Creen, per primera vegada, 'minironyons' a partir de cèl·lules mare humanes
Un equip d'investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, del Salk Institute de Califòrnia i de l'Hospital Clínic avancen cap a la medicina regenerativa per a les malaties renals.
Redacció
Un equip d’investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), del Salk Institute de Califòrnia i de l’Hospital Clínic–Idibaps han creat estructures renals tridimensionals en cultiu utilitzant cèl·lules mare embrionàries i cèl·lules iPS, una fita que no s'havia aconseguit fins ara en cap laboratori d'arreu del món. Recentment, també s'ha anunciat la creació de primordis de fetge i de cervell a partir de cèl·lules mare per part de científics japonesos i austríacs.
"No només és la primera vegada que som capaços de generar teixits renals en cultiu, sinó que els nostres estudis han permès la formació d'estructures tridimensionals típiques d'òrgans humans", explica el primer autor del treball publicat a la revista Nature Cell Biology, Ignacio Sancho-Martínez, investigador postdoctoral al Salk Institute.
Els teixits renals obtinguts es posaran a disposició de tota la comunitat científica per investigar el desenvolupament del ronyó humà, les causes de les malalties renals i provar fàrmacs en cultiu. "Aquesta recerca ens dóna esperances per pensar que un dia podrem utilitzar les nostres pròpies cèl·lules per regenerar els òrgans malalts, solucionant, d’aquesta manera, l'escassetat d'òrgans per a trasplantaments", explica el Dr. Juan Carlos Izpisúa, director del CMRB i líder de l'equip internacional que ha treballat en aquesta investigació. El CMRB, ubicat dins el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, és un referent mundial en la generació de cèl·lules iPS per al modelatge de malalties d'origen genètic in vitro.
L'elevada incidència de les malalties renals són un greu problema de salut pública. El ronyó és un òrgan amb molt poca capacitat d’autoreparar-se, per això és important conèixer millor el seu desenvolupament i la fisiologia. A més, el ronyó té una estructura tridimensional molt complexa en la qual intervenen molts tipus cel·lulars.
Fins avui no s'havien aconseguit generar cèl·lules de ronyó en cultiu i això creava un coll d'ampolla en la recerca de les malalties renals. Aquest nou estudi, en què s'ha descrit la creació de minisistemes col·lectors renals, impulsa el camp de la regeneració renal i és un pas més d'aconseguir ronyons creats a partir de cèl·lules mare. Ha rebut el finançament de la Fundació Privada Cellex, la Fundació La Marató de TV3, el CIBER-BBN i el Ministeri de Economia i Competitivitat.
Més informació al web del CMRB.