Destaquem: Nous ajuts PERIS, novetats a Oryzon i Almirall, èxits de ‘crowdfunding’ i avenços en oncologia, resistència antibiòtica i cèl·lules mare

Bones i no tan bones notícies entre les empreses cotitzades, inversions empresarials, convocatòries d’ajuts, noves unitats de recerca hospitalària, descobriments d’impacte: si te les vas perdre, ara tens l’oportunitat de recordar les darreres novetats de la BioRegió.

Almirall va revisar a la baixa les previsions per al 2017 i va tancar el primer semestre amb unes pèrdues de 73 milions d'euros. En aquest context, el conseller delegat Eduardo Sanchiz va renunciar al càrrec i ha estat rellevat per Peter Guenter, procedent de Sanofi, pocs dies després que la companyia també nomenés Ron Menezes com a primer executiu per al negoci dermatològic dels Estats Units.

Una altra cotitzada que ha tingut els seus inversors molt pendents és Oryzon. Després de la caiguda en Borsa pel fi del seu acord amb Roche, la companyia liderada per Carlos Buesa va donar una bona notícia als seus inversors a finals de juliol al presentar avenços en el seu fàrmac ORY2001 per a malalties neurodegeneratives.

En un altre parquet, el del Mercat Alternatiu Borsari, Inkemia ha adquirit Otec Riera i el laboratori Micro-Bios amb l’objectiu d’ampliar la seva gama de serveis i generar sinèrgies. L’operació ha tingut per l’empresa catalana l un cost inicial d’1 milió d’euros, i una variable de 0,5 milions d’euros condicionada a la continuïtat dels principals directius i als resultats dels tres propers exercicis.

Devicare durà a terme un estudi en pacients per avaluar els efectes de la teobromina, una substància que actua com a inhibidora de la cristal·lització de l’àcid úric en l’orina i que incorporarà una línia de suplements alimenticis. L’empresa ha anunciat també un acord amb l’Asociación de Clínicas y Entidades sin Internamiento de la Comunidad de Madrid per millorar la gestió dels pacients crònics.

En el capítol d’inversions, ZeClinics ha fet un exit parcial amb alguns dels seus inversors, que deixen l’empresa recuperant el doble de la inversió inicial dos anys després de la seva primera campanya de crowdfunding. Per la seva banda Vytrus Biotech, spin-off de la Universitat de Barcelona especialitzada en la tecnologia de cèl·lules mare vegetals, ja ha aconseguit més del 75% d’una ronda de crowdfunding de mig milió d’euros oberta fins al 31 d’octubre a la plataforma Capital Cell.

La recerca no descansa

Durant el mes d’agost, Salut va obrir la convocatòria de  subvencions per a la recerca en salut en el marc de la segona convocatòria PERIS per al període 2018-2020, amb un pressupost de 9,53 milions d’euros. Els ajuts es poden demanar fins al proper 30 de setembre.

Els hospitals catalans continuen impulsant la recerca. L’Hospital Universitari de Bellvitge ha creat un Grup de Treball de Malalties Minoritàries. L’hospital, que actualment atén més de 3.000 malalts afectats per unes 200 malalties minoritàries diferents, es vol consolidar com a referent assistencial i de recerca amb aquest nou grup que inclou professionals de diferents serveis com pneumologia, nefrologia, cardiologia, neurologia, oftalmologia, endocrinologia o medicina interna.

Per la seva part, l'Hospital del Mar de Barcelona ha creat una unitat contra el càncer cutani per tal de reforçar el tractament i l'atenció dels pacients més greus. A més de l'assistència als malalts, a la unitat també s'hi desenvoluparan projectes de recerca en pacients amb melanoma i assajos clínics de nous fàrmacs. Un altre dels objectius és promoure la creació de nous grups de treball de recerca.

En l’apartat de nombres propis Josep Baselga, director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, ha estat distingit amb el premi ESMO a la trajectòria professional que atorga la Societat Europea d'Oncologia Mèdica. D’altra banda el Govern va lliurar les distincions ICREA Acadèmia a 15 investigadors del sistema universitari català, incloent-hi 3 de l’àmbit de les ciències de la vida.

Descobriments ‘made in Barcelona’

La principal causa del càncer són els canvis en l’ADN de les nostres cèl·lules que acumulem al llarg de la nostra vida, i no tant els què hem heretat: així ho conclouen Fran Supek (IRB Barcelona) i Ben Lehner (CRG), que han identificat un dels mecanismes importants que causa aquestes mutacions i han vist que es tracta d’un seguit d’errors que introdueix el ‘corrector’ de l’ADN, un mecanisme que repara els danys en el nostre genoma.

Investigadors de l’IRB Barcelona, en col·laboració amb el Centro de Investigaciones Biológicas (CIB-CSIC) de Madrid, han identificat la peça que permet a un tipus de bacteri letal propagar la resistència als antibiòtics. Es tracta del bacteri Staphylococcus aureus, una amenaça letal en hospitals d’arreu del món, que només a Estats Units mata cada any 11.300 persones per infeccions resistents als antibiòtics.

L’IRB està també darrere d’un estudi publicat a Cell que desmunta la teoria que amb el temps les cèl·lules mare deixaven de saber si era de dia o de nit (perdien el ritme circadià) i aquesta pèrdua promovia l'envelliment. L’estudi –resumit en aquest vídeo divulgatiu- mostra que, amb l'edat, les cèl·lules mare propicien més envelliment per un canvi en les seves funcions rítmiques. Una dieta baixa en calories retarda aquest canvi i alenteix l'envelliment.

D’altra banda, el primer èxit de l’edició genètica en embrions humans -una investigació internacional publicada a Nature- ha augmentat les probabilitats que es modifiquin els gens dels embrions per protegir els nadons de malalties hereditàries i ha rellançat el debat ètic a la comunitat científica, també a casa nostra.