Caterina Biscari, nova directora del sincrotró ALBA
Biscari, de nacionalitat italiana, és membre del comitè executiu de la Societat Europea de Física i del comitè assessor dels aceledadors del CERN.
Redacció
La Dra. Caterina Biscari és la nova directora del sincrotró ALBA, el primer laboratori de llum de sincrotró del sud-oest d'Europa situat a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). El consell rector del sincrotró ha aprovat el seu nomenament aquest mes de juliol després d'haver passat un concurs de mèrits convocat a nivell internacional.
Biscari, nascuda el 1957 i de nacionalitat italiana, és llicenciada en Física per la Universitat Complutense de Madrid i ha desenvolupat la seva carrera científica en diversos laboratoris, principalment a Itàlia i a l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN). Abans d'incorporar-se al sincrotró ALBA exercia de directora de Tecnologia i subdirectora Científica de la Divisió d'Acceleradors del Laboratori Nacional de Frascati de l'Institut Nacional de Física Nuclear Italià. També és membre del comitè executiu de la Societat Europea de Física, on ha presidit el grup d'acceleradors, i participa en comitès assessors de projectes en diversos països, entre ells, el comitè assessor dels acceleradors del CERN i la posada en marxa del Centre Nacional de hadronteràpia Oncològica de Pavia.
Primer experiment al sincrotró
Catalunya ha creat en els últims anys diverses instal·lacions d'altíssim nivell cientificotecnològic al servei de tota la comunitat científica, que la converteixen en un centre neuràlgic de referència al sud d'Europa, tal com s'indica en l'Informe Biocat 2011 (pàg. 139). Una d'elles és el sincrotró ALBA. Arreu del món hi ha 49 sincrotrons i l'ALBA és la primera instal·lació d'aquest tipus que es construeix a l'Estat espanyol. Aquest projecte ha comptat amb una inversió de 201 milions d'euros des de 2003, repartits en el 50% entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol, units en el consorci CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró).
El sincrotró Alba pot arribar a tenir fins a 33 línies de llum i rebre més de mil investigadors anualment. Inicialment, un comitè d'experts independents ha seleccionat les primeres línies de recerca amb aplicacions en: estudi de les estructures biològiques i les proteïnes; disseny de nous tractaments mèdics, de tècniques de diagnòstic per la imatge i de nous implants quirúrgics; estudi d'organismes vius, com virus i bacteris; creació de nous fàrmacs; creació de nous materials semiconductors, plàstics, químics o teixits, i disseny de microdispositius.
El passat mes de juny es va anunciar que un grup d'investigadors del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) són els primers usuaris del sincrotró. Els científics investigaran les propietats magnètiques de les nanopartícules que s'incorporen en els materials superconductors per millorar les seves propietats, un treball orientat a augmentar l'eficiència de la xarxa de distribució elèctrica. Més informació en el web de la UAB.