Els biomaterials intel·ligents, un camp amb potencial per a les aplicacions mèdiques a Catalunya

De quins materials seran les pròtesis del futur? Ens aportaran noves funcionalitats que avui no són pròpies del cos humà? Com incidirà la nanotecnologia en el seu desenvolupament? Els biomaterials –materials d’origen estrictament biològic que interactuen amb cèl·lules vives– ofereixen noves oportunitats de creixement en l’àmbit de les aplicacions mèdiques (pròtesis, implants, entre d’altres). La tendència, apunten els experts, és passar de l’eliminació i la substitució de materials cap a la regeneració de teixits i les teràpies avançades.

Si bé el mercat per excel·lència en recerca i desenvolupament (R+D) de biomaterials és Estats Units, Catalunya té entitats de recerca i empreses de referència. Amb aquesta visió, Biocat va reunir en la jornada Biomaterials: de la biònica cap a la regeneració i les teràpies avançades, el dia 20 d'octubre de 2010, un grup d’experts per debatre les potencialitats i poder-les traslladar als professionals del sector a Catalunya.

L’era dels biomaterials intel·ligents

Fins ara hem vist tres generacions de biomaterials: els materials utilitzats industrialment en altres aplicacions i inerts quan s’incorporaven al cos humà; els dissenyats per ser bioactius i reabsorbibles; i els que mitjançant la combinació d'aquestes dues propietats són dissenyats per estimular les respostes cel·lulars específiques a nivell molecular per tal d'ajudar al cos a curar-se per ell mateix.

Durant la revolució industrial i, sobretot, entrats al segle XX, els biomaterials viuen un gran desenvolupament amb la incorporació de materials metàl·lics, aliatges, ceràmiques i polímers. També, gràcies a l’avenç important de noves tecnologies i processos productius. Actualment, segons el Dr. Josep A. Planell, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), els criteris per a la selecció dels biomaterials en el disseny dels implants han de ser: mecànica i resistència a la corrosió, lleugeresa, disponibilitat en diferents formes ja que permet l'elecció per al mecanitzat i la transformació, i facilitat per a l’esterilització.

El Dr. Planell considera que un requisit essencial és la biocompatibilitat, és a dir, la capacitat d'un material d'obtenir una resposta de l'hoste apropiada en una aplicació específica.

L’empresa Sagetis Biotech –guanyadora del premi BioEmprendor XXI 2009–, està desenvolupant un substitut de ciment ossi per a vertebroplàstia (procediment no invasiu). El seu director Científic i catedràtic de Ciència dels materials de l’IQS, Dr. Salvador Borrós, diu que el canvi de paradigma que s’està produint “és passar de les pròtesis a la medicina regenerativa”.

Una altra reflexió, des de l’experiència d’una empresa de base tecnològica, és que a banda del procés regulatori, un altre aspecte molt crític són les decisions entorn al màrqueting i la comercialització (identificació i estratègia amb prescriptors, compradors i usuaris finals), segons la Dra. Montserrat Charles-Harris, cap d’Operacions de Neos Surgery. Neos Surgery té sis patents per als mercats d’EUA, Unió Europea i el Japó. La filosofia d’aquesta empresa és col·laborar estratègicament amb altres entitats i centres de recerca.

Histocell és la segona empresa a nivell estatal que desenvolupa productes per a teràpies cel·lulars en medicina regenerativa. La seva directora Científica, Dra. Begoña Castro, explica que a mig termini “obtindrem nous biomaterials per a medicina regenerativa a través d’un sistema innovador basat en una mescla d’agarosa i agarasa que facilita el transport del cultiu i el procés de recuperació”.

El Dr. Norberto Manzanares, membre del Comitè Científic de la Càtedra UPC Klockner®Implant System, ha posat sobre la taula, a través de l’anàlisi de casos clínics reals, el desenvolupament d’implants dentals per al tractament de defectes ossis en maxil·lars.

Per finalitzar el debat, el Dr. Xavier Gil, director del Grup de Biomaterials i Biomecànica i Enginyeria de Teixits del CREB-UPC va donar una visió global de les tendències, reptes i oportunitats de futur. Posteriorment, va conduir la taula rodona amb tots els ponents, molt participada pel públic assistent.

Presentacions:

• Biomaterials: de la selecció al disseny (Dr. Josep A. Planell)
Veure | Descarregar (pdf)

• Desenvolupament de biomaterials: de la idea al mercat (Dr. Salvador Borrós)
Veure | Descarregar (pdf)

• Reptes en la incorporació de nous biomaterials en dispositius mèdics (Dra. Montserrat Charles-Harris)
Veure | Descarregar (pdf)

• Defectes ossis en maxil·lars tractats amb biomaterials (Dr. Norberto Manzanares)
Veure | Descarregar (pdf)

• Tecnologies innovadores per a la medicina regenerativa (Dra. Begoña Castro)
Veure | Descarregar (pdf)

• Tendències i oportunitats de futur dels biomaterials (Dr. Xavier Gil)
Veure | Descarregar (pdf)

• Notícia relacionada (5/10/2010)
• Nota de premsa (19/10/2010)
• Article que recomanem: Biomaterials, de la selecció al disseny (Dr. Josep A. Planell, novembre 2010)

Amb el suport de: