El nou marc legislatiu estatal obre la porta a l’elaboració d’una Llei de la ciència catalana

REDACCIÓ

Aquesta és una de les conclusions destacades del taller-debat sobre la Llei de la ciència estatal que han organitzat l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER) i Biocat. La sessió, que va celebrar-se al Parc Científic Barcelona el passat dimecres, va tenir com a ponent principal l’advocat Ignasi Costas, qui va analitzar amb detall els canvis que han introduït sobre el sistema estatal de ciència i recerca les dues lleis aprovades aquest any, la d’economia sostenible (que va entrar en vigor el passat març) i la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, aprovada pel Parlament espanyol el passat mes de maig —amb el vot favorable dels principals grups parlamentaris— i que entrarà en vigor el proper mes de desembre.

Davant d’un auditori format principalment per directors de centres de recerca i responsables de transferència tecnològica de les universitats catalanes, el director general de Recerca, Josep M. Martorell, que va intervenir en l’obertura de l’acte, i Ignasi Costas van coincidir en subratllar que un dels elements clau de la nova llei es que estableix que la regulació de les entitats de recerca correspon al govern de la comunitat autònoma on són ubicats.

Martorell va valorar positivament que la legislació estatal blindi l’autonomia de Catalunya per gestionar els seus centres de recerca i va assenyalar que és voluntat del Govern avançar el més ràpid possible en l'elaboració d'un projecte de llei i comptar amb la participació activa de la comunitat científica. El director general de Recerca va recordar que, segons els experts, els tres elements bàsics perquè un país pugui construir d’un sistema científic potent són: la qualitat de vida de l’entorn, els recursos econòmics i la llibertat. “La qualitat de vida la tenim garantida, els recursos seran els que ens permeti el context econòmic en què ens trobem —segur que menys dels que voldríem—, però el que sí podem fer i hem de fer ara des de l’Administració és construir un marc legal que doni la màxima flexibilitat possible al sistema de recerca català”.

La ponència d’Ignasi Costas va identificar quatre eixos bàsics de les activitats de recerca i transferència de les entitats de recerca on les lleis d’economia sostenible (LES) i de ciència, tecnologia i innovació (LCTI) aporten canvis significatius. Aquests són: la transferència tecnològica i els contractes d’R+D+i; la propietat industrial i intel·lectual; la creació d’spin-off; i la compatibilitat professional amb la direcció de centres de recerca. D’altra banda, va destacar el canvis que la Llei de mesures fiscals i financeres de la Generalitat (d’acompanyament dels pressupostos 2011, que es troba en tràmit parlamentari) introdueix en el marc legal de la recerca i la innovació, ja que, entre altres mesures, estableix un nou règim jurídic per als centres CERCA i ICREA.

Costas va revisar les llums i les ombres de les noves lleis, ja que algunes de les mesures previstes a la LES pel que fa a la transferència de resultats de la recerca (com la necessitat que la cessió de drets es faci en règim de concurrència competitiva, per exemple, o les clàusules de millor fortuna) poden resultar, segons va indicar, de difícil aplicació a la realitat del mercat o un fre perquè el sector privat assumeixi riscos en el desenvolupament de nous productes a partir de la recerca llicenciada. Tanmateix, el ponent va posar èmfasi en la reserva que la Llei de la ciència fa en aquest àmbit a favor del dret privat de cada comunitat autònoma. Pel que fa als contractes d’R+D+i, Costas va subratllar l’aposta per la compra pública innovadora que hi ha en les dues noves lleis estatals: d’una banda, la LES limita l’aplicació dels procediments de la la Llei de contractes del sector públic, a part de contenir un mandat perquè el Govern central fixi en els pressupostos dels departaments ministerials i entitats dependents les quanties destinades a finançar aquests contractes de recerca i desenvolupament; i de l’altra banda, la LCTI preveu l’impuls de la contractació pública d’activitats innovadores per tal d’alinear l’oferta tecnològica privada amb la demanda pública.

Un altre dels aspectes de la nova legislació destacats en el taller és la regulació de la participació dels investigadors en els beneficis de l’explotació de la recerca, que la LCTI estableix com un dret, que ara també és extensiu al personal dels centres de titularitat autonòmica (fins ara no inclosos en la regulació de la participació en beneficis prevista en l’anterior legislació sobre patents).

Pel que fa a la creació d’spin-off, la LCTI la facilita al modificar el sistema d’incompatibilitats que fins ara constrenyia la participació del personal investigador dels centres públics (universitats, centres de recerca i centres del sistema de salut) en societats mercantils. La nova llei autoritza la prestació de serveis a empreses, a temps parcial, dels investigadors dels centres públics —sempre que el centre d’origen participi en el capital de l’empresa— i regula les excedències, que es podran demanar per períodes de fins a cinc anys per incorporar-se a agents privats nacionals o estrangers. La LCTI també modifica les limitacions que establia la Llei del medicament per al personal sanitari pel que fa a la seva participació en entitats que tinguin interessos econòmics en la fabricació, elaboració, distribució i comercialització de medicaments i productes sanitaris. Ara aquesta participació serà possible, sempre que l’organisme d’origen del personal que presta serveis a l’empresa participi en el seu capital, el que facilitarà la creació d’spin-off dins dels instituts i centres de recerca hospitalaris.

Finalment, Costas va destacar els canvis legislatius que facilitaran la compatibilitat de l’activitat investigadora del personal d’universitats, centres de recerca estatals i autonòmics, i centres del Sistema Nacional de Salut amb la direcció de centres de recerca, que fins ara es veia molt dificultada per la normativa d’incompatibilitats. Tot i així, el ponent va assenyalar que el sistema d’adscripcions resulta inconcret i confús i que caldrà desenvolupar-lo per via de reglaments o, si s’escau, a través de l’esmentada Llei de la ciència catalana.

El taller es va tancar amb diverses intervencions de científics catalans que van subratllar la importància de la tasca realitzada pel grup de treball impulsat per Biocat que durant tot l’any 2010 va col·laborar amb diversos parlamentaris catalans en la preparació de moltes de les esmenes que finalment es van incorporar al text de la Llei. La percepció general és que el marc legislatiu del sistema de recerca espanyol no és plenament satisfactori i que la LCTI ha estat al final una llei tímida, però es valora molt positivament que reconegui la possibilitat que Catalunya pugui regular amb una llei pròpia el seu sistema de recerca.

• Notícia relacionada (26/9/2012)
• Notícia relacionada (17/3/2011)