cofundadora i directora de Neuroscience Technologies
De cardiòloga a empresària. La doctora Cristina Quiles és cofundadora i directora de Neuroscience Technologies, una empresa biomèdica especialitzada en dolor neuropàtic, que actualment també té en marxa projectes de recerca en dolor inflamatori, fibromiàlgia i migranya. És membre de la Junta Directiva de CataloniaBIO. Des de fa uns mesos resideix a Londres, ciutat capdavantera en recerca del dolor, on hi tenen una flamant filial.
L’any 2005 un grup de metges i investigadors va fundar Neuroscience Technologies a Barcelona, una empresa especialitzada en la neurofisiologia del dolor humà que dóna suport a la indústria farmacèutica i biotecnològica en l’avaluació de l’activitat dels compostos a través de la microneurografia. La microneurografia consisteix en la introducció d’un microelectrode a dins d’un nervi per veure l’activitat elèctrica de les fibres nervioses.
Neuroscience Technologies, ubicada actualment al Parc Científic de Barcelona, ha estat reconeguda amb el Premi a la Iniciativa Empresarial Promoguda per Dones de la Diputació de Barcelona i el Premi Iniciativa BMW.
Vostè ha treballat durant anys com a cardiòloga. Com va decidir crear la seva pròpia empresa?
L’interès per la recerca ha estat sempre present a la meva vida professional. La implicació en un grup de recerca sobre el dolor em va portar a formar part del projecte empresarial quan va sorgir l’oportunitat, que va ser arran de dos contractes de recerca sol·licitats per una empresa farmacèutica líder internacional en aquesta àrea. Era una aventura desconeguda per a nosaltres, però una gran oportunitat per poder-nos dedicar full-time a la recerca.
El passat mes de juny van obrir una filial a Londres.
Londres és la ciutat on es fa més recerca en dolor. Vam tenir l’oportunitat de signar un acord amb el King’s College per realitzar estudis a les seves instal·lacions. També hem aconseguit que el professor Stephen McMahon, director del London Pain Consortium, accepti formar part del nostre Consell Científic. És el lloc on s’ha de ser en el nostre camp.
Quines diferències constata entre Londres i Barcelona en l’àmbit biomèdic?
La massa crítica i l’experiència empresarial. A Londres hi ha més científics, més empreses, i des de fa més temps. Les parets de la Royal Society of Medicine de Londres estan plenes de retrats de Premis Nobel... Catalunya és emprenedora, hi ha bons científics i metges ben preparats i amb idees innovadores. A més, tenim un gran suport des de Barcelona Activa i ACC1Ó a nivell local. No tenim encara la trajectòria d’altres àrees d’Europa o Estats Units, però en uns quants anys la massa crítica serà considerable. És qüestió de temps.
Quins avenços s’han aconseguit en el camp del dolor?
Des de Neuroscience Technologies hem aconseguit diagnosticar neuropaties doloroses de fibra petita que per altres metges menys especialitzats que nosaltres són difícils de diagnosticar, per què les proves que es fan servir habitualment no donen informació sobre les fibres nervioses més petites. Les proves que fem servir nosaltres són el termotest quantitatiu, els potencials evocats per làser, els potencials evocats per calor de contacte, la termografia o la microneurografia, entre d’altres. Encara que el tractament no sigui sempre 100% eficaç, conèixer quin és el problema que es pateix dóna certa tranquil·litat als pacients amb dolor.
D’altre banda, hem aconseguit una prova que permet quantificar de manera objectiva l’activitat elèctrica de les fibres nervioses que transmeten la sensació de dolor al cervell, que és anormal quan estan lesionades. És el més semblant a un dolorímetre.
Fa poc han rebut el Premi Iniciativa BMW per haver desenvolupat la microneurografia. En què consisteix aquesta tècnica?
Consisteix en la introducció d’un microelectrode, molt més petit que les agulles que es fan servir per prendre mostres de sang, a dins d’un nervi, normalment del peu, sense necessitat d’anestèsia. D’aquesta manera, es pot enregistrar l’activitat elèctrica de les fibres nervioses més petites, que amb les proves electrofisiològiques convencionals queda emmascarada per l’activitat elèctrica de les fibres nervioses gruixudes, les que tenen mielina.
