Josep Maria Ramírez: “El que hem après és que l’important no és el nom de la lesió, sinó el del pacient que la pateix”

Un local cedit i un únic metge, el doctor Miquel Sarrias. Així va néixer l’Institut Guttmann l’any 1965 a Barcelona, el primer centre espanyol dedicat al tractament i la rehabilitació integral de les persones afectades per una lesió medul·lar. Un projecte modest i impopular en una època en què no es plantejava l’atenció a aquest col·lectiu. Els seus fundadors anaven a buscar els pacients, si era necessari, a casa seva.

50 anys després, l’Institut Guttmann compta amb un equip de 433 persones, s’atenen uns 4.570 pacients anuals (segons dades del 2014) i disposa de fins a 152 llits distribuïts en quatre unitats d’hospitalització. El 2015, l’equip del Guttmann ha celebrat el cinquantè aniversari amb la mirada posada a noves fites, entre les quals es troba l’obertura d’una neuroclínica al mateix solar de Barcelona on es va ubicar el primer hospital, al barri de la Sagrera.

El nou centre tindrà una clínica a la planta baixa i un complex de 50 apartaments individuals en els pisos superiors, per donar l’oportunitat de viure de manera independent a persones amb una discapacitat física. Aquest nou pas que dóna l’Institut constata com ha evolucionat en els seus 50 anys de vida. Durant els primers 30 anys, l’Institut es va centrar en lesions medul·lars. L’any 1997 va obrir la primera unitat de dany cerebral i va fer el tomb en aquesta nova especialitat fins el dia d’avui. Ara obren una nova porta.

El director gerent de l’Institut, el doctor Josep M. Ramírez, explica que les tècniques i les tecnologies mèdiques desenvolupades per tractar el dany cerebral són aplicables en altres àrees de coneixement i coincideixen en malalties com la demència, el trastorn bipolar o l’esquizofrènia, motiu pel qual la nova clínica tractarà patologies relacionades amb la salut mental i les alteracions en infants. “És quelcom que té molt sentit en la nostra línia clínica. Volem aportar el coneixement neurorehabilitador i treballar amb partners experts en aquestes patologies”, valora el doctor Ramírez.

La neuroclínica de la Sagrera té un pressupost d’uns 15 milions d’euros i està prevista que s’inauguri el 2018, amb un valor afegit: el conjunt d’apartaments tutelats on un grup de persones amb alguna discapacitat física compartiran serveis bàsics, com per exemple l’assistència personal durant les nits. Segons el director gerent de l’hospital, l’objectiu d’aquesta iniciativa pionera és crear un mètode sostenible a nivell econòmic per al pacient, que és un dels principals inconvenients a què s’enfronta quan vol independitzar-se. “Això ja es fa en altres països, com Anglaterra o Dinamarca, i volem introduir aquesta cultura aquí”.

El doctor Ramírez considera que aquest projecte respon al compromís social de l’Institut, que des de la seva fundació –i basant-se en el paradigma de Ludwig Guttmann– ha aplicat un tractament integral i holístic que se centra tant en la malaltia com en la persona. “El que hem après en aquest temps és que l’important no és el nom de la lesió, sinó el del pacient que la pateix. Treballem perquè tingui un projecte vital, recuperi l’autoestima i l’autonomia i torni a ser el protagonista de la seva vida”.

Entre totes les iniciatives en les quals col·labora l’Institut Guttmann destaca el programa d·HEALTH Barcelona. Els alumnes d’aquest màster en biodisseny fan una estada de vuit setmanes en aquest hospital per tal d’identificar necessites sanitàries no cobertes i trobar una resposta que es tradueixi en una idea de negoci.

El repte de la neurologia

Els mètodes en rehabilitació del Guttmann han estat revolucionaris, on l’esport i l’activitat física tenen un paper fonamental. “Ajudem els pacients a descobrir el que són capaços de fer, en lloc de sucumbir-los als que no són capaços, per empènyer-los a la seva autonomia”, explica el doctor Josep Maria Ramírez.

Ara l’Institut es fixa un nou objectiu i vol vèncer el gran repte de la neurologia: restaurar la lesió del pacient i recuperar la seva funcionalitat anterior a l’accident. L’Institut treballa en diverses tècniques neurològiques que guiïn el restabliment del circuit cerebral amb procediments de farmacologia, estimulació elèctrica no invasiva i elements TIC amb informàtica o robòtica passiva. 

“Una lesió medul·lar o un dany cerebral es restauren quan el cervell identifica el circuit que s’ha deteriorat i troba altres cèl·lules que reemplacin la funció”, explica Ramírez. El director gerent afirma que s’estan utilitzant diverses tècniques intensives i molt especialitzades, com per exemple la combinació de cèl·lules mare i estimulació elèctrica per la restauració de la medul·la, però que cal exigir una evidència científica. “Estem treballant amb altres centres per encàrrec de l’OMS per demostrar que els mètodes funcionen i segmentar-los segons el tipus de pacients".

Salut econòmica

D’ençà de la seva creació, l’Institut s’ha reinventat arran de dues crisis. La primera, provocada per la disminució d’accidents i de lesionats medul·lars, ja que en 10 anys el col·lectiu afectat s’ha reduït en un 70%. La segona, per la crisi econòmica i les retallades en sanitat. El doctor Ramírez explica que s'han pres dues mesures per resoldre aquests canvis. 

En primer lloc, l’hospital va començar un procés d’internacionalització per captar pacients privats estrangers (actualment, hi arriben uns 60 cada any). En segon lloc, es va prendre la decisió (consensuada i acceptada pels treballadors) de dur a terme una reducció voluntària dels sous per evitar acomiadaments. “La combinació d’aquestes dues coses ha fet possible que no hàgim tingut pèrdues cap any i que hàgim mantingut tots els programes d’innovació i qualitat”. Per això el director gerent del centre remarca que els 50 anys d'història de l'Institut Guttmann no s'entenen sense el compromís i l’esforç de tota la gent que hi treballa.