Vés al contingut

La biotecnològica catalana Iproteos, fundada pel professor Ernest Giralt i la doctora Teresa Tarragó, ha publicat un estudi a la revista European Neuropsychopharmacology juntament amb el Grup de Neuropsicofarmacologia de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) pertanyent a CIBERSAM i l‘IRB Barcelona que demostra l’efectivitat en models animals del seu compost IPR19 per revertir el dèficit cognitiu associat a l’esquizofrènia.

Actualment aquest candidat es troba en fase preclínica regulatòria, que la biotec està finançant gràcies a l’última ronda que va tancar, liderada per Caixa Capital Risc i valorada en 1,5 milions d’euros, i es podria començar a avaluar en humans el 2018, segons les estimacions de la firma.

La comprovació de l’eficàcia de IPR19 s’ha realitzat en tres models de ratolí, on s’ha posat a prova la seva memòria de treball i la memòria espacial i s’ha demostrat que el compost pot revertir el dèficit en cognició fins a aconseguir els nivells basals mitjançant la modulació d’una nova via.

IPR19 es tracta d’una molècula estable, innòcua i capaç de creuar la membrana que protegeix el sistema nerviós central, fet que possibilita la seva acció terapèutica –a diferència d’un gran nombre de potencials fàrmacs que no poden creuar aquesta barrera–.

Aquest estudi suposa un punt de partida per generar nous fàrmacs o teràpies que ataquin aquesta simptomatologia de l’esquizofrènia, l’única que no té tractament avui en dia. Els signes clínics de l’esquizofrènia es classifiquen en tres grups de símptomes: positius, negatius i cognitius.

Pels dos primers existeixen tractaments, però no n’hi ha pel darrer, que provoca una habilitat reduïda per prestar atenció selectiva, dificultat en processar la informació social i emocional o pèrdues de la memòria de treball.

 

Notícia relacionada:

 

Publicació relacionada:

Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.