Impacte i efectes econòmics i socials de la Covid-19 a debat durant la presentació de la Nota d’Economia 106
<p>Un conjunt d’experts –d’entre ells, Montse Daban, directora Científica i de Relacions Internacionals de Biocat- han analitzat les lliçons i els reptes que ha deixat la pandèmia a Catalunya. La recerca i la innovació es destaquen com un dels principals motors per la reconstrucció socioeconòmica catalana. </p>
Un any i mig després de la seva declaració, Catalunya fa balanç i analitza els reptes de l’impacte de la Covid-19 durant la presentació de la Nota d’Economia 106, 'Els efectes socials i econòmics de la COVID-19’, un monogràfic on diferents experts comparteixen la seva diagnosi i fan propostes de política pública per afrontar els reptes que ens deixa la pandèmia. La Nota inclou 15 articles dividits en quatre blocs: l’impacte macroeconòmic i la resposta de política econòmica; les repercussions en el sector públic; l’impacte social; i les implicacions de la pandèmia sobre el teixit productiu i el mercat de treball.
El darrer article el signa Biocat, amb una revisió de la resposta del sistema de recerca i innovació en salut català davant la Covid-19 i un plantejament sobre com maximitzar l’impacte de les tecnologies i les capacitats de Catalunya. La directora Científica i de Relacions Internacionals de Biocat, Montse Daban, coautora l’article, ha participat aquest matí a l’acte de presentació de la Nota, juntament amb la professora d’Economia aplicada de la Universitat de Barcelona i investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona, Gemma Garcia, el responsable de conjuntura econòmica de la Direcció general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Joan Maria Mussons, i la directora general de Prospectiva i Anàlisi Econòmica, Marta Curto Grau, qui dirigeix la publicació i moderava la taula rodona.
Durant la presentació, el conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Giró, ha ressaltat el paper que ha tingut el sistema de salut català per fer front la pandèmia i ha destacat la importància de la recerca per la reconstrucció econòmica i social. "Per encarar els reptes globals dels pròxims anys, podem estar segurs que la solució passarà per la recerca, la innovació i la tecnologia".
En aquest sentit, la representat de Biocat, Montse Daban, ha destacat la col·laboració internacional en recerca com a factor clau per fer front als avançaments científics durant la COVID-19 i, segons ha subratllat “el treball conjunt i la comunicació entre països ha augmentat considerablement aquests darrers mesos”. Tanmateix, i referenciant a estudis recents, ha avançat que aquesta cooperació global pot començar a moderar-se, sobretot després de l’obtenció de la vacuna i per l’impuls de la ciència oberta. Daban també ha posat de manifest la desigualtat de gènere en la publicació de treballs científics durant la pandèmia. Segons ha explicat l’experta, “el nombre de dones de primer autor s’ha reduït durant els darrers mesos, molt possiblement degut a altres càrregues i responsabilitats”.
Per la seva banda, Joan Maria Mussons ha revisat indicadors macroeconòmics i estimacions de creixement que actualment es defineixen amb gran incertesa i que depenen de l’evolució de tres factors: treball, capital i producitivtat. Entre aquestes les incerteses s’hi troba la possibilitat d’un atur estructural i la disminució del flux migratori. L’expert ha destacat també la poca inversió de Catalunya en relació a altres països europeus o la baixa productivitat del capital, que s’explica pels patrons d’inversió que arrosseguem i la baixa inversió en recerca. Apunta als Fons europeus Next Generation EU i als fons estructurals com una oportunitat per a la recuperació.
La Gemma Garcia ha abordat l’impacte de la Covid-19 des de el punt de vista del mercat de treball i els reptes que emergeixen, en particular, respecte als joves. Ha destacat els ERTOs com una de les lliçons apreses de la pandèmia que ha servit per mantenir taxes d’atur moderades: “Els ERTOS han vingut per quedar-s’hi, i entre altres podria servir per incentivar la contractació, però s’han d’entendre com una mesura transitòria, que no pot servir mai per allargar empreses insostenibles. Ens hem d’emmirallar amb el model alemany.” L’experta també ha fet una aposta per la flexibilitat interna (reducció salarial i d’horaris), els beneficis del teletreball en la productivitat, i, sobretot, ha emfatitzat la necessitat de l’aposta per la formació a tots els nivells i als dos col·lectius: la gent aturada (re-skilling) i entre els joves (foment de les STEM i de les soft skills que aporten competències transversals per preparar-se pel món digitalitzat i automatitzat del futur (i del present).
La Secretària d'Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya, Matilde Villarroya, ha conclòs l’acte amb l’esperança dipositada en els fons Next Generation EU per la reconstrucció de Catalunya. “Aquest mecanisme de recuperació i resiliència impulsats arrel de la COVID-19 ens han de permetre estimular la innovació i augmentar la inversió per reactivar l’economia de Catalunya”, ha explicat. Unes ajudes que encara generen molts dubtes i incertes i, per això, Biocat, juntament amb altres col·laboradors, organitzen el proper 6 d’octubre una sessió on empreses i startups innovadores de la BioRegió podran resoldre els seus dubtes.
Si no heu pogut seguir la sessió en directe, podeu recuperar-la en el canal de Youtube del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya.