Com influirà la Covid-19 en la transformació dels sistemes de salut?

La pandèmia de la Covid-19 ha impactat de ple en tots els aspectes que regeixen la societat: l'economia, la política, el consum ... i, per descomptat, el sistema sanitari. Pocs dubten que hi haurà un abans i un després de la SARS-CoV-2 en el diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients. Analitzar aquesta evolució era l'objectiu de la taula rodona "Transformant l'assistència mèdica en temps difícils", organitzada amb motiu del Graduation Day dels participants de la setena edició de l'postgrau d'innovació en salut d·HEALTH Barcelona, ​​el passat 29 d'octubre.

Que els temps són difícils és una evidència. "És gairebé un miracle que estiguem aquí avui", ha expressat el director general de Biocat, Jordi Naval, durant la presentació de la jornada. I els protagonistes de la taula rodona, que treballen contra la pandèmia des de la primera línia, són més conscients que ningú. El diàleg, moderat pel Dr. Daniel Moreno, responsable de el Programa d'Innovació de l'Hospital Germans Trias i Pujol, va comptar amb la participació del Dr. Antonio Roman, director assistencial de l'Hospital de la Vall d'Hebron; el Dr. Antoni Rosell, director clínic de l'àrea de l'Tòrax de l'Hospital Germans Trias i Pujol, i el Dr. Rafael Máñez, cap de servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Els tres parlaven des de l'experiència de la primera onada i amb la certesa d'estar immersos ja en la segona.

La primera qüestió abordada va ser l'ús de tècniques d'imatge o d'intel·ligència artificial (IA) per al diagnòstic de la Covid-19. Máñez va parlar del seu potencial per diferenciar quins pacients evolucionaran cap a una insuficiència respiratòria aguda, el tipus de suport respiratori que necessiten o saber quin és el millor moment per col·locar-los en la posició de decúbit pron (cap per avall), per posar alguns exemples. "Un dels principals problemes és distingir als pacients. Les tomografies computeritzades són útils, però el trasllat de la UCI a la sala on es realitzen no és fàcil, com tampoc ho és la desinfecció de la sala després d'el pas d'un pacient de Covid-19 ", va explicar Máñez. Novel·la va estar d'acord que la IA tindrà un "gran paper" en el millor pronòstic de l'evolució dels pacients, però no només aplicada a les tècniques de diagnòstic per imatge, sinó també a altres paràmetres com els factors de risc o els test de laboratori.

Cap a una consolidació de la telemedicina

De la mateixa manera que la virtualitat ha irromput en la nostra manera de fer la compra, reunir-nos, treballar o socialitzar, la medicina tampoc és aliena a aquest canvi de paradigma. "La telemedicina ha entrat de manera molt ràpida i profunda en el nostre sistema. Podria aplicar-se a la monitorització dels pacients de Covid-19? ", Va interpel·lar Moreno. Novel·la apostar per la seva utilitat com a eina per al diagnòstic ràpid. "Disposem de la tecnologia; fins i tot en els supermercats podem comprar un aparell per mesurar la saturació d'oxigen en sang. El problema no és rebre el senyal, sinó educar la població perquè sàpiga interpretar-la i com traslladar aquestes dades a el sistema de salut. Aquest aspecte no està solucionat ", va admetre.

En la mateixa línia, Rosell va opinar que els pacients necessitarien de més preparació per poder prendre decisions, i per això va apostar per l'ús de dispositius que permetin un primer intercanvi d'informació. "En lloc de cridar a Urgències o a el CAP, disposar d'un qüestionari molt interactiu que permeti saber si la persona pot tranquil·litzar o per contra ha d'actuar ràpid", va explicar. Máñez, per la seva banda, va plantejar un altre problema derivat de la implementació d'aquestes tecnologies: "La gent jove pot manejar-la bé, però per a la gent gran és difícil de gestionar. L'educació és un aspecte crític ", va afirmar.

El diagnòstic precoç, la millor eina de control

Com a conclusió a l'diàleg, una llista de desitjos. Com hauria de ser el sistema de salut de el futur, tenint en compte que les restriccions i confinaments no són sostenibles a llarg termini? Rosell ha advocat per eines per a la monitorització remota dels pacients, l'ús de la IA i els sistemes no invasius de diagnòstic i teràpia.
Per la seva banda, Roman va expressar els seus "dubtes" sobre l'eficàcia de les vacunes per si soles per contenir la pandèmia, i va posar com a exemple a seguir el de la ciutat xinesa de Qingdao, que va decidir testar a 9 milions de persones amb només 12 casos de SARS-CoV-2 detectats. "El futur són millors test i autotest. El diagnòstic precoç i fàcil és el millor camí a prendre ", ha conclòs.