directora d'Operacions del Massachusetts Life Sciences Center
És la responsable de gestionar les polítiques estratègiques públiques i les relacions governamentals i internacionals al Massachusetts Life Sciences Center, creat el 2006 pel Govern nord-americà amb la finalitat de promoure i fer créixer un dels principals clústers de les ciències de la vida del món. Facilita les relacions de cooperació entre els actors acadèmics, governamentals i de la indústria per garantir l'impacte de la recerca i la indústria. És advocada i membre d'organitzacions com BostonCares i la National Organization for Women (d'on va ser copresidenta de 2001 a 2004).
La nord-americana Melissa Walsh ha fet una estada d'un mes a Catalunya, de mitjan de setembre a mitjan d'octubre, becada per l'Eisenhower Fellowships, abans de visitar Madrid i Irlanda. Els objectius d'aquesta visita, coordinada per Biocat i amb el suport de la fundació TICSalut i l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AAIQS), han estat explorar l’escenari econòmic del nostre país, intercanviar experiències, i analitzar reptes i oportunitats del sector de les ciències de la vida per identificar noves vies per fomentar la participació de les empreses i institucions catalanes en els programes que ofereix el Massachussetts Life Sciences Center.
La directora d'Operacions del Massachusetts Life Sciences Center ha volgut conèixer de primera mà una trentena d'institucions, entitats de recerca i empreses representatives del sector a Catalunya, entre elles el Departament de Salut, l'Institut Català de la Salut, ACC1Ó, el Parc Científic de Barcelona, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc Taulí, el Parc de Recerca de la UAB, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, l’Hospital Clínic i l’Institut Guttmann.
Ha passat quatre setmanes a Barcelona gràcies a una beca del Programa Eisenhower per a executius nord-americans. Quin treball de camp li ha permès dur a terme aquesta beca? Si ens permet la curiositat, per què va triar Barcelona?
Aquest any el Programa Eisenhower ha enviat 11 becaris nord-americans a diferents llocs del món i, de fet, sóc l’única persona que ha escollit Catalunya. Crec que aquí estan passant coses molt semblants a les experiències que estem vivint i hem viscut a Massachusetts. A Catalunya i a Barcelona s’estan produint nombrosos avenços, molt similars, sobretot en la manera de donar suport que mirem d’aplicar al nostre clúster a Massachusetts. L'objectiu de la meva visita consisteix en explorar la situació actual, esbrinar quines són les organitzacions principals i estudiar la manera com els avenços en els sectors de les ciències de la vida reben el suport del govern, del sector privat i del món acadèmic, però també cercar oportunitats perquè puguem col·laborar en aquestes àrees.
També anirà a Madrid?
La veritat és que quan vaig preparar la sol·licitud de la beca, només contemplava la idea de venir a Catalunya, però vaig pensar que seria important visitar Madrid per comparar el que hi veuria i sentiria. Allà també hi ha un clúster molt consolidat del qual m’agradaria aprendre. Vaig rebre una invitació de l’ambaixador dels Estats Units a Espanya i em reuniré amb ell. Estic impacient per compartir amb ell les experiències fantàstiques que he après a Catalunya.
Quan torni a Boston, com mantindrà el contacte amb Catalunya?
Penso que mantenir el contacte és essencial, i una manera com m'agradaria fer-ho és convidar alguns companys de Catalunya perquè ens visitin a Massachusetts ben aviat. Una bona manera de continuar treballant plegats per promoure el creixement a les respectives regions és fer contactes. Aquí he conegut molts companys interessats a col·laborar, ja sigui per trobar socis amb els quals fer recerca, per trobar maneres d’accedir al mercat nord-americà o per participar en projectes conjunts de recerca i desenvolupament. A Massachusetts tenim molts punts forts que coincideixen amb algunes de les competències de Catalunya i quan torni a casa treballaré per crear aquests contactes allà on calgui. Crec que en aquest aspecte poden sorgir oportunitats. També és important destacar que el Massachusetts Life Sciences Center té molts programes internacionals i em vull assegurar que aquests programes estiguin disponibles per als possibles candidats aquí i que en tinguin la informació suficient.
Quin tipus de programes són?
Un bon exemple és el Programa de Préstec Accelerat obert a empreses en fases primerenques. Normalment es tracta d’un préstec d’uns 750.000 dòlars adreçat a donar suport a empreses que estan en les primeres fases i orientades a la comercialització del seu producte o tecnologia. Tinc constància que a Catalunya hi ha una bona propietat intel·lectual emergent, que té potencial comercial, però quan les empreses intenten accedir al mercat dels Estats Units no saben com fer-ho exactament. Gràcies a aquest programa he vist evolucionar empreses d'una manera que les ha fet molt atractives per als inversors, inversors de capital de risc i altres entitats de finançament privat.
Tenen més programes d'èxit com aquest?
