Les microalgues podrien ser una font rendible de biodièsel
Científics de la UAB i el CSIC afirmen després de quatre anys d’investigació que els cultius són a prop de produir un biocombustible eficaç.
Redacció
Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han conclòs en un estudi recent que les microalgues podrien ser una matèria primera rendible per produir biodièsel. Publicat a la revista científica internacional Biomass and Bioenergy, el treball afirma que les microalgues dinoflagel·lades, un tipus autòcton mediterrani poc explotat fins ara, són molt adients per a l’elaboració d'aquest biocombustible.
L’equip de recerca ha treballat durant quatre anys amb les mostres (veure foto), que es trobaven sota condicions naturals en cultius exteriors, és a dir, sense llum artificial ni temperatura controlada, en la mateixa situació que es trobarien els microorganismes originals de baix cost energètic i al ritme de les estacions. Un cop s'ha comparat el creixement de les microalgues, la seva producció de biomassa i, sobretot, el volum de lípid generat a cada cèl·lula –primordial per poder obtenir biocombustible–, els resultats són esperançadors: els cultius es troben a prop de produir fuel rendible fins i tot sota condicions ambientals no controlades.
Sergio Rossi, de l’ICTA, especifica aquesta situació tan concreta: "Amb alguns ajustaments senzills per acabar d'optimitzar el procés, el biodièsel obtingut a partir de cultius d'aquestes microalgues marines pot ser una alternativa per al proveïment energètic de poblacions properes al mar". Aquests arranjaments inclourien la possibilitat d’aprofitar la pasta orgànica sobrant de les algues i l’ús de bombes d’aire i materials de cultiu més eficaços.
A més a més dels científics de l’ICTA i de l’Institut de Ciències del Mar, a la recerca hi han participat investigadors de l'spin-off de la UAB Inèdit Innovació i el grup SosteniPra del Departament d’Enginyeria Química de la UAB.
El fuel creat a partir de microorganismes, com les microalgues, s’anomena biodièsel de tercera generació. Les algues són una matèria òptima perquè ocupen entre un 4% i un 7% de la superfície que necessita un cultiu terrestre per produir el mateix rendiment, no necessiten aigua dolça, per tant, són viables en zones àrides properes a la costa, i eviten el monocultiu de productes per elaborar combustible en detriment de la producció d’aliment. Al contrari, els biodièsels de primera generació com serien els d’oli de palma, canya de sucre o blat de moro, ocupen un gran terreny, requereixen molta aigua dolça i converteixen productes alimentaris en acabats energètics.