La ministra Garmendia inaugura l'edifici de 9.200 metres quadrats del Centre de Recerca en Agrigenòmica

REDACCIÓ

Avui s'ha inaugurat el nou edifici del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la presència de la ministra de Ciència i d’Innovació, Cristina Garmendia. Han acompanyat a la ministra, el president del CSIC, Rafael Rodrigo; el secretari general d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà; el director general de l’IRTA, Josep M. Monfort; la rectora de la UAB, Ana Ripoll; el vicerector de Recerca de la UB, Jordi Alberch i el director del CRAG, Pere Puigdomènech.

Les instal·lacions ocupen 9.200 metres quadrats distribuïts en quatre plantes, i cal destacar els 600 metres destinats a hivernacles, que permeten estudiar el creixement de les plantes en condicions controlades, un laboratori de genòmica i de seqüenciació capil?lar i massiva, i laboratoris de microscòpia confocal i de proteòmica.

El nou edifici ha suposat una inversió d'uns 20 milions d’euros, aportats per parts semblants pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i per la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. La participació de fons europeus és aproximadament d’un 50% en els dos casos. S’ha construït en uns terrenys cedits per la UAB.

El CRAG desenvolupa recerca de frontera en l’àmbit de la genòmica, la biologia molecular vegetal, la genètica d’animals de granja, i en el desenvolupament de aplicacions moleculars útils per al cultiu i la criança de les especies d’interès agrícoles i ramaderes. Els 51 investigadors que hi treballen provenen de les diferents institucions que s’han unit progressivament al consorci —CSIC, IRTA, UAB, UB, ICREA i contractats pel mateix CRAG— i tenen una trajectòria científica consolidada. Segons Pere Puigdomènech, "la unió de tots ells en un sol centre suposa una aposta de futur per aconseguir sinergies entre els grups, tenir una visibilitat comú en el  entorns nacional i internacional i optimitzar recursos en projectes i infraestructures". Amb tot el personal, el CRAG dona feina a 239 persones.

Pioners en genètica molecular a l'Estat espanyol, alguns dels seus grups de recerca han participat en projectes internacionals emblemàtics com la primera seqüència d’un gen de plantes publicada a Espanya, la seqüenciació del genoma complet d’Arabidopsis thaliana (planta model per a la biologia molecular), la seqüenciació del genoma del meló, l’estudi de gens que participen en el desenvolupament de les plantes i la seva defensa enfront de patògens, i la biosíntesi de pigments o aromes.

Els grups de recerca del CRAG també han innovat en l’ús d’aproximacions moleculars per a la millora de plantes i animals de granja, i mantenen contractes estables de col?laboració amb empreses del sector agroalimentari.

El 2010, el CRAG estava desenvolupant més de mig centenar de projectes per un valor de uns cinc milions d’euros, entre ells, sis projectes europeus, un projecte EURYI i una ERC Starting Grant.

Per què estudiar la genètica de plantes i animals?

El coneixement de les plantes i dels animals domèstics és essencial per a la supervivència de l’espècie humana. Avui les tècniques moleculars, i en particular el desenvolupament de la genòmica, ofereixen noves possibilitats per afrontar els problemes de producció d’aliments i altres productes industrials necessaris per atendre les demandes d’una població creixent i cada cop més exigent. Aquesta producció ha de fer?se en el futur disminuint l’impacte ecològic.

En els països desenvolupats la indústria agroalimentària és l’encarregada de transformar els productes de l’agricultura i la ramaderia, en aliments de qualitat per al consumidor. La indústria necessita productes econòmicament competitius, però el consumidor demana també qualitat i seguretat. En aquest context, la recerca bàsica en genòmica d’espècies vegetals i animals i la seva aplicació en agroalimentació s’ha convertit en una prioritat en la majoria d'aquests països.

Les prioritats del CRAG es concentren en diferents línies de recerca bàsica i aplicada:

• Desenvolupament de plantes
• Reaccions de les plantes a les malalties i a l’estrès ambiental
• Estructura i dinàmica dels genomes
• Síntesi de metabòlits secundaris com pigments o aromes
• Domesticació de plantes i animals de granja
  

La recerca aplicada en aquesta àrea és important, i troba aplicacions en els sectors agroalimentari, farmacèutic i biotecnològic com:

• Marcadors moleculars: són usats com a control de qualitat (identificació de varietats) de plantes i llavors, i per reduir el temps que es necessita per obtenir una varietat millorada mitjançant l’encreuament tradicional, ja que permet identificar si una llavor germinada porta les característiques d’interès sense necessitat d’haver d’esperar que creixi. Els investigadors del CRAG han treballat per a diverses companyies en l’obtenció de marcadors moleculars per a espècies com el préssec o el meló. Aproximacions semblants s’estan fent servir per l’ús de marcadors moleculars de forma massiva en la millora de races d’animals de granja, sobretot vaques i porcs. En aquest cas s’estudien les resistències a malalties o caràcters lligats a la qualitat de la carn.

• Millora genètica: altres línies aplicades a la recerca són la millora genètica i l’estudi de la biodiversitat de la flora indígena per al seu possible cultiu, o l’ús d’espècies salvatges amb gens que confereixin propietats d’interès (plantes aromàtiques, medicinals o ornamentals).

• Cultius in vitro: s’han obtingut, mitjançant cultiu in vitro, línies haploides (les cèl?lules de les quals tenen la meitat dels cromosomes normals i permeten escurçar els cicles de millora genètica) de vegetals i fruiters com el meló, pebrot, albergínia, síndria i cogombre.

• Diagnòstic i seguretat alimentària: una de les aplicacions derivades de les tècniques moleculars és la detecció i quantificació d’organismes modificats genèticament en aliments, una exigència de les regulacions existents en l’àmbit europeu.

Recentment, el Centre Internacional per al Debat Científic i el CRAG han organitzat unes jornades de debat amb cinquanta experts internacionals per buscar solucions per millorar el rendiment de les collites.