Els nostres ajuts paral·lels de cooperació per a la recerca són un exemple excel·lent de com donem suport als treballs de recerca que s’han dut a terme en una institució acadèmica, i on l’investigador té un soci empresarial que pugui igualar la nostra inversió. Un tema que hem pensat és que quan organitzem la propera convocatòria, podríem sol·licitar candidats fora dels EUA, com ara una empresa catalana que busqui donar suport o encarregar un treball de recerca. No ho hem fet mai fins ara, però ens agrada crear noves maneres de donar suport al desenvolupament econòmic!
També tenim programes de desenvolupament de personal qualificat. Si una empresa vol portar a terme una petita operació a Massachusetts per ampliar la seva presència als Estats Units, disposem d’un programa de pràctiques que dóna suport a les necessitats d’empreses que encara no tenen recursos per entrevistar o contractar una plantilla completa. Al mateix temps, aquest programa està obert als estudiants internacionals que vénen a Massachusetts. Tinc constància que hi ha molts estudiants catalans i espanyols que es formen en algunes de les millors institucions acadèmiques de Massachusetts, de manera que aquest programa és una bona manera perquè adquireixin experiència, alhora que guanyen un sou.
Quines experiències de col·laboració internacional heu tingut amb altres països?
Un bon exemple de programa internacional que hem creat, i que va veure la llum just dos dies abans que vingués a Catalunya, és el Programa de Col·laboració en Innovació Massachusetts-Israel, que permet a les dues regions donar-se suport en col·laboracions en R+D.
Creu que es podria fer un projecte similar entre Catalunya i Massachusetts?
A Catalunya he trobat persones molt compromeses a transferir la informació dels nostres programes a les seves respectives xarxes. Podríem mirar de desenvolupar projectes similars o diferents en funció d’allà on trobem necessitats. Ja he plantat les primeres llavors perquè la gent comenci a pensar com podria ser l’intercanvi, amb la mirada posada en l'associació público-privada. Sé, per exemple, que hi ha un desig important d’ampliar el nombre de relacions de recerca entre les dues regions. S’estan fent treballs de recerca impressionants tant a Massachusetts com a Catalunya i estaria encantada d'ajudar a trobar maneres que ens permetessin donar suport a la recerca de manera conjunta.
Quina impressió s'emporta del nostre sector de les ciències de la vida?
Crec que té un futur molt prometedor. Aquí, en aquest període tan breu, he conegut persones amb molt talent que es perfilen com a figures clau per superar aquesta crisi econòmica, que és una altra característica comuna a l'experiència de Massachusetts. Hi ha àrees amb possibilitats importants de creixement si, per exemple, les organitzacions acadèmiques i el sector empresarial col·laboren amb més proximitat. També veig un enorme potencial en la transferència de tecnologia, que és molt nova i encara no està del tot desenvolupada. Aprofitar la tecnologia amb possibilitats de comercialització té un gran potencial de retorn econòmic i de benefici per als pacients. A Massachusetts ja vam passar per aquesta fase i ara gaudim d'una gran habilitat pel que fa a fer arribar els productes al mercat, de manera que podríem oferir els nostres coneixements en aquest tema. De la mateixa manera, penso que hi ha bones oportunitats per esdevenir la porta d’entrada al mercat nord-americà per a algunes de les empreses emergents del sector de les ciències de la vida a Catalunya que busquen ampliar la seva presència a l'estranger.
Quines empreses ha visitat?
He visitat organitzacions innovadores del sector sanitari i organitzacions de proveïdors, empreses, incubadores, agrupacions sectorials i líders del govern. Per tant, he dedicat el meu temps a reunir-me amb els sectors acadèmic, industrial i governamental.
En té una bona visió global, doncs.
Exactament. Com deia abans, crec que la crisi econòmica a la qual tothom s’enfronta ens està obligant a pensar de manera més global, però també a reconèixer que cap sector per si sol és capaç de superar-la; cal que cooperem. Aquest punt és el que em fa pensar que qualsevol solució requerirà la col·laboració de les organitzacions acadèmiques, la indústria i el govern. Aquest és el model en què ens centrem molt fermament a Massachusetts. Ens funciona i a Catalunya també veig exemples. Trobo que hi ha possibilitats reals per a Catalunya i Massachusetts de compartir les millors pràctiques i explorar formes creatives d'aprofitar els recursos i les competències de les dues regions de manera que es promoguin la ciència i els negocis. Cap sector, però, ho pot aconseguir tot sol perquè no disposem de recursos.
I en aquest sentit hi ha sectors que tot just acaben de començar…
Tornant a la pregunta sobre les meves impressions… El que he après i observat de Catalunya i el que més m’ha sorprès és la infraestructura, que és molt nova, però no només físicament, sinó també pels recursos i les activitats que s'hi estan desenvolupant. És increïble el que Catalunya ha assolit en els últims cinc anys.
Hi ha un potencial molt elevat.
Sí, el potencial és enorme i penso que, amb les relacions, els recursos i el coneixement adequats, el futur és molt prometedor. M'encantaria que Massachusetts i Catalunya s'ajudessin mútuament a accelerar els creixements econòmics respectius i que cada regió participés dels èxits de l'altra.