Així es pot diagnosticar la lesió o disfunció de les fibres nervioses petites amb una tècnica que és molt segura. El doctor Jordi Serra, neuròleg, fundador i director Científic de Neuroscience Technologies, fa més de 18 anys que la realitza, i mai ha observat cap lesió com a conseqüència d’aquesta tècnica. Tots dos hem estat freqüentment subjectes voluntaris per a la nostra recerca. De fet, una de les pacients que hem tractat va sofrir una lesió d’un nervi a causa d’un tractament d’acupuntura, així que es pot dir que la microneurografia és menys invasiva que l’obtenció de mostres de sang o l’acupuntura.
Quines millores s’aconseguiran amb els nous fàrmacs que desenvolupen?
Encara no estem desenvolupant cap fàrmac, però no descartem fer-ho en el futur si es donen les condicions favorables (bàsicament propietat intel•lectual i un soci industrial). Aniria adreçat a les persones que pateixen dolor neuropàtic, com la polineuropatia diabètica dolorosa, ciàtica, neuràlgia del trigèmin, neuràlgia postherpètica, neuropaties traumàtiques per accidents, neuropaties de fibra petita... En global, el dolor neuropàtic afecta entre un 4% i un 7% de la població, així que es tracta d’un problema molt prevalent.
Els analgèsics habituals, com el paracetamol o els antiinflamatoris, no són efectius per aquest tipus de dolor. Els fàrmacs que es fan servir són en general antiepilèptics o antidepressius, que pel seu mecanisme d’acció milloren parcialment els símptomes dolorosos. A molts d’aquests pacients els hi cremen els peus i necessiten treure’ls de sota el llençol a la nit perquè els hi molesta la calor. D’altres tenen punxades, rampes o dolors profunds opressius. El nostre objectiu és controlar al 100% els símptomes dolorosos, i creiem que en els pròxims cinc o deu anys alguna companyia farmacèutica ho aconseguirà.
Col·laboren amb científics d’universitats com Cambridge i Yale.
La Universitat de Cambridge ens va contractar l’any passat per complementar la nostra experiència en microneurografia, un projecte de recerca que estaven portant a terme. De fet, no hi ha cap altra empresa al món que faci servir la microneurografia, perquè té una corba d’aprenentatge llarga i perquè la interpretació de les troballes encara requereix de l’elaboració d’hipòtesis fisiopatològiques, de manera que no és un resultat directe. Sols hi ha tres grups acadèmics que també la fan servir, a Alemanya, Noruega i EUA.
En el cas de Yale, vam sol·licitar la seva col·Laboració en el diagnòstic d’una nova malaltia genètica que hem identificat a una família de Catalunya. L’estudi va ser negatiu, de manera que encara estem intentant trobar la causa que la provoca. D’altra banda, el professor Stephen Waxman, creador del Center for Neuroscience & Regeneration/Neurorehabilitation Research a Yale, forma part del nostre Consell Científic.
En què consisteix el projecte europeu Europain en el què participen?
L’Europain: Understanding Pain and Improving Its Treatment és un projecte de partenariat públic-privat finançat per la Unió Europea i la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA) mitjançant el programa IMI (Innovative Medicines Initiative). Les companyies farmacèutiques interessades en un àrea terapèutica van definir els colls d’ampolla que els impedien portar al mercat fàrmacs eficaços, i van demanar la creació de consorcis públics que dissenyessin projectes de recerca per trobar la resposta a tots aquests punts. D’aquesta manera, la indústria farmacèutica va poder demanar ajut a la universitat i a les pimes.
En el cas de la convocatòria de dolor, es van presentar 13 consorcis i va guanyar el consorci Europain, del que en formem part. El projecte té cinc anys de durada i 15 milions d’euros de pressupost. El kick-off meeting va tenir lloc al Parc Científic de Barcelona l’1 d’octubre de 2009. Som privilegiats per tenir de companys de viatge els millors científics europeus en la nostra àrea com el London Pain Consortium, el German Research Network on Neuropathic Pain o el Danish Pain Research Center.
Quin és el paper de la dona en el sector de les biociències?
A les carreres de biociències la majoria d’estudiants són dones. Les dones són un recurs més a la societat que no s’està aprofitant adequadament. El nostre paper biològic d’assegurar la supervivència de l’espècie no està considerat ni respectat en l’actual sistema econòmic. Algun supergestor hauria de trobar la manera de reconduir la situació perquè les dones puguin seguir tenint fills, si volen, sense que això signifiqui en moltes ocasions haver de sacrificar les seves carreres professionals. Tots els anys d'aprenentatge universitari i d'experiència professional de les dones haurien de retornar en forma d'ingressos per al país.
Fotografies: Premi Iniciativa BMW.