Vés al contingut
Dr. Josep M. Gatell

cap del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’IDIBAPS-Hospital Clínic i codirector de l'HIVACAT


Catedràtic, cap del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona i codirector de l’HIVACAT, un projecte de recerca de la vacuna de la sida a Catalunya desenvolupat a través d’un consorci públic-privat, que ha situat el nostre país en la primera línia internacional en aquest àmbit. Va començar a tractar amb persones infectades pel VIH l'any 1982, coincidint amb una estada al Massachussets General Hospital de Boston. Avui, el seu nom està estretament relacionat a un possible candidat a vacuna terapèutica per fer front a aquesta malaltia.


La sida és l’epidèmia més important del món i un dels problemes més greus de salut pública, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A l'Estat espanyol hi ha unes 140.000 persones infectades pel VIH (Virus de la Immunodeficiència Adquirida), de les quals unes 30.000 estan a Catalunya.

El primer fàrmac antiretroviral és de 1987. Uns anys després, al 1996, es va aconseguir proporcionar als pacients una qualitat de vida normal, similar a altres malalties cròniques, la qual cosa va suposar el major avanç mèdic de la història en una pandèmia. L’accés al tractament amb antiretrovirals, però, només arriba al 30% dels més de 10 milions de pacients que ho necessiten. L’esperança per reduir la incidència de la sida és una vacuna preventiva.

El setembre passat es va fer a Barcelona el vuitè International Retroviral NC Symposium, organitzat per l'Obra Social “la Caixa” i l'HIVACAT, amb la col·laboració del Centre Internacional per al Debat Científic (CIDC) i sota la direcció científica dels doctors Gilles Mirambeau i Josep M. Gatell, on un centenar d’experts internacionals en virologia, biologia cel·lular, biofísica, biologia estructural, genètica, química biològica i farmacologia molecular van posar en comú els últims avenços en les seves investigacions. L’objectiu era buscar noves línies de col·laboració per accelerar el progrés en l’estudi i l'explotació d'aquestes proteïnes per aplicar-les a les teràpies antivirals per a malalties infeccioses com ara la sida i la grip. L’esdeveniment va comptar amb la participació de la Dra. Françoise Barré Sinoussi, premi Nobel de Medicina 2008 pel  descobriment del VIH i investigadora de l’Institut Pasteur de París, que sota el títol Èxits passats i desafiaments futurs en la identificació dels agents patògens clau del VIH, va obrir el simposi amb una conferència magistral.

Fa cinc anys que estudien una vacuna per a portadors del virus VIH.

Treballem amb dues línies diferents, la vacuna terapèutica i la preventiva, que són complementàries, però amb una finalitat completament diferent. El VIH és l'única malaltia infecciosa que necessitem tractar tota la vida. El que pretenem amb la vacuna terapèutica és que a partir d'un moment donat puguem administrar-la i retirar el tractament antiretroviral sense que es produeixi un rebrot de la càrrega viral. Des de fa uns cinc anys —abans de la creació de l'HIVACAT— treballem amb un tipus de vacuna terapèutica basada en cèl·lules dendrítiques, de la qual n’hem fet tres estudis pilot en Fase I. Dos estudis estan publicats i són molt esperançadors, i un tercer s'ha acabat ara i es publicarà en poc temps.

Ho van presentar al simposi del setembre passat?

Al simposi de l'HIVACAT —paral·lel al International Retroviral NC Symposium— vam parlar de vacunes preventives. Nosaltres vam presentar dues vies complementàries que es troben en fases preliminars. Una línia són vacunes que estimulen la immunitat cel·lular i això es fa utilitzant un vector al qual se l'incorporen uns gens seleccionats del VIH. El Dr. Christian Brander —coordinador científic l’HIVACAT— ha posat a punt una sèrie d'immunògens per incorporar dins d'un d'aquests vectors. La segona línia, liderada per la Dra. Eloísa Yuste, està basada en anticossos neutralitzants. La major part de vacunes preventives, les rutinàries, estan basades en aquest tipus d’anticossos. En el cas del VIH s'havia descartat ja que semblava problemàtic, però amb les investigacions dels últims quatre anys sembla ser que per obtenir una vacuna preventiva que funcioni de veritat si no hi ha una estimulació de producció d'anticossos —neutralitzants o no neutralitzants— no ho podrem assolir.

Quin valor afegit ens aporta que siguin debats científics internacionals i multidisciplinars?

En el camp de la sida, i en la recerca de vacunes en particular, és imprescindible que les col·laboracions siguin nacionals i internacionals. Nosaltres hem col·laborat amb el Dr. Mariano Esteban, que també ha desenvolupat un candidat de vacuna preventiva a Madrid; la producció del vector d'aquest candidat amb el qual treballa el Dr. Christian Brander es farà a Oxford; en el projecte de la Dra. Eloísa Yuste col·laborem amb el Dr. José Alcamí de l'Instituto Carlos III i amb dos grups internacionals...

