La bioenginyeria i la digital health: les tecnologies en salut amb més valor de mercat a Catalunya el 2025

La bioenginyeria i la digital health són les dues grans candidates a liderar el mercat de la salut a Catalunya a curt termini. La primera traspassarà els 600 mil milions de dòlars l’any 2025 i les digital health, fregaran els 200 mil milions de dòlars. Així es desprèn de l’informe Diana de tendències tecnològiques 2022-2025 elaborat per ACCIÓ amb contribució de Biocat i d’altres entitats com Eurecat o Lavola, i on s’assenyalen les principals tendències que les empreses hauran de tenir en compte per estar preparades per al futur.

L’informe també identifica altres cinc tecnologies que emmarquen el present i condicionaran el futur del sector de la salut: les òmiques, els nous dissenys de medicaments, les vacunes, les proves POCT (Point of Care Testing) i els wereables. Totes elles impactaran principalment en la industria de la salut, els sistemes industrials i de l’alimentació i la química, l’energia i els recursos. 

La Diana de tendències tecnològiques identifica un total de 50 tecnologies repartides en 13 àmbits per analitzar aquelles que tindran més valor el 2025. Totes elles estan segmentades en quatre eixos estratègics: la salut, la societat digital, la resiliència industrial i, com a novetat d’aquesta segona edició, la transformació verda. 

Durant la presentació oficial de l’estudi, Montserrat Daban, directora de Política Científica i Internacionalització de Biocat ha parlat sobre els dos àmbits de salut que recull l’informe: el de les teràpies emergents i les tecnologies mèdiques. Sobre el primer, Daban ha realçat el valor de les CAR-T, les tecnologies de fabricació no industrial que permeten bones alternatives curatives per al tractament específic i personalitzat en pacients on no funcionen les opcions convencionals. “La primera teràpia europea CAR-T en rebre la designació prioritària per l’agència reguladora europea s’ha creat a Catalunya”. 

Respecte a les tecnologies mèdiques, la directora de Política Científica i Internacionalització de Biocat ha manifestat un dels principals reptes que té l’ecosistema català: l’adopció d’aquestes tecnologies al sistema. “Cal treballar en el mecanisme de regulació i reemborsament per a facilitar la integració d’aquestes solucions i acabin arribant als pacient. Un tipus de fast-track que ja utilitza Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i properament, França. Una proposta per a Catalunya que avançàvem el mes passat en aquest post.

La sostenibilitat, el repte global que marcarà les tendències de futur

Montserrat Daban ha compartit taula amb Eulàlia Miralles, directora d’Innovació i Digital d'Anthesis LAVOLA i Daniel Casellas, director científic d'EURECAT. Jordi Aguasca, director de la Unitat de Transformació Tecnològica i Disrupció d'ACCIÓ ha moderat la sessió, que ha comptat amb més de 200 inscrits.

Tots tres han coincidit en què el canvi climàtic és una de les principals tendències i reptes globals que les empreses hauran de gestionar per a poder ser més competitives en un futur immediat. Pel que fa a l’àmbit de la salut, Daban ha explicat que el sector té una complexa interacció amb el canvi climàtic. “D’una banda, pels efectes que té l’escalfament global sobre la salut de les persones i, per l’altra, per la gran petjada de carboni que genera ”. 

Eulàlia Miralles, en canvi, ha manifestat que en els darrers anys la sostenibilitat ha passat de ser un tema “irrellevant”, a ser un “tema central i crític” per a poder avançar en l’empresa. En aquest sentit, Daniel Casellas ha anat un pas més enllà: “les companyies no han de reduir la contaminació, sinó que han de millorar el medi ambient. I això només per passar per transformar el model de negoci”.

Els participants han destacat altres tendències de futur com ara la digitalització, el creixement demogràfic, l’escassetat de recursos, la salut en general i la resiliència industrial.

Aires de bonança per a la transferència de tecnologia

Per a Jordi Aguasca, “Catalunya excel·leix en producció científica però, en canvi, no aprova en fer que el coneixement científic arribi al teixit empresarial”. Davant d’aquest repte, en canvi, els participants s’han mostrat optimistes i preveuen una tendència positiva en els propers anys. “De fet, ho tenim identificat”, ha avançat Montserrat Daban, fent al·lusió a les dades presentades en el darrer Informe de la BioRegió de Catalunya 2021. “Durant el 2021, i tot i la pandèmia, els indicadors d’innovació han continuat creixent. De la mateixa manera que ho ha fet en quan a creació d’startups, on una de cada quatre ha estat una spinoff”.

Daniel Casellas i Eulàlia Miralles també s’han mostrat optimistes, però alerten que encara queda feina a fer. “Tot i que cada dia hi ha més interacció entre els diversos agents, la relació entre empreses i universitats ha de ser encara més íntima”, ha assenyalat Miralles. Un front que podria superar-se, segons Casellas, “si se seguís el model europeu d’incloure científics dins les empreses”.

Com a conclusions a destacar de la taula, com apuntava Daban, “totes les tecnologies que cobreix l’informe tenen un impacte en el sector salut” i “Catalunya treballa en les tecnologies facilitadores que són clau en la denominada DeepTech”. Per acabar, la recomanació de la taula cap a les empreses assistents va ser preguntar-se com impacta la tecnologia en el seu negoci, en positiu i en negatiu, i plantejar l’estratègia al respecte amb la mirada posada en el futur i el ràpid avenç del coneixement. 

Si no vas poder seguir la sessió en directe, pots veure-la aquí.