"Potenciarem Barcelona com a clúster de referència en recerca de malalties respiratòries al món"
president de la Fundació Barcelona Respiratory Network (BRN)
Doctor en Medicina per la UB i especialista en pneumologia, dirigeix l’Institut del Tòrax de l’Hospital Clínic de Barcelona i és director Científic del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries. És un dels investigadors capdavanters a Espanya en recerca traslacional per millorar el diagnòstic i el tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica. Ha estat membre de la junta directiva de la Societat Europea de Respiració. El nou repte que té és presidir la xarxa BRN perquè la recerca catalana en malalties respiratòries llueixi a tot el món.
Una vintena d'hospitals universitaris, centres de recerca, indústria farmacèutica i entitats de la societat civil catalanes han creat la Barcelona Respiratory Network (BRN), una fundació sense ànim de lucre, que ha començat a treballar per potenciar i agilitzar la recerca i la innovació en malalties respiratòries.
La presentació pública es va fer el dia 7 de setembre al Palau Robert coincidint amb la celebració del congrés de la Societat Europea de Respiració (ERS 2013), que ha reunit més 20.000 professionals de tot el món a Barcelona. El conseller de Salut, Boi Ruiz, i la delegada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Cristina Iniesta, van assistir-hi i van refermar el suport de les dues administracions a aquesta iniciativa publicoprivada.
Per què s’ha creat aquesta xarxa?
Les malalties respiratòries no són tant mediàtiques com altres, però tenen un impacte social i sanitari molt important. Hem de tenir en compte que, aproximadament, el 25% de les consultes al metge de família són per aquestes patologies. El càncer de pulmó és el més freqüent i maligne, l’asma afecta el 5% de la població inclosos els nens, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) el 10% de la població adulta, la tuberculosi, la grip, les pneumònies... La Fundació BRN pretén abordar un problema de salut freqüent, car i que té conseqüències per a la salut importants.
Voleu impulsar un clúster de referència internacional en recerca i innovació de les malalties respiratòries?
Sí. No ens ho inventem ara. A Barcelona des de fa uns 40 anys hi ha hagut una sèrie de centres i persones amb una trajectòria en la recerca i el tractament d’aquestes malalties de primer nivell internacional. A més, hi ha empreses farmacèutiques que estan ubicades a casa nostra amb interès i equips recerca potents en aquest àmbit. Des de la Fundació BRN el que farem és catalitzar i sumar tot això, perquè si aglutinem els esforços i busquem sinèrgies, amb el recolzament de l’Administració, segurament podrem visualitzar-nos més i potenciar-nos com a clúster d’excel·lència.
Les institucions de recerca us poden veure com una competència?
El discurs intel·lectual i conceptual de com fer la Fundació BRN ens ha costat dos anys. Un punt cabdal és que tots els integrants de la xarxa ja tenen el seu propi sistema de gestió de la investigació, al Clínic l’Idibaps, a Bellvitge l’Idibell, a la Vall d’Hebron el VHIR... La Barcelona Respiratory Network no és un centre de recerca, sinó un meeting point catalitzador per impulsar més i millor la recerca que serà executada i gestionada per les institucions.
A llarg termini, aquest tipus de xarxes són costoses de fer funcionar?
No des d'un punt de vista econòmic, però sí de relacions entre persones i institucions. Sempre hi ha diferents opinions i diferents formes de veure les coses, però crec que tenim la voluntat d’entendre’ns i treballar plegats. Sense això BRN no existiria.
Heu col·laborat anteriorment entre vosaltres?
Sí, amb alguns hospitals, centres de recerca i indústries que formen part del CIBERES ja tenim experiència de treballar junts. D’altra banda, tot i que el motor de BRN és a Barcelona, estem oberts a col·laborar amb centres i empreses de tot el país i fora del mateix.
Quins projectes de recerca col·laboratius heu iniciat?
Estem en tres projectes molt inicials, però importants. El primer és un mapa de recursos, que es farà públic i servirà perquè coneguem què fa cada centre: quins recursos i tecnologia té, quins projectes està treballant, perfil del personal, si té models experimentals... És un projecte que durarà uns mesos, però pensem que serà una eina molt important per poder fer aquesta feina en xarxa.
