Nova nanoestructura antibacteriana basada en les ales de libèl·lula
<p>Un investigador de la Universitat Rovira i Virgili ha participat en aquest estudi internacional</p>
Un estudi internacional, en el qual ha participat el Dr. Vladimir Baulin de la Universitat Rovira i Virgili (URV), obre la porta a tot un nou ventall de materials antibacterians basats en l'estructura de les ales d’insectes i que poden tenir aplicació a la indústria i la biomedicina.
Prèviament a aquest estudi l’equip d’investigadors, liderat per la Swinburne University of Technology (Australia), va generar un nou tipus de material capaç d’imitar l’efecte antibacterià de les ales de grill. Van veure llavors que la nanoarquitectura de la superfície de les ales d’insecte té efectes bactericides.
En aquest estudi, els científics han avaluat i comparat el potencial bactericida de les ales d’una libèl·lula (Diplacodes bipunctata) amb el silici negre sintètic, una nanoestructura creada a partir d’una tècnica de gravat amb ions reactius sobre una fulla de silici tractada amb un compost de sofre, procés ràpid i senzill que es pot reproduir a gran escala.
El grup de recerca de l'investigador ICREA Vladimir Baulin, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV, va realitzar la modelització del procés de trencament de les membranes cel·lulars bacterianes causat per les estructures nanomètriques que es troben a les ales de libèl·lula, estructures simulades al silici negre.
El resultat de la investigació, publicada a la revista Nature Communications, mostra que, tot i la diferència en la química de la seva superfície, tant les ales de libèl·lula com el silici negre són letals per a certes especies de bacteris com Pseudomonas aeruginosa o Staphylococos aureus, i inclús per a les espores del bacteri Bacillus subtilis, molt resistents a la majoria de mètodes d’esterilització. A més, es va descobrir que l’estructura del silici negre és encara més eficient que el propi disseny de la natura ,ja que el silici negre és gairebé el doble d’eficaç que les ales de libèl·lula a l’hora de matar les cèl·lules de Pseudomones aeruginosa.
Aquesta investigació obre tot un món de possibilitats per produir una nova generació de materials antibacterians.
Més informació a l'article publicat a Nature Communications.