Destaquem: Inversions a Inkemia i Bionure, Barcelona i la EMA, Alfonso Valencia al BSC i la Barcelona Brain Health Initiative

Aquest mes de març s’han tancat dues operacions d’inversió a la BioRegió de Catalunya. Inkemia ha completat amb èxit l’ampliació de capital que va obrir el mes de gener de 2,2 milions d’euros, que invertirà en reforçar les filials i en crear una nova filial especialitzada en biologia sintètica. Bionure ha captat més d’un milió d’euros a través d’una ronda de crowdfunding a Capital Cell per desenvolupar un fàrmac per un tractament innovador de l’esclerosi múltiple. A més, ha llicenciat dos candidats preclínics relacionats amb l’otorinolaringologia amb la nord-americana Spiral Therapeutics.

Precisament Capital Cell també ha anunciat una novetat aquest mes. I és que la plataforma de finançament col·lectiu especialitzada en ciències de la vida s’ha llançat al Regne Unit gràcies a la captació de mig milió de lliures esterlines (580.000 euros) de set inversors britànics. La plataforma començarà a operar el 26 d’abril amb sis primers projectes d’inversió a Londres.

AB-BIOTICS ha protagonitzat una altra fita d’internacionalització en tancar un acord amb la farmacèutica iraniana Tasnin Pharma per començar a vendre aquest any a Iran cinc dels seus productes. Pangaea Oncology ha tancat un contracte de 320.000 euros amb l’Institut de Reserches Servier, pertanyent a la multinacional farmacèutica francesa Servier, per dedicar-se al descobriment de biomarcadors. I Roche ha anunciat que obrirà un centre digital global a Sant Cugat del Vallès amb la creació de més de 40 nous llocs de treball. El centre estarà destinat a la divisió Roche Diabetes Care.

Barcelona, la protagonista del mes

Barcelona també ha mogut fitxa en qüestions d’internacionalització aquest mes en convertir-se en la candidata oficial d’Espanya perquè aculli la seu de l’Agència Europea del Medicament quan Londres, on resideix ara, deixi d’estar a la Unió Europea. La candidatura ha rebut el suport del president d’Espanya, Mariano Rajoy, a més dels col·legis professionals de metges, farmacèutics, economistes i enginyers de Catalunya.

BIO-Europe Spring, l’edició de primavera del congrés de partnering més important a Europa en biotecnologia, va servir com a escenari per començar la campanya de l’EMA per competir amb Amsterdam i Copenhaguen. BIO-Europe Spring, celebrada del 20 al 22 de març, va reunir més de 2.500 delegats, dels quals 200 eren catalans (una xifra rècord).

De Barcelona ha sorgit una altra iniciativa. En el marc dels debats científics que organitza B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, experts mundials han pactat una declaració pel bon desenvolupament i ús de la intel·ligència artificial a Europa, fet que serà clau –segons els professionals– per mantenir el benestar de la societat.

En el camp de la bioinformàtica Barcelona també ha sortit reforçada després del fitxatge d’Alfonso Valencia, uns dels primers científics que va aplicar la informàtica per resoldre problemes biològics, al Barcelona Supercomputing Center com a director de l’àrea de ciències de la vida. Valencia havia estat treballant 11 anys al CNIO.

Els establiments sanitaris barcelonins també han estat protagonistes d’algunes notícies. L’Institut Guttmann i l’Obra Social “la Caixa” han engegat un projecte de recerca sobre salut cerebral, el Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), amb l’objectiu de descobrir què podem fer per mantenir sa el cervell al llarg de la nostra vida. Per altra banda, Vall d’Hebron ha anunciat una profunda transformació de l’ampli recinte que acull els tres hospitals. El projecte compta amb un pressupost de 122 milions d’euros.

Noves publicacions amb ADN català

En l’àmbit de la recerca, s’ha presentat l’informe anual de l’Oficina Europea de Patents, que indica que Catalunya demana el 35% de les patents espanyoles, essent Esteve qui va liderar el 2016 les sol·licituds de patents europees a Espanya. Alhora, aquest mes també s’ha publicat l’Informe d’indicadors de recerca i innovació elaborat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), segons el qual durant el 2015 es van destinar un 60% més de fons públics a la recerca universitària respecte al 2013.

Precisament aquest mes s’ha publicat un estudi internacional liderat per una universitat catalana, la Universitat de Barcelona, i la farmacèutica Ferrer que mostra que la malaltia de Huntington podria provocar alteracions de les neurones ja des que comencen a desenvolupar-se en els primers anys de vida. Aquesta descoberta podria canviar la manera d’enfocar el tractament de la malaltia. L’estudi forma part del projecte ADVANCECAT, que està integrat a la comunitat NEXTHEALTH de RIS3CAT, coordinada per Biocat.

D’altra banda, científics de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han dissenyat una nova estratègia per aconseguir que virus modificats genèticament ataquin de forma selectiva a les cèl·lules tumorals sense que les sanes es vegin afectades, segons publiquen a Nature Communications. I investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) han descobert formes d’organització de l’ADN fins ara desconegudes en bacteris de mida diminuta, fet que podria tenir aplicacions mèdiques i industrials.

A nivell d’empresa, la biotecnològica Minoryx Therapeutics ha completat amb èxit l’assaig clínic de fase 1 per al seu candidat MIN-102, un tractament per l’adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X (una malaltia rara).

Les cares de la notícia

Aquests són els noms propis més sonats del mes. Des de Pere Mir, la mort del qual ha deixat orfe el mecenatge de la ciència catalana (va invertir més de 120 milions d’euros en institucions mèdiques i científiques a través de la Fundació Cellex, que va crear el 2003), fins a Lluís Torner, catedràtic de la UPC i director de l’Institut de Ciències Fotòniques, que ha rebut el Premi Nacional de Recerca 2016.

Samuel Sánchez, professor ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, ha recollit el Premi de Talent Jove i Héctor Gómez Díaz, el premi Fundació Princesa de Girona Recerca Científica 2017 per la seva aportació en el desenvolupament de models matemàtics i algoritmes per a la simulació numèrica en enginyeria computacional, amb aplicacions per a la predicció del creixement del càncer de pròstata de forma personalitzada.

A banda dels protagonistes del mes, alguns projectes també han estat premiats en el panorama sanitari català. Concretament, la quarta edició de l’Imagine Express, celebrat en el marc del Mobile World Congress, va distingir Ikigai com el millor projecte de salut. Està basat en una app que connecta els professionals de la salut jubilats i en actiu. El Premi Emprèn! de la Universitat de Barcelona ha seleccionat també dos projectes que apliquen les noves tecnologies a la salut.