El segon projecte té a veure amb la recerca pròpiament dita. Hem llançat una crida d’expressions d’interès als investigadors de BRN per saber quins temes creuen que són més rellevants, entenent que serà recerca que es transferirà a la societat. A partir de l’anàlisi de les respostes, hem llançat una convocatòria d’un projecte sobre el malalt respiratori crònic multiingressador, és a dir, malalts que han d’ingressar molt sovint als hospitals per motius que no acabem d’entendre. Volem saber per què passa això i com podem tractar-los.
El tercer projecte que tenim en marxa és un workshop sobre medicina respiratòria personalitzada, que esperem fer el primer trimestre de 2014 a Barcelona. Estem en negociacions amb l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, la revista més important del món en aquest àmbit, per coorganitzar-lo.
BRN rebrà finançament del Govern català?
En principi, no. Tenim el suport institucional del Departament de Salut de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres entitats, però el finançament per als projectes col·laboratius es captarà en les convocatòries competitives públiques o a través de mecenatge privat. Estem molt satisfets de poder dir que els primers recursos econòmics per fer funcionar la fundació els ha aportat la Fundació Ramon Pla i Armengol.
En oncologia i malalties neurodegeneratives i cardiovasculars, on Catalunya fa recerca capdavantera al món, els experts parlen d’avançar en diagnòstic i prevenció. I en malalties respiratòries?
En primer lloc, vull aclarir que la recerca catalana en malalties respiratòries també és capdavantera al món en molts àmbits. Per donar-li només un exemple, a casa nostra s’estan liderant investigacions de vacunes contra la tuberculosi. D'altra banda, cal dir que les malalties respiratòries són molt àmplies, des de les infeccioses, passant per les malalties del son fins al càncer. És per això que la recerca en l’àmbit respiratori també és molt diversa, però tot el que sigui avançar en el diagnòstic precoç i el tractament en fases inicials és una bona inversió.
Per exemple, hi ha estudis als EUA que diuen que si es fa un TAC de manera seriada a les persones de risc (fumadors) es pot diagnosticar el càncer abans, tractar-lo i curar-lo. Malauradament, la major part de vegades el càncer de pulmó es diagnostica massa tard. A Catalunya hi ha un projecte amb el Departament de Salut que s’ha presentat a la convocatòria de finançament de La Marató de TV3 que tracta de treballar aquest tema.
Un altre exemple és la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). El 10% de la població adulta la pateix, i d’aquesta el 80% no sap que té la malaltia. És molt important fer esforços per diagnosticar aquestes persones, tractar-les i evitar que la malaltia progressi. Pels que ja la tenen, estem avançant cap a la medicina personalitzada.
L’OMS preveu que l’MPOC sigui la tercera causa de mort a tot el món el 2030. Els investigadors que formen part de BRN prioritzaran la recerca de nous tractaments per aquesta malaltia?
Com comentava abans, el 50% de les respostes (d’una vintena de propostes) a la convocatòria d’expressions d’interès que BRN acaba de fer són sobre l’MPOC. Per tant, des de la xarxa treballarem per tirar endavant projectes de recerca col·laboratius, de qualitat internacional i que puguin tenir un impacte real en la població amb MPOC com a primera iniciativa.
Les cèl·lules mare és un dels camps de recerca a potenciar per frenar les malalties respiratòries?
Les cèl·lules mare segurament tindran una gran importància, però compte, perquè encara s’ha de fer molta recerca i els intents d’utilitzar-les per tractar malalties han de donar resultats. Amb malalties respiratòries cròniques m’agradaria pensar que jugaran un paper clau i s’hi està treballant, però vull ser prudent. És un àmbit de futur.
El tabaquisme i la contaminació de l’aire són la causa directa de la meitat de les malalties respiratòries?
No només respiratòries, són factors de risc de les cardiovasculars i de molts càncers. L’OMS ho ha definit molt bé: el tabaquisme és la causa prevenible de malalties número u al món. En aquest cas no necessitem massa recerca, sinó divulgació, sensibilització i educació. Si no es fumés, el càncer de pulmó seria una malaltia rara i malalties com l’MPOC pràcticament desapareixerien. Ara, podem fer recerca per tractar de desenvolupar sistemes que facin que la gent deixi de fumar d’una forma més eficient. I el problema de la contaminació queda emmascarat pel tabac. Des de BRN tot just estem començant, però més endavant segurament abordarem aquest tema.
Crèdit foto portada E-News (núm. 42): © RecerCaixa de "la Caixa"