Coordinador del Programa de Teràpia Cel·lular (TCUB) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Ha estat ponent en la jornada tècnica "Reptes i riscos de la recerca en teràpies avançades" organitzada per Biocat i el TCUB, el dia 20 de gener de 2012 a Barcelona.
Article d'opinió
Les teràpies avançades inclouen els medicaments d’ús humà basats en gens, cèl·lules o teixits, i per això han obert grans esperances per pal·liar malalties que no tenen tractament a dia d'avui.
Comprenen, doncs, tres grans àmbits de la medicina: la teràpia gènica, la teràpia cel·lular i l’enginyeria de teixits. S’entén com a teràpia gènica qualsevol medicament biològic basat en àcids nucleics (ADN, ARN...), és a dir, el que coneixem com a modificacions genètiques. La teràpia cel·lular és l'administració de medicaments biològics en què el principi actiu primordial conté cèl·lules vives. Les propietats terapèutiques d'aquests medicaments consisteixen tant en components que secreten les cèl·lules com en les propietats curatives intrínseques de les mateixes. En canvi, l'enginyeria de teixits es tracta de medicaments basats en cèl·lules o teixits que han estat manipulats per regenerar, restaurar o substituir teixits, sovint coneguda com a medicina regenerativa. Per tot això, les teràpies avançades se centren principalment en malalties que afecten sistemes difosos com el sistema immunològic, diferents òrgans a la vegada o òrgans com el cervell que no es poden curar mitjançant un trasplantament.
El coneixement, cada cop major, de les cèl·lules mare fa que s’obrin noves possibilitats per al tractament de diverses malalties. Existeixen diferents tipus de cèl·lules mare amb distintes capacitats d'autorenovació i de diferenciació. Les cèl·lules que coneixem com a cèl·lules mare pluripotents o embrionàries s’obtenen de preembrions humans, derivats de processos de fecundació in vitro, que ja no tenen finalitat reproductiva. Aquestes cèl·lules tenen una gran capacitat d'expansió en cultiu i el potencial de diferenciar-se de qualsevol tipus de teixit. No obstant, les cèl·lules mare embrionàries també tenen una gran capacitat de crear teratomes després de la seva implantació, el que fa que a dia d’avui en sigui molt arriscat l’ús clínic. Actualment també es poden obtenir cèl·lules mare pluripotents a partir de cèllules adultes, com les cèl·lules de la pell, mitjançant la modificació genètica amb quatre gens que en permeten la reprogramació cel·lular. Aquestes cèl·lules, anomenades iPSCs (induced Pluripotent Stem Cells) tenen l’avantatge que poden ser derivades del mateix pacient i així evitar-ne el rebuig a l’hora de la reimplantació. Tot i això, les iPSC no estan exemptes de la generació de teratomes, un dels majors problemes que comporta l’ús de cèl·lules mare pluripotents.
Les cèl·lules mare adultes són les que podem obtenir de certs teixits d'una persona. Entre els molts tipus de teixits que actualment sabem que tenen cèl·lules mare, les cèl·lules més estudiades són els progenitors hematopoètics i les cèl·lules mare mesenquimàtiques obtingudes o bé del greix o bé del moll de l'os. De fet, l'autotrasplantament de progenitors hematopoètics del moll de l'os per a certs tipus de leucèmia és la teràpia cel•lular consolidada més acceptada. Actualment, existeixen altres teràpies consolidades acceptades entre les quals destaquen, la utilització de condròcits per a diferents afectacions articulars, l’expansió de queratinòcits per a regeneració de pell i l'expansió de cèl·lules mare del limbe corneal per a la reparació de lesions de la superfície ocular.
A causa de les seves propietats intrínseques, les cèl·lules mare mesenquimàtiques s’han proposat com a medicament per a diverses malalties. Les cèl·lules mare mesenquimàtiques secreten entre altres factors, substàncies amb potencial immunomodulador, protector, antiapoptòtic i angiogen. Per això, el seu objectiu principal són les malalties de caràcter immunològic, incloent les autoimmunitàries i les malalties inflamatòries. El nombre d’assajos clínics que s’està portant a terme amb aquestes cèl·lules està creixent de manera exponencial, tot i les poques evidències existents en l’ús de cèl·lules mesenquimàtiques per pal·liar símptomes en cap de les malalties investigades. L’únic assaig clínic a l’Estat espanyol que ha arribat a fase III emprant cèl·lules mare mesenquimàtiques derivades del greix és el liderat per l’Hospital La Paz de Madrid per al tractament de fístules anals. Malauradament, aquest assaig no ha donat els resultats esperats.
Sorprenentment, tot i que les teràpies avançades són actualment considerades medicaments, el 98% dels assajos clínics a l’Estat estan finançats mitjançant fons públics. El govern espanyol està invertint en el desenvolupament de productes que finalment hauran de ser explotats per l’empresa farmacèutica. La producció cel·lular sota la consideració de medicament té uns costos tan elevats que només podran ser suportats per grans empreses farmacèutiques. La normativa europea vigent implica que, en la majoria de casos, les cèl·lules per a ús terapèutic han de ser produïdes en sales blanques complint les normes de correcta fabricació (Good Manufacturing Practice, GMP). Això requereix d'uns sistemes de qualitat molt estrictes, que generen uns costos molt elevats. Tot i que un control sobre la producció cel·lular és pertinent, no s’entén com és que aquests controls tan severs no són necessaris, per exemple, en un procés de fecundació in vitro en el qual s’està produint tot un ser humà a partir d’unes cèl·lules.
A més d’aquestes dicotomies, també ens trobem amb una clara manca de coordinació entre les entitats públiques de l’Estat espanyol que financen assajos clínics i l’entitat que finalment ha de concedir-ne el permís per al desenvolupament, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS). Mentre que l'Àrea de Finançament de Recerca del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat s’encarrega de concedir finançament per a assajos de recerca clínica independent amb una dotació gens menyspreable, 21 milions d’euros l’any 2011, l'AEMPS pot concedir o no el permís per l’execució a posteriori. El fet que el permís de l’AEMPS no sigui requisit indispensable per obtenir-hi finançament fa que, a vegades, no es puguin complir els objectius per poder desenvolupar o per , ni tan sols, començar els assajos clínics a causa de la falta dels permisos adequats. A l’àmbit català no existeix cap mena d’organització en aquest nou àmbit de la medicina, ni en l’àmbit legislatiu ni en el de coordinació. Des de fa uns quants anys, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya té establert un conveni amb l’Institut de Salut Carlos III per potenciar la medicina regenerativa a Catalunya, diners que van destinats pràcticament en exclusiva al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).
Es ben conegut el potencial del nostre país en la recerca biomèdica, amb centres com l'Institut d'Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS) o l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), o centres universitaris com la Universitat de Barcelona. De la mateixa manera, Catalunya és capdavantera a l’estat en assajos clínics, com a exemple principal tenim l