“El nostre nutracèutic serà una de les grans solucions per a la tuberculosi”
Fundador de Manremyc
El Dr. Pere Joan Cardona, fundador juntament amb la Dra. Cristina Vilaplana, Isabel Amat i Jaume Amat, de Manremyc, és el director de la recerca d’un producte revolucionari per lluitar contra la tuberculosi. Aquesta spin-off de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol traurà al mercat indi, la segona meitat del 2015, un nutracèutic contra aquest bacil que a la llarga pot aconseguir eradicar la malaltia. Pere Joan Cardona va participar als premis BioEmprendorXXI.
Nyaditum resae® és un suplement alimentari que ha estat desenvolupat a partir d’un bacteri de la mateixa família que causa la malaltia, i no només actua per reduir la resposta inflamatòria que la desenvolupa, sinó que també té memòria i especificitat contra la tuberculosi. De fet, aquest suplement no treballa provocant immunitat contra la bactèria sinó que genera cèl·lules reguladores específiques contra el bacil de la tuberculosi per evitar una inflamació excessiva que és la que acaba per provocar la malaltia. El producte es fabricarà en una planta de fermentació a Catalunya i en un servei de liofilització de Barcelona i l’empresa comercialitzadora convertirà el producte concentrat en el format més adequat per al mercat de l’Índia.
Cada any, la tuberculosi causa un milió i mig de morts arreu del món, es registren 100 milions de noves infeccions i vuit milions de persones desenvolupen la malaltia. Tot i que a Catalunya la mortalitat és molt baixa, cada any hi ha 1.200 noves persones infectades que desenvolupen la malaltia i unes 10.000 noves infeccions.
Sembla que a partir d'una paradoxa podem lluitar contra la tuberculosi?
És una idea revolucionària perquè fins ara ens havíem fixat en la tuberculosi com una infecció i ens preguntàvem què passaria si aquesta infecció no fes el pas cap a la malaltia. Doncs no passaria res perquè no faria mal, la tindríem i prou. Treballant per saber què era el que feia passar d’un estadi a un altre vam arribar a un model experimental que imitava el que era la lesió de la malaltia en humans. Aleshores vam adonar-nos, de forma sorprenent, que aquest pas era provocat per una excessiva resposta inflamatòria contra el bacil. Contràriament al que es feia fins ara, que era justament provocar molta immunitat contra la bactèria, vam veure que això era perillós i que la manera de no generar la malaltia era no fer gaire cas al bacil.
No fer-li cas i treballar amb les cèl·lules regulatòries en positiu?
Es tracta de trobar una nova sortida basada en la generació de tolerància contra el bacil, és a dir, generar cèl·lules reguladores específiques contra el bacil de la tuberculosi per evitar que es produeixi aquesta inflamació excessiva. Aquí trobem una nova paradoxa...fins ara enteníem les cèl·lules regulatòries com enemigues, com inductores del procés de la malaltia perquè reduïen la resposta immune. Però ara hem comprovat que si fas massa resposta inflamatòria atreus els neutròfils i aquests fan de plataforma pel bacil que creix més del compte i es genera la malaltia tuberculosa. Vam iniciar el que s’anomena tolerància de dosi baixa, donant bacils de la tuberculosi morts, i ens vam adonar que això funcionava, que tenia protecció.
Paradoxes que converteixen el Nyaditum resae® en innovador per la manera de tractar la malaltia
Sí, és revolucionari. La sort que hem tingut és que hi ha grups que han arribat a aquesta mateixa conclusió des d’altres perspectives, buscant biomarcadors en gent malalta i han vist que la gent que emmalalteix més és perquè té una resposta exagerada. I això és un concepte que està començant a ser treballat en altres recerques. La nostra contribució és que hem explicat de manera experimental i física el procés com aquest excés d’inflamació converteix la infecció en malaltia.
Però aquest suplement actua en diferents dianes.
De moment hem fet un assaig clínic i hem demostrat, per un cantó, que el nostre producte no causa cap efecte advers, i a més a més que tenim un biomarcador (les cèl·lules reguladores específiques de memòria) que són les que evitaran la progressió de la infecció a la malaltia. Aquesta immunitat creuada entre micobacteris ambientals i el micobacteri tuberculós ja es coneixia, però es pensava que servia per destruir el bacil, no per generar tolerància.
I per què un suplement alimentari?
Per dues raons: perquè el requeriments regulatoris són més senzills i perquè econòmicament el producte serà molt més assequible que un fàrmac. Vam decidir buscar un bacteri micobacterià ambiental perquè el risc és menor i té efectes beneficiosos. El que calia era trobar una micobactèria de creixement ràpid per poder crear el producte industrial el més barat possible, per sota dels 5 euros per tot el tractament de 14 dies. Aquest procés ens va portar fins el que s’anomena Mycobacterium manresensis (que pertany al grup fortuitum). Es tracta d’una micobactèria que està a l’aigua, en aquest cas a l’aigua del Cardener i, per tant, es considera que és un producte alimentari. Hem comprovat que si l’administrem amb una dosi adequada i durant un temps determinat, aquesta micobactèria morta genera aquest efecte regulador.
