Mas col·loca la primera pedra del nou edifici corporatiu de Sener a Catalunya
El grup multinacional d’enginyeria i tecnologia, que fa 19 anys que opera a Catalunya, invertirà 25 milions d’euros al Parc de l'Alba.
Redacció
El grup internacional d’enginyeria i tecnologia Sener construirà la nova seu corporativa de Catalunya, que ocuparà una superfície de 15.000 metres quadrats, al Parc de l’Alba a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va presidir l’acte de col·locació de la primera pedra ahir al migdia.
La inversió en aquest projecte es xifra en 25 milions d’euros. El nou edifici integrarà la divisió d’enginyeria i construcció de Sener i l’empresa NTE-Sener, on hi treballaran més de 350 enginyers i tècnics qualificats en l’execució de projectes d’alta tecnologia per a tot el món. La nova instal·lació, que ha estat dissenyada per un equip propi d'arquitectes, s’ubicarà en una parcel·la de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), adjudicada a Sener mitjançant concurs de dret de superfície per 50 anys amb opció a compra.
El president de la Generalitat ha felicitat a la companyia per la seva decisió de posar la seu central de Catalunya al Parc de l’Alba i ha destacat que “en aquests moments difícils, Sener aposta per tres tesis fonamentals: invertir, innovar i internacionalitzar".
El president de Sener, Jorge Sendagorta, ha ressaltat el creixement dels últims anys, "ens vam establir a Catalunya el 1993, convençuts que aquesta era una terra d’oportunitats lligades a la innovació i a la tecnologia. Des d’aleshores, la divisió de Catalunya ha crescut en projectes i en talent. Avui podem dir que des de Catalunya exportem no solament tecnologia, sinó també un model d’eficiència”.
Gabriel Alarcón, director general de Sener Catalunya, ha explicat que "el nou edifici simbolitza la nostra confiança en el futur i està dissenyat per poder abordar grans projectes de salut, espai i astronomia". Entre aquests projectes hi ha l'E-ELT M5FU en ciència i astronomia, l'Autoplak en tecnologies biomèdiques, el Sistema per a la Recerca sobre l’Atròfia Muscular i per a l’Exercici (MARES), el disseny de vaixells a partir del sistema Foran, la participació en la missió científica de l’Agència Espacial Europea LISA Pathfinder i en la instal·lació de radiació de sincrotró Alba.