Quan una cosa no és tan senzilla, com el cas del VIH, ja que han passat 30 anys i encara no tenim la solució, hi ha veus que diuen que incorporem bioquímics, bioinformàtics, cristal·lògrafs, físics... perquè aportin les seves idees i col·laboracions. Els resultats els veurem d'aquí un temps. Ara per ara, com a mínim diria que és enriquidor i amb el millor dels escenaris pot contribuir a trobar una solució.

L’AIDS Vaccine 2013, el congrés científic més prestigiós del món centrat exclusivament en la recerca sobre la vacuna del VIH, es farà a Barcelona. Estarem a la recta final de la vacuna terapèutica?

Després de Boston (2012) el congrés vindrà a Barcelona. Penso que és un reconeixement internacional  de la massa crítica de científics que tenim en aquest camp. L’AIDS Vaccine és un congrés anual on hi van unes 1.500 persones. Si no ens encallem pel camí, esperem estar a la recta final de la vacuna terapèutica.

Quins obstacles s’estan trobant en aquest llarg camí?

El finançament el tenim encarrilat de moment. Els primers quatre anys el projecte ha estat finançat per la Fundació “la Caixa”, els Departaments de Salut i Universitats de la Generalitat, la Fundació Clínic i Laboratoris Esteve. A mitjan de l'any vinent mirarem com ho renovem, espero, com a mínim per quatre anys més. Les institucions ens han dit que tenen el compromís de fer-ho, tot i que estem en una època de dificultats.

A nivell científic, les coses han millorat molt. Barcelona s'ha convertit en un centre de recerca on cada vegada hi ha una massa crítica més important, on es poden trobar col·laboracions en altres camps. És un lloc atractiu per a investigadors de fora, i precisament dues de les persones més representatives del nostre projecte —Christian Brander i Eloísa Yuste— han deixat els seus 10 anys a Harvard per venir a Barcelona. És important oferir un salari competitiu, i això hem de mirar de mantenir-ho tot i els moments en què ens trobem.

Recomanaria que s’apliqués per a altres projectes de recerca la fórmula de l’HIVACAT, un consorci públic-privat on dos hospitals punters —Clínic i can Ruti— treballen junts i deixen de banda possibles rivalitats?

No és fàcil. Ha estat una fórmula que ens ha donat bons resultats perquè ha permès que cada centre segueixi fent la seva recerca en la sida de forma independent, però en un tema concret com és la immunopatogènia i vacunes hem ajuntat els equips i esforços. Costa de fer perquè s'ha de crear una cultura de col·laboració en comptes d'una cultura de competència. És una fórmula que val la pena tenir en compte, però fa falta que els caps dels equips, en aquest cas el Dr. Bonaventura Clotet i jo mateix, estiguin convençuts i deixin de banda alguns personalismes. Després, poc a poc es va transmetent a l'equip. Externament també ha sigut molt ben acollida, fins i tot a nivell internacional, i a nivell local, ens ha facilitat el finançament. Diguem que ha donat rendiment científic, d'imatge i econòmic.

Quan arribi el moment, Laboratoris Esteve assumirà el desenvolupament clínic fins a la comercialització de la vacuna. És important que sigui una farmacèutica catalana?

Home, és molt important. És una empresa catalana, amb un tamany mitjà, però molt internacionalitzada. És important perquè si la tens a casa és més fàcil entendre-t'hi, i després no m'estranyaria que si arribem a una fase avançada de desenvolupament fins i tot podria buscar un altre partner més gran per completar el desenvolupament (per a la Fase III amb inversions de 500 a 1.000 milions d'euros).

El baix cost d’aquesta vacuna farà possible que es pugui subministrar a continents tan afectats per la malaltia com l’Àfrica?

El cost és important, però ara no hi hem de pensar. Si tu tens una vacuna que és activa contra el virus de la sida i és viable des d'un punt de vista tecnològic, no et preocupis, els mitjans ja sortiran perquè la tingui tothom que la necessiti. Així com en l'accés als retrovirals hi ha hagut alguns problemes, en el cas de les vacunes sempre es troben fórmules perquè arribin on ha d'arribar. No s'ha de deixar de treballar en una vacuna pel fet que aparentment sigui cara.

Un alt percentatge del pressupost de sanitat a Catalunya es destina a malalts crònics de la sida?

El tractament dels malalts de la sida representa el 30% del cost de la farmàcia (hospitalària i ambulatòria) de l'Hospital Clínic de Barcelona. A Catalunya es deuen gastar uns 150 milions d'euros, però és una de les intervencions mèdiques amb una millor relació cost-eficàcia.

Han obert les portes als ciutadans perquè facin els seus donatius per finançar la recerca de la vacuna. Com està responent la societat?

Pots buscar un gran donant de diners o bé entrar en el concepte de les microdonacions. Tot i que se'ns va ocórrer aquesta última fórmula, que la tenim al web, no l'hem potenciat suficientment. Estem rebent donatius, però té un potencial molt més gran del que hem explotat fins ara.

Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.