Aquest suplement només actuarà sobre aquelles persones que ja tinguin el bacil?
No, també funcionarà en persones que no estan infectades. Tot i que en aquests moments això té un valor relatiu perquè en els països on preveiem introduir el nostre producte és on hi ha una alta incidència d’infecció i, per tant, la immensa majoria seran de persones infectades.
I si la malaltia està desenvolupada?
Aquí també funcionaria. Un cop s’acabés el tractament antibiòtic es podria prendre el nostre producte per evitar una recaiguda.
Però si pot funcionar com a mesura preventiva, podríem parlar de la possibilitat d’eradicar la tuberculosi?
Evidentment, però això ja és un altre estadi de la seva aplicació. Perquè això es pugui fer d’una forma massiva s’haurà de demostrar fefaentment que hi ha aquest efecte a nivell poblacional. Per això també busquem inversors socials que ens puguin patrocinar assaigs clínics. I un cop demostrem el percentatge de la seva eficàcia, sí que podem parlar d’una de les grans solucions al problema de la tuberculosi.
El Nyaditum resae® desbancarà els antibiòtics?
Un dels eixos d’interès de la UE és incrementar l’ús d’aquest tipus de suplement alimentari (en aquest cas un probiòtic inactivat) justament per evitar el consum excessiu d’antibiòtics. En aquests moments ja hi ha un grup poblacional important que presenta resistència als antibiòtics, per tant, s’han de buscar noves solucions. Però per això fa falta molt finançament. Nosaltres, de moment, començarem a l’Índia perquè és on hi ha més població malalta de tuberculosi. Ja hi hem estat un parell de vegades i de les deu empreses amb què ens hem entrevistat n’hi ha tres o quatre de molt interessades. Estem acabant de tancar l’acord a través d’una empresa intermediària, Inquve, que gestiona la introducció de productes al mercat indi.
Quan preveieu que tindreu el producte al mercat?
Esperem que abans de final d’any
I, només a l’Índia? No heu explorat altres mercats?
Sí, de moment, només a l’Índia, però ja estem buscant altres mercats a l’Àsia, la Xina, Indonèsia, Tailàndia i Sud-àfrica que també són països amb molta incidència de la tuberculosi.
Parlaves de comercialitzar el producte a través d’una empresa, no us heu plantejat acords amb els sistemes de sanitat pública?
En principi contemplem només acords amb empreses privades tot i que no ho hem descartat. Però el que sí tenim clar és que necessitem patrocini d’entitats socials per poder dur a terme els assaigs clínics que demostrin quin grau d’eficàcia té el nostre probiòtic i en quin percentatge de població. Nosaltres volem posar l’eina al mercat al més aviat possible, perquè podem demostrar que té una acció protectora, però caldrà continuar treballant un cop el producte estigui al mercat. I això ho podem fer a través de patrocinadors socials o bé que la mateixa empresa comercialitzadora patrocini l’assaig clínic.
El vostre és un bon exemple de com des d’una spin-off es pot generar coneixement i negoci.
Les spin off són un instrument interessant i un bon mecanisme de transferència de tecnologia i d’impuls d’idees que sorgeixen de la ciència bàsica. Al nostre país és difícil que sorgeixin grans empreses capaces d’atreure projectes, són molt més factibles petites empreses impulsades per emprenedors. La gent s’implica en les idees, busca idees i això permet evitar la por al fracàs i prendre’l com una experiència molt interessant que no tornaràs a repetir en un nou projecte. El fracàs no s’ha d’amagar, s’ha d’explicar. I s’ha de viure sense por ni reticències. I les institucions públiques ho han d’entendre així i impulsar les iniciatives emprenedores com a forma de generar coneixement.
Però això significa un gran canvi. Les institucions poden assumir aquest canvi cultural?
Les institucions ja han començat a mirar les spin-off amb menys recels, a donar-los suport a través d’entitats com Biocat o ACCIÓ, però cal avançar més. Cal promoure un tipus de mentalitat més oberta, més llençada, més pionera, perquè amb aquest criteri tens més possibilitats de sortir-te’n. Tot i que és cert que també cal una vigilància que asseguri l’oportunitat de la recerca i del negoci, i per això calen comitès científics i un seguiment acurat a part del suport financer, estructural.... Tots hem de tenir clar, des del Govern i des del sector privat, que cal promoure i invertir en recerca per una raó fonamental: perquè és important i necessari per avançar com a país.