"La indústria innova i millora la producció gràcies a la biotecnologia blanca"
president executiu d'Inkemia IUCT Group
Un dels màxims experts catalans en biotecnologia blanca o industrial. Doctor en Química Orgànica per la UB i postdoc en síntesi orgànica per la Universitat de Berkeley. Va ser professor del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica de la UB. Ttambé va assessorar empreses del sector químic i farmacèutic a través de l'Escola Sant Gervasi. V a crear l'empresa d'internet CatWorld el 1996, que més tard va vendre a la multinacional britànica Claranet. El 1997 va fundar l'Institut Univ. de Ciència i Tecnologia (IUCT), l'empresa mare de l'actual grup Inkemia IUCT.
Inkemia IUCT Group és la segona biotecnològica catalana que surt al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) espanyol amb l'objectiu de créixer internacionalment. Creat fa 15 anys sota el nom d'Institut Univ. de Ciència i Tecnologia (IUCT) a Mollet del Vallès, el model de negoci d'aquest grup de pimes d'alta tecnologia és únic ja que es dedica a crear i explotar el seu coneixement per transferir-lo a la indústria química, farmacèutica i biotecnològica.
Durant aquest temps, Inkemia ha treballat amb més de 300 clients industrials —com Almirall, Esteve, Novartis, Grifols, Merck, Pfizer, Uriach, Sandoz, entre d'altres— i ha desenvolupat 33 projectes de recerca propis, 8 plataformes tecnològiques i 27 projectes de recerca a mida per a diverses empreses.
La seva activitat, que ocupa un equip de 44 persones i 200 col·laboradors, s'estructura en tres unitats: IUCT SA (divisió del coneixement), IUCT Emprèn SL (divisió de l'emprenedoria i capital risc) i IUCT Espais SL (divisió d'equipaments).
En quin moment vau decidir fer el pas d'entrar al MAB?
Hem estat observant el MAB des de que es va posar en marxa el 2006. És un projecte que s'ha anat madurant poc a poc per veure quin model podia tenir una millor adaptació al nostre cas. Inicialment, en les sortides que es feien al MAB es van captar quantitats importants de recursos, però l'evolució posterior de les companyies era irregular i comportava certs riscos a l'hora d'afrontar les següents fases. Després, ens hem trobat amb una crisi forta.
Quina ha estat l'estratègia?
Hem optat per posar totes les accions disponibles a cotitzar, però sense aixecar recursos en el moment de la sortida al MAB. Des del mes de maig fins avui només hi ha hagut una sortida, que és la nostra, i en canvi hi ha en marxa quatre ampliacions de capital. És molt difícil aixecar capital des de zero per a una companyia que el mercat no coneix, però quan ja hi és i ha estabilitzat la seva cotització és més fàcil valorar-la i aconseguir recursos. Per exemple, Eurona ha aixecat 3 milions d'euros, AB-Biotics, 4,5 milions i Gowex, 17 milions.
Recomana que altres empreses del sector optin per aquesta via de finançament?
Sí, però cal tenir les coses molt clares. Per evitar el que ha passat en anteriors casos, en què s'enfonsava l'acció, hem intentat sortir amb un preu molt moderat perquè hi hagués un recorregut a l'alça important. El càlcul del preu s'ha fet partint d'una ampliació d'1,3 milions d'euros prèvia a la sortida al MAB, en la que hi van entrar accionistes qualificats i amb rellevància —el 49% és de l'Escola Sant Gervasi i el 35% dels investigadors i professionals de l'empresa—, i en base a números reals. És a dir, la valoració s'ha basat en la història de la companyia i no en les expectatives futures, que no vol dir que no hi siguin, sinó que deixem que ho faci el mercat. A diferència de moltes companyies tecnològiques no hem valorat ni una sola patent.
Una empresa que funciona com un centre tecnològic, de caràcter privat, amb serveis com la transferència de tecnologia i coneixement, consultoria, formació i un fons de capital que inverteix en spin-off. El vostre model és atípic...
Sí, com a idea d'empresa és innovadora a Catalunya, a Espanya i a Europa. A vegades se'ns situa com una empresa biotec, com una empresa de serveis tecnològics, com una empresa de formació... però en realitat el que estem fent és una explotació del coneixement multiplataforma. Un model com aquest es va desenvolupant al llarg del temps. Nosaltres hem anat creixent i creant aquesta infraestructura a base d'autofinançament.
A través d'IUCT Emprèn heu creat un fons de capital llavor.
En determinats descobriments nostres té sentit explotar la patent per si sola, no cal llicenciar-la a grans farmacèutiques. En aquest cas, ens vam plantejar que podíem engegar una nova línia de negoci de creació d'spin-off, però fora de la companyia ja que sinó distorsionaria la nostra activitat. Com que nosaltres no som especialistes, el que hem de fer és associar-nos amb empreses i persones que sàpiguen explotar el nostre know how. Addicionalment hem creat el Fons de Capital Coneixement per invertir en empreses creades per emprenedors externs, que tenen moltes sinergies amb el nostre coneixement i aquesta participació reforça i accelera el creixement de l'empresa. Fins avui hem tancat acords amb Plasmia Biotech, on participem en un 19,6%, Phyture Biotech, amb un 21% i Enemce Pharma, amb un 1%.
