L’Hospital Universitari de Bellvitge, pioner a Espanya en implantar un nou tipus d’stent per les lesions de les artèries coronàries
<p><span>El dispositiu combina la facilitat d’implantació dels stents metàl·lics amb els beneficis dels stents bioabsorbibles, ja que l'estructura desapareix en 6-12 mesos</span></p>
L’Hospital Universitari de Bellvitge, juntament amb l’Hospital Universitario Virgen Macarena de Sevilla, ha realitzat els primers implants a Espanya d'stents bioabsorbibles metàl·lics per tractar les lesions i obstruccions de les artèries coronàries.
Aquestes lesions, que són responsables de l’angina de pit, l’infart i la malaltia per aterosclerosi dels vasos coronaris (la principal causa de mortalitat cardiovascular), s’acostumen a intervenir amb la implantació d'stents, uns dispositius en forma de molla que corregeixen l’estrenyiment de l’artèria i que poden ser de dos tipus: metàl·lics o bioabsorbibles.
La novetat del dispositiu que ha aplicat Bellvitge és que combina ambdós mecanismes per aprofitar els avantatges dels stents metàl·lics, que s’implanten més fàcilment, i els dels stents bioabsorbibles, que permeten la desaparició de l’estructura intracoronària al cap de 6-12 mesos i també afavoreixen una millor recuperació i una millor funcionalitat de l’artèria.
L’stent està fet amb components totalment biocompatibles que prevenen els riscos associats a l’ateroesclerosi i eviten la introducció d’implants permanents que puguin ser problemàtics a llarg termini. El nou dispositiu, que s’anomena Magmaris, està avalat pels estudis clínics Biosolve II amb dades de seguretat convincents, ja que les taxes de trombosi són del 0%. La investigació s’ha fet durant 14 anys en centres d’Alemanya i Suïssa.
El doctor Àngel Cequier, director clínic de l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge, afirma que és un “remarcable avenç en la cardiologia intervencionista”. Segons el doctor Joan Antoni Gómez-Hospital, cap clínic de la Unitat de Cardiologia Intervencionista de Bellvitge, també suposa una millora tècnica perquè s’obté un resultat més òptim sense afegir cap grau de complexitat a la intervenció.