DESTAQUEM: Recerca catalana a 'Science', 'Nature' i 'Cell', novetats en VIH i avenços en els ‘pipelines’
<p>Investigadors de la BioRegió signen aquest mes articles a les publicacions científiques de més impacte, mentre farmacèutiques i biotecnològiques avancen en els seus fàrmacs i plans de creixement</p>
L’abril, com prometia el refrany, ha portat una pluja de titulars protagonitzats per les empreses i entitats de recerca de la BioRegió: no només als mitjans locals (no et perdis l’especial sobre emprenedors científics catalans emès fa uns dies pel programa Tinc una idea de TVE) sinó també a les principals publicacions científiques internacionals com Science, Nature o Cell.
Un colador atòmic que multiplica les possibilitats del grafè: aquest és el nou desenvolupament, coliderat per l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i publicat a Science, que permetria utilitzar l’innovador material per filtrar partícules extremadament petites. Potencials aplicacions en salut? Des de fer més eficient la seqüenciació de l'ADN -filtrant les cadenes i identificant-ne cada base- fins a recuperar la funció d'òrgans com el ronyó utilitzant la membrana per fer diàlisi.
També aquest mes, Science ha publicat l'estudi més ampli sobre la genètica del trastorn de l'espectre autista, i que identifica noves alteracions genètiques en regions de l'ADN que no contenen gens: al treball, en què s'han analitzat genomes de 9.274 persones de 2.600 famílies, han participat diversos centres catalans, entre d’ells l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, la Universitat de Barcelona, la Pompeu Fabra i l’Hospital Universitari Mútua Terrassa.
Aquest abril ha vist la llum un altre macroestudi amb cognoms catalans, en aquest cas en oncologia: Cell ha publicat aquest mes un monogràfic sobre PanCancer Atlas, la recerca més gran del món sobre el càncer, amb dades genòmiques d’11.000 pacients i la feina de prop de 1.000 investigadors. Entre d’ells hi figura Eduard Porta, investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC), que ha publicat el llistat més actualitzat fins ara dels 299 gens implicats en el desenvolupament del càncer.
A Nature, per la seva banda, llegíem aquest mes que la conservació dels fetges a temperatura corporal (37ºC) mitjançant l'ús de màquines de perfusió normotèrmica frena el deteriorament de l’òrgan i augmenta per tant la disponibilitat per a trasplantaments: l’estudi és d’investigadors de la Universitat d'Oxford, amb participació de l'Hospital Clínic de Barcelona.
VIH: dos passes endavant, una al costat
Grifols ha signat amb IrsiCaixa un acord de col·laboració pel qual aportarà a l'Institut de Recerca de la Sida 1,5 milions d'euros anuals durant els propers cinc anys. A més del dret de finançament, Grifols podrà explotar els resultats i les patents que resultin dels diferents projectes amb caràcter preferent, si bé la titularitat serà exclusiva d'IrsiCaixa.
Precisament aquest mes, investigadors d’IrsiCaixa han aconseguit aportar llum a un dels enigmes que més intrigaven els científics que lluiten contra el VIH: per què algunes de les persones que contrauen el virus no desenvolupen la malaltia i poden viure amb normalitat. La resposta es troba en el mateix virus i, més concretament, en les proteïnes de la seva membrana externa. Un estudi assenyala per primera vegada defectes en la proteïna de la membrana externa del VIH que explicarien que 5 pacients hagin pogut controlar el virus durant més de 25 anys sense necessitat de tractament.
Un pas endavant…i un pas al costat. Un estudi coliderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i en el qual també ha col·laborat l'IrsiCaixa, invalida una molècula que identificava les cèl·lules latentment infectades pel VIH. La investigació aporta noves dades sobre el reservori del VIH, considerat el principal obstacle per a l’erradicació del virus, i rectifica una publicació a Nature d’ara fa un any.