No us han vingut a buscar per replicar el model en altres llocs?
De moment, no. Bé, dic no molt ràpidament. Sabem alguna empresa que ens ha copiat alguna cosa... I una de les companyies amb qui estem mirant d'associar-nos al Brasil els hi ha agradat el model, per tant, si que hi ha un cert grau d'observació. Potser no és un model extremadament conegut, però amb la sortida al MAB serà més visible. De fet, és un dels objectius, guanyar presència al mercat.
L'expansió internacional es farà amb delegacions o amb socis?
Amb els dos models. Cada país i cada moment serà diferent. El fet de fer-ho amb partners o acords de comercialització és menys costós econòmicament. Estar al MAB ens genera més recursos i ens permet replantejar presències més directes creant una empresa amb socis locals i aportant-hi capital o obrir una delegació amb una estructura pròpia.
Com us va l'experiència amb el mercat brasiler?
Bé, tot i que entrar en un mercat no és una cosa d'un dia per l'altre. A partir dels resultats d'aquesta primera fase, ve una anàlisi i sabrem el segon pas que farem. El pla de futur d'Inkemia inclou una política d'expansió internacional, de la qual ja s'han fet els primers passos al Japó i al Brasil. La segona fase d'aquesta estratègia està força avançada i comprèn l'entrada a França i als Estats Units.
Quina és la recerca que més l'ha satisfet d'ençà que va fundar l'IUCT el 1997?
És difícil de dir. El biodièsel de segona generació (IUCT-S50) potser ha estat un dels que ha tingut més ressò mediàtic i més proximitat al mercat i això genera una satisfacció important. Fruit d'aquest primer pas estem treballant en altres projectes de biocarburants, però també, estem desenvolupant dissolvents verds i nous agents anticancerigens i antivírics. El fet d'estar situats en aquesta part del coneixement que he explicat, ens dóna una diversitat de productes molt gran —tenen 24 patents internacionals— i satisfacció del nostre treball.
Quina importància té la biotecnologia industrial a Catalunya?
Li passa al mateix que a nosaltres: és una gran desconeguda! Em refereixo al ressò mediàtic, però, en canvi, a nivell industrial és una realitat. Tenim una part de la indústria que està innovant i millorant la capacitat productiva gràcies a la biotecnologia blanca. En diem empreses usuàries, n'hi ha moltíssimes, i n'hi podrien haver més perquè tenim un sector de química fina, de detergents i agroalimentari molt important. També hi ha el grup d'empreses pures que es dediquen al desenvolupament de processos de biotecnologia blanca com la producció d'antibiòtics i enzims. Però tot això no es visualitza.
Què passa, doncs?
Necessitem més reconeixement i recursos econòmics. La indústria ha estat sacrilegiada fins que ha arribat la crisi i ara torna a ser important. La biotecnologia blanca no s'entén sense la indústria perquè la biotecnologia blanca és indústria! A més, la sortida al mercat és molt més ràpida que la biotecnologia vermella o sanitària.
Com en la biotecnologia vermella, el punt feble és el finançament.
Si hi ha poc finançament per al que està de moda, imagina't el que hi ha per al que no n'està. Amb aquestes tecnologies el risc mai és zero, per tant, el banc no t'ho finança. No estem parlant de grans multinacionals, sinó d'empreses mitjanes del país, que tenen certa capacitat d'inversió a l'hora de plantejar-se implementar la producció biotecnològica. Ens falten opcions de capital risc i suport de l'Administració.
Vostè va dir en un congrés d’emprenedors científics a València que hi ha un gran estoc de coneixement, però que el 90% no és útil a l'empresa perquè està publicat. Quins mecanismes d'innovació necessiten les empreses?
A Europa, la immensa majoria d'investigadors pensen en una recerca bàsica, mostren les publicacions, l'excel·lència, però no tenen en el subconscient com s'exportaria allò a la indústria. No han hagut d'afrontar els problemes industrials que pot generar un descobriment abans que es llanci al mercat. Canviar el sistema és molt difícil, però en alguns països europeus, com Finlàndia, he vist mètodes interessants. Un parc tecnològic que hi ha a Turku està treballant des d'una visió empresarial, de fet, cotitza en borsa, i no es basa en els mateixos paràmetres de la universitat, sinó que ho han de subcontractar a una empresa que es guanya la vida en això i que té una visió del negoci. La recerca que té com a objectiu publicar, sempre acabarà sent utilitzada a tot el món, no es pot protegir, per tant, no hi ha un retorn a la societat. I no vull dir que no s'hagi de fer, perquè hi ha una part molt important que és la formació de les persones.