Obtenen el genoma del meló

Redacció

Un consorci de nou centres de recerca públics i privats de l'Estat espanyol —amb una àmplia representació catalana— ha obtingut el genoma del meló, una de les espècies de major interès econòmic a tot el món. És la primera vegada que una iniciativa publicoprivada espanyola aconsegueix un genoma complet d'una espècie superior de plantes (que tenen flor i produeixen llavors) i, a més, s'ha fet usant noves tecnologies de seqüenciació massiva, que són més barates i eficients.

A banda del genoma complet del meló, els investigadors han pogut seqüenciar els genomes particulars de set varietats diferents. L'estudi apareix publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

El projecte Melonomics ha estat liderat pel Dr. Pere Puigdomènech, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i el Dr. Jordi Garcia Mas, de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que desenvolupen el seu treball al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). Ha comptat amb la col·laboració destacada del grup de recerca dirigit pel Dr. Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica (CRG). També hi han col·laborat grups de la Universitat Pompeu Fabra, del Centre d'Edafologia i Biologia Aplicada del Segura del CSIC, del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de Wisconsin.
 
El finançament del treball, superior als 4 milions d'euros, l'han aportat Genoma España, cinc comunitats autònomes (Andalusia, Castella la Manxa, Catalunya, Madrid i Múrcia) i les empreses Semillas Fitó, Syngenta Seeds, Roche Diagnostics, Savia Biotech i Sistemas Genómicos.

Un pas endavant per produir varietats més resistents
 
Els resultats mostren que el meló té un genoma d'uns 450 milions de parells de bases i 27.427 gens, molt més gran que el seu parent més proper, el cogombre, amb 360 milions de parells de bases.
 
"Hem identificat 411 gens en el meló que poden tenir la funció de proporcionar resistència a malalties. Són molt pocs i, tot i això, el meló té una gran capacitat d'adaptació a diferents ambients", explica Pere Puigdomènech. Durant l'estudi, en comparar aquest genoma amb altres propers filogenèticament, s'ha observat com es realitzen els canvis en el genoma d'aquestes espècies conegudes per la seva gran variabilitat.
 
Un altre aspecte d'interès de l'estudi està relacionat amb la maduració de la fruita, procés en el qual es defineixen característiques com el gust i l'aroma. Els investigadors han identificat fins a 89 gens relacionats amb alguns d'aquests processos: 26 amb l'acumulació de carotens (el que dóna el color a la polpa del meló) i 63 amb l'acumulació de sucre i, per tant, amb el sabor del meló , dels quals 21 no estaven descrits anteriorment.
 
"Aquest coneixement permetrà avançar en la millora genètica d'aquesta espècie per produir varietats més resistents a plagues i amb millor qualitat organolèptica", assenyala l'investigador de l'IRTA, Jordi Garcia Mas.
 
Espanya és el cinquè productor mundial de meló
 
El meló forma part de la família de les cucurbitàcies, que també inclou espècies com el cogombre, la síndria, la carbassa i el carbassó. Les cucurbitàcies tenen genomes petits. "És una espècie de gran interès econòmic, especialment en països del Mediterrani, Àsia i Àfrica. Les malalties que l'afecten, com el virus del mosaic del cogombre o els fongs, poden causar importants pèrdues econòmiques. Per tant, s'espera que la seqüenciació del genoma tingui gran impacte econòmic en millorar aquest cultiu", detalla Puigdomènech.
 
Segons les dades de 2009 de l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura, la producció de meló a tot el món és de 26 milions de tones l'any. Espanya és el cinquè productor mundial de meló i, aproximadament, un terç de la producció es dedica a l'exportació, la qual cosa el converteix en el primer exportador mundial.