més actius de Suècia. Per part de la BioRegió van participar la investigadora ICREA Núria Montserrat, de l’IBEC, i el CEO de Biocat, Jordi Naval. La sessió fou presentada per Francesca Guardiola, responsable de la Delegació del Govern als Països Nòrdics.

Conceptes claus en temps de pandèmia

Col.laboració, mercat global i digitalització són conceptes clau en la nova època que vivim i tots ells van ser destacats pels ponents com a actius en aquest moment de pandèmia global, que ha transformat per sempre la manera de treballar i de relacionar-nos. 

Mia Ekdahl va destacar que tant a Suècia com a Catalunya, pel fet de ser dos països petits, la col.laboració entre els diferents agents de l’ecosistema de ciències de la vida -i també cross-sectorial- és essencial: “la col.laboració és la base per impulsar el l’èxit. El sector salut no pot créixer de manera aillada, necessita interactuar amb altres indústries, com la dels automòbils, les TIC, etc. Les nostres empreses ja ho estan portant a terme.”

Per a Björn Arvidsson “és essencial la interacció entre el sector públic i el privat, tal com ha posat de manifest la pandèmia. El nou escenari ens impulsa a ser més eficients i, també, a canviar d’un model de technology push a un de technology pull”. La digitalització i les activitats econòmiques basades en dades faciliten encara més la possibilitat de col.laboració entre agents de territoris diferents. 

Mateix nivell d’excel.lència: més capacitat per créixer

Jordi Naval va posar èmfasi en l’excel.lència científica, tecnològica i educativa de Barcelona i Catalunya -comparable a la de Suècia i altres països europeus com Bèlgica-, alhora que va destacar el potencial de creixement en inversió de les startups de la BioRegió. Per a Naval, Catalunya, amb una inversió aconseguida de 302M € en el període 2017-2020, es troba ara on estaven Suècia i Bèlgica en el període de 2014-2017. Comptant que la BioRegió té el mateix potencial científic i tecnològic que aquests països, Naval prediu que Catalunya seguirà la tendència creixent en inversió que han seguit aquests estats en els últims anys. Suècia ha obtingut una inversió de 2.131M € de 2017 a 2020, mentre que Bèlgica ha rebut 6.818M € (en aquest país hi té la seu la biotecnològica Galapagos, que ha rebut més de 1.000M € d’inversió de Gilead).  

“Tenim empreses amb un gran potencial que ja estan rebent inversions importants. Ara necessitem que creixin i surtin a borsa. Han de ser les futures Moderna i BioNTech del nostre país”, assegurava Naval, qui creu que la futura col.laboració entre l’ecosistema català i el suec també vindrà per la inversió que fons dels dos països faran en ambdós territoris.

El CEO de Biocat també va destacar que la pandèmia ha accelerat la tendència de formació d’equips que treballen en remot des de qualsevol punt del món i que fa que les empreses siguin més obertes a col.laborar amb agents de diferents territoris.  

La investigadora ICREA Núria Montserrat -que acaba de rebre una Consolidator Grant del European Research Council (ERC)- va presentar el seu projecte de recerca, en el qual col.labora amb un grup del Karolinska Institute suec. Montserrat i el seu equip estudien l’impacte del Sars-CoV-2 en organoids de ronyó. La col.laboració amb el prestigiós institut de recerca suec es va iniciar al febrer, al començament de la pandèmia, i és un exemple, segons Montserrat, de “la importància de compartir coneixement per avançar en ciència. Amb aquesta col.laboració hem vist que la recerca en cèl.lules mare que es fa a Catalunya i a Suècia té moltes coses en comú. Aquest país té un ecosistema molt interessant en aquest àmbit. I ells han descobert que a Catalunya també fem coses increïbles en aquest camp.”

La sessió va finalitzar amb un vídeo amb la participació de ciutadans catalans que viuen als Països Nòrdics on explicaven les activitats organitzades a les seves ciutats per recollir fons per a la Marató de TV3.