El paper de les plataformes i infraestructures en la recerca translacional

<p>Experts de Catalunya i València pronostiquen que el futur passa per l’expertesa per fer front a països com la Xina, en la proximitat a l’investigador per respondre les necessitats reals i en sistemes de col·laboració publicoprivada.</p>

25.05.2012

Baixa PDF imprimible

Redacció

Vuit experts en matèria de transferència de coneixement i plataformes cientificotècniques s'han reunit aquesta setmana al Parc Científic de Barcelona (PCB), en una jornada organitzada per Biocat, per debatre l'origen de les plataformes i les infraestructures en la recerca translacional, la situació actual i els reptes futurs que cal afrontar.

La Dra. Filippa Kull, directora de Desenvolupament de negoci de l'Stockholm Science City Foundation, que considera les plataformes científicotècniques una eina clau, ha posat èmfasi en el mapatge i l'ordenació que s'ha dut a terme a través de la interfície Tool of Science, ja que ha permès identificar duplicitats, crear consciència de les capacitats sueques, atraure les indústries i fomentar l’especialització per guanyar competitivitat. Aquesta interfície ara ja està disponible a nivell europeu.

A Catalunya els reptes són semblants. El Dr. Jesús Purroy, director Científic del PCB, ha remarcat com a reptes essencials la necessitat de personal molt especialitzat i l’adequació constant a les últimes tecnologies. D'altra banda, ha recordat que “res del que oferim és únic, així que hem de tenir en compte que competim amb l'oferta pública i la privada”. Precisament, Joan Puig de Dou, director general estratègic de Kymos Pharma Services, ha parlat dels problemes que troba l’empresa respecte la competència de les plataformes d’entitats públiques en termes de costos i certificacions de qualitat, tot i presentar oportunitats de col·laboració en desenvolupament de noves tecnologies, d'obertura de mercats i clients. La Dra. Elena Serrano, per la seva part, assegura que l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on treballa, és un exemple de no duplicació científica, ja que “aquells laboratoris que investigaven el mateix, amb la creació de la plataforma, els hem unit”.

Les experiències de València —hi han participat diversos especialistes en el marc del projecte europeu Interbio—, segueixen les mateixes tendències d’evitar duplicitats i especialització, com ha remarcat Òscar David Sánchez, director de Projectes i Valorització del Centre d'Investigació Príncep Felip de València (CIPF). Cal remarcar que la introducció de plataformes que acosten l’empresa a l'hospital ha produït un canvi de paradigma. “Ara l’hospital dóna salut, però també genera inversions”, ha dit Julio Cortijo, gerent de la Fundació per a la Investigació de l'Hospital General Universitari de València.

A la taula rodona, tots els ponents, han fet incís en la necessitat de col·laboració i coordinació, però sobretot, en l’expertesa per fer front als preus de països com la Xina, l'Índia o Corea, en la proximitat a l’investigador per donar resposta a experiments a la carta adaptats a les necessitats reals de la demanda, i en sistemes de col·laboració publicoprivada.

Presentacions: