"La Bioibérica d’avui és el resultat de sumar expertesa industrial i ciència"
director general i conseller delegat de Bioibérica
Enginyer tècnic agrícola de formació. Compta amb una trajectòria de 25 anys dins de Bioibérica, una de les empreses biotecnològiques amb més història a Catalunya. Es va incorporar a la companyia el 1988 amb funcions en l’àmbit de la recerca, comercial i mercat internacional. El 1993 va ser nomenat subdirector general i el 2003 va iniciar l’etapa actual al capdavant de l’empresa com a director general —a partir de 2012 també com a conseller delegat— des d’on transmet l’essència de la tradició industrial, però sempre amb la mirada posada en fer un pas endavant i innovar.
Bioibérica és el primer productor mundial d’heparina, un anticoagulant que s’utilitza per a diversos tractaments mèdics com l’infart de miocardi, la trombosi o l’hemodiàlisi, amb presència a més de 70 països. És una biotecnològica que investiga, produeix i ven a escala internacional des del primer dia, trets que la fan exemplar dins de la BioRegió de Catalunya. A mitjan dels noranta, va iniciar un procés de diversificació del negoci cap als medicaments i ingredients actius per a les articulacions —15 milions de pacients es tracten cada any amb els seus productes—, l’estrès vegetal o de cultius i la salut immunològica i digestiva.
El 2012 va assolir una facturació de 237 milions d’euros (69% d’exportació). Entre Catalunya, on té la seu corporativa a Barcelona i plantes a Palafolls i a Vilafranca del Penedès, i les quatres fàbriques al Brasil, els Estats Units, Itàlia i Polònia ocupa unes 400 persones.
L’activitat de l’empresa va començar amb l’heparina?
Sí, efectivament, el 1975 es va crear Bioibérica perquè en aquell moment hi havia més demanda que oferta d’heparina i com que és un producte que s’obté d’origen natural es van donar una sèrie de circumstàncies que van fer possible ubicar una planta de producció a Catalunya, on no n’hi havia cap i en tot Europa només en funcionaven dues. Bioibérica va néixer com una petita fàbrica enmig de camps de conreu a Palafolls i tenia la categoria d’industria en el campo. Des d’un primer moment, l’empresa va tenir la vocació d’especialització i clients internacionals. Hem aconseguit que una de cada cinc dosis que s’administra al món sigui catalana, i això és important tenint en compte que els principals competidors són la Xina i, històricament, els Estats Units, Anglaterra i Alemanya. Per a nosaltres ha estat clau l’aposta per la ciència i la tecnologia industrial, l’esforç i tenir gent molt preparada.
La segona gran especialització és l’artrosi, a través de la divisió Bioibérica Farma. Per què s’ha escollit aquesta àrea terapèutica?
Ha estat conseqüència natural de l’evolució de l’empresa. Érem fabricants i veníem tres ingredients actius farmacèutics (condroitín sulfat, àcid hialurònic i glucosamina) i vam valorar quin pas podíem fer per diferenciar la companyia i perquè fos més competitiva. A mitjan dels noranta vam veure que era necessari invertir en ciència i el més proper era investigar sobre l’aplicació d’aquests productes en l’àmbit de l’artrosi, un espai de futur perquè els factors desenvolupadors com l’envelliment, la pràctica esportiva i l’obesitat van a més. Tampoc hi havia molts competidors de mida important.
Més endavant, el 2008, vam decidir ampliar la visió per centrar-nos en la qualitat de vida del pacient amb artrosi. Així vam entrar en l’àmbit de les tecnologies on la medicina personalitzada és el paraigües que engloba tota aquesta línia. Hem obert línies de recerca dins l’àmbit de diagnòstic, tant gènic com de biomarcadors, on recentment hem presentat un test d’ADN per saber com evolucionarà l’artrosi de genoll; de farmacogenòmica, on tenim estudis en marxa per veure com els tractaments es van adaptant al pacient, i de teràpia cel·lular, on en breu esperem tenir un producte per aplicació terapèutica. Des de fa cinc anys també treballem en un projecte de recerca en l’àmbit de la nutrició per al primer novel food que recentment ha obtingut l’autorització de l’Agència d’Alimentació Europea (EFSA).
Avui Bioibérica té set divisions de negoci (heparina, aliments funcionals, farma, nutrició esportiva, veterinària, fisiologia vegetal i millora nutricional). Són camps que poden semblar diferents entre ells, però no és així, ja que reutilitzeu algunes matèries primeres.
Cert. Nosaltres tenim un programa biointegral que diu que tot ha de sortir de la companyia amb nom i etiqueta i preu. Tenim l’heparina que és l’element inicial del procés, però hem desenvolupat altres outputs que ens han donat competitivitat respecte països com la Xina on no tenen aquesta visió, ni un procés de fabricació i de gestió tan robust i de qualitat com el nostre amb totes les certificacions europees i nord-americanes possibles.
Sou una empresa amb una forta vocació industrial, que té la planta productiva principal a Palafolls. Aquest valor és positiu en aquests moments?
L’estratègia de l’empresa ha estat l’especialització (heparina i artrosi) i la integració a través del desenvolupament científic, la producció industrial, la venda i, ara, les noves tecnologies. Ser industrial et dóna caràcter, personalitat i més marge per poder millorar i fer que el teu producte sigui singular. Nosaltres tenim vocació industrial, comercial i científica. En el pas de passar de l’heparina a l’artrosi vam sumar expertesa industrial i ciència, no vam abandonar mai la tradició industrial. Al client li agrada saber i veure com produïm, la nostra fàbrica és un dels principals factors de venda.
Les fàbriques al Brasil, els Estats Units, Polònia i Itàlia són pròpies o amb joint ventures?
Tenim sis plantes de primer procés (preparació d’un cru) repartides al món entre pròpies i joint ventures ja que la nostra vocació és compartir, creiem que sumar és més bo que protegir. Però a Catalunya s’acaba la purificació del producte biològic. La planta central de Palafolls és una unitat de referència a nivell mundial en productes glicosaminoglicans.
Quines inversions teniu previstes?
Properament augmentarem la capacitat productiva, sobretot d’heparina, a Palafolls i posarem en marxa una planta a Alemanya que serà de primer procés. Seguirem invertint en recerca i estem estudiant altres camps com el desenvolupament d’una unitat de biogàs a partir de tots els outputs que no hem arribat a valoritzar i amb el somni que algun dia puguem ser autosuficients energèticament.
La vostra estratègia passa per adquirir biotec més petites com estan duent a terme altres grups del sector?
No, preferim cooperar, compartir coneixement i estratègia. Des de 2011 estem col·laborant amb una spin-off creada per un investigador de la Universitat de Liège (Bèlgica), que es diu Artialis, per desenvolupar biomarcadors per al diagnòstic i pronòstic de l’artrosi i altres malalties reumàtiques. És una empresa mixta nascuda a partir de la col·laboració d’un científic expert, de Bioibérica Farma i del Govern belga. Aviat tindrem el primer producte, que a partir de mostres de sang o d’orina podrem conèixer el desgast del cartílag, una novetat mundial.
Tenim gent molt preparada i amb molt coneixement, però no som una multinacional. No tenim una estructura amb centenars d’investigadors, sinó un grup de 10 científics que investiguen en cinc camps diferents, i ho complementem anant pel món buscant centres de recerca especialitzats en artrosi, salut intestinal d’animals joves, estrès vegetal... Fa 30 anys que ho duem a terme i ara es diu Open Innovation. Tenim més idees que diners! Aquesta ha estat la nostra línia. No serem mai líders en vendes, però mentre fem que passin les coses dins el nostre sector ja estem contents.
Una de les grans preocupacions d’empreses petites del sector biotecnològic a Catalunya és el finançament per seguir endavant la seva activitat innovadora en camps d’interès com l’oncologia, el sistema nerviós i les malalties neurodegeneratives. Des de la posició d’una de les biotecnològiques amb més història de casa nostra, com valora aquesta situació?
El sector biotecnològic serà el rei, és una aposta de futur important, però està una mica contaminat. Caldria eliminar les biotec oportunistes i donar suport a les biotec de veritat, a aquelles idees que tenen sentit i que aporten coses bones. També falta arribar al mercat més ràpid, hi ha un excés de voler sofisticar el producte.
Amb l’experiència d’Artialis hem vist que el Govern belga disposa d’unes eines que aquí no tenim de moment. Un dels nostres socis és el Govern, a través d’uns fons, i amb caràcter permanent. Això és implicar-se! A Catalunya falta una aposta real de creure en aquestes empreses.
La biotecnologia és un camp fantàstic que es pot aplicar a totes les ciències de la vida. Nosaltres ho fem en l’agricultura, la salut animal i humana, el medi ambient, l’energia... Tot i que les biotec estan incompreses, ara, amb Biocat i Asebio les coses estan funcionant bé. Només cal veure que Catalunya i Espanya lideren els assajos mundials de noves tecnologies mèdiques.
La patronal Farmaindustria preveu que la despesa en medicaments segueixi caient aquest any. Què han de fer les farmacèutiques catalanes per seguir sent competitives i no perdre llocs de treball?
Si talles l’aixeta dels diners a algú es revoluciona i si no està organitzat encara es desordena més. Hi ha una manca de criteris absoluts de què s’ha de fer. S’ha perdut la paraula pacient i només es parla de despesa. Crec que és un problema de gestió i d’organització, no que el metge prescrigui més o menys. Les farmacèutiques catalanes han d’intentar no acomiadar personal, reduir pressupostos a zero si cal i amb l’equip buscar noves maneres de treballar i intensificar i seguir l’expansió internacional i diversificar. I si canvia el marc legal i regulatori, que és sovint, estudiar-lo i adaptar-se. Aquest és un dels principals problemes que tenim sobre la taula, ja que és impossible tenir una visió de què vindrà els propers tres anys.