Avenços en el pipeline dels laboratoris
Després de cedir l’any passat el càrrec de conseller delegat per primer cop a una persona aliena a la família, Staffan Schüberg, Laboratoris Esteve té motius per a l’optimisme: la farmacèutica catalana preveu lliurar a la FDA en unes setmanes els resultats de la fase III d’una gamma de fàrmacs per tractar el dolor crònic i agut, que llençaria al mercat el 2020 o 2021.
També hi ha motius per l’optimisme a casa dels Buesa: Oryzon Genomics avança en el desenvolupament d’Ory-2001. Després d'iniciar la fase IIa d'assaig clínic en esclerosi múltiple a principis d'any, la biotecnològica iniciarà properament aquesta mateixa fase per a l’Alzheimer. L'assaig clínic reclutarà 90 pacients i es durà a terme en diferents hospitals espanyols, britànics i francesos.
Per la seva banda la biotecnològica FreeOx, spinoff de l'Hospital Clínic, té en marxa una ronda de finançament de 500.000 euros per finançar assajos preclínics d'Ox-02, un fàrmac per al tractament de l'ictus i en malalties del sistema nerviós central (SNC). De moment ja ha recaptat 200.000 euros de dues business angels.
Més múscul productiu
Si en primavera uns fan dieta per lluir tipus a la platja, d’altres es posen forts per guanyar múscul productiu. Reig Jofre invertirà 30 milions d'euros a triplicar la capacitat productiva de la seva fàbrica de vials liofilitzats de Sant Joan Despí (Barcelona). La planta incrementarà inicialment la seva capacitat de producció fins als 40 milions de vials, des dels 15 actuals, i arribarà als 50 quan estigui a ple rendiment al 2020. L’empresa finançarà amb deute el 80% de la inversió.
Per la seva banda Laboratoris Salvat ha posat en marxa una filial, Pharmaloop, amb una planta industrial a Alcalá de Henares (Madrid), per cobrir les necessitats de producció de cara a l'expansió del negoci als Estats Units: la companyia catalana preveu llançar enguany dos fàrmacs al mercat nord-americà.
Dara Pharma ha iniciat l’activitat en la seva nova planta de 2.500 metres quadrats a Granollers, en la qual ha invertit 1,3 milions d'euros. La firma està especialitzada en maquinària de procés i envasament automàtic per a la indústria farmacèutica, biotecnologia i cosmètica.
Operacions i novetats a les biotecnològiques
La multinacional japonesa Kaneka Corporation ha adquirit el 34,05% d’AB-Biotics. Dins de la biotecnològica catalana cotitzada al MAB, l’operació ha provocat la renúncia de 5 membres del consell, on continuen els fundadors i principals executius de la companyia, Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert; el president, Luis Sánchez-Lafuente, i tres vocals.
Una altra empresa que es planteja cotitzar al MAB és Vytrus Biotech: la companyia ha completat una ronda de finançament d'1 milió d'euros a través de dos préstecs participatius d’ICF i ENISA, préstecs privats i crowdfunding. Això li permetrà seguir amb la seva estratègia d'expansió, entre els quals destaca la seva futura incorporació en un mercat alternatiu borsari europeu.
Pangaea Oncology ha signat un acord de col·laboració amb la multinacional alemanya de diagnòstic Qiagen per realitzar tasques conjuntes en diagnòstic molecular en oncologia. L'acord, de tres anys prorrogables, permetrà desenvolupar de manera conjunta una tecnologia de diagnòstic molecular en biòpsia líquida multiplexada (per diversos gens).
Més noves tecnologies: la startup catalana New Born Solutions ha creat el primer dispositiu que detecta la meningitis infantil de manera no invasiva. Es col·loca sobre la fontanel·la del nadó i en tres segons detecta la concentració de glòbuls blancs al líquid cefaloraquidi. La companyia preveu comercialitzar el producte el 2020.
Devicare i nou hospitals de referència en urologia han engegat un estudi per avaluar l'ús combinat d'un dispositiu mèdic i un altre nutricèutic en el control del PH per inhibir la cristal·lització i evitar la calcificació dels catèters i reduir així les complicacions associades.
D’altra banda, Kenko Health Accelerator ha escollit els cinc projectes de salut digital que accelerarà en la seva primera edició: Hygeia Technologies, Meditic Health, Brainally, Psycoco i Omadrevida.
Obrint portes nord-americanes
Una delegació de 8 empreses (Adan Medical Innovation, Ahead Therapeutics, Althaia, INTERmedic, Inveready, Laboratorios Rubió, Mind the Byte i Reig Jofre) ha participat en una missió empresarial a Toronto (Canadà) coincidint amb la Toronto Health Innovation Week. La missió ha estat organitzada per ACCIÓ en col·laboració amb el consolat del Canadà a Barcelona, Biocat i el clúster canadenc ToHealth!: segons l’Enquesta d’Internacionalització 2017 elaborada per Biocat, Canadà és el segon mercat overseas amb més interès futur per a les companyies de la BioRegió, i constitueix una excel·lent porta d’entrada al mercat dels Estats Units.
Altres 11 companyies i entitats de l'àmbit de la impressió 3D i els dispositius mèdics han participat en una missió a Boston, organitzada per ACCIÓ en col·laboració amb CataloniaBio & HealthTech: es tracta d’Avinent, Diopma, Mastertec, Neos Surgery, Servocad Microtronics, Tractivus, Ventura Medical, IBEC, la fundació Althaia, Fira de Barcelona i l’Hospital Clínic.
Recerca en neurologia i oncologia
La forma del cervell pot ajudar a predir i prevenir l'Alzheimer? Investigadors del Barcelonabeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall han detectat alteracions morfològiques cerebrals en persones sanes portadores del gen que confereix més risc de desenvolupar l'Alzheimer, l'APOE-E4. El centre destaca que entendre aquests factors de risc permetrà dissenyar assajos clínics millor dirigits a eliminar-los.
Uns 700 malalts en un estat inicial de Parkinson procedents de diferents països participaran en un assaig clínic per provar un tractament que podria servir com a vacuna i obrir una nova via d'investigació per aturar la patologia. El projecte, que comença aquest mes i durarà un any, està liderat per l'investigador de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jaume Kulisevsky.
En oncologia, investigadors de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han validat la primera biòpsia en líquid cefaloraquidi per a tumors cerebrals. En un estudi publicat a Clinical Cancer Research mostren que aquest tipus de biòpsia permet millorar el diagnòstic dels gliomes cerebrals i tractar-los de forma més personalitzada, sense haver de recórrer a biòpsies invasives i amb més precisió que en teixits.
D’altra banda, un fàrmac usat en malalties metabòliques resulta efectiu en el tractament dels tumors resistents de càncer de testicle, segons un estudi publicat també a Clinical Cancer Research per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i de l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Un estudi internacional publicat a PNAS i liderat per l'Hospital del Mar de Barcelona ha descobert que inhibint una proteïna, la Galectina-1 (Gal-1), en ratolins amb càncer de pàncrees els animals viuen més temps, els tumors progressen més lentament, són menys agressius i fan menys metàstasis.
També investigadors de l’Hospital del Mar han publicat a Leukemia una recerca sobre la importància de la proteïna quinasa TAK1 en el diagnòstic d’una malaltia rara, el Síndrome de Sézary, un subtipus de limfoma cutani de cèl·lules T per al qual no hi ha tractament curatiu.
En l’apartat de noms propis, Francesc Posas Garriga, investigador de referència internacional en biologia cel·lular i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), serà el nou director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) a partir de l’1 de maig, succeint Joan J. Guinovart. Al procés de selecció, coordinat per la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), s’hi van presentar 17 candidats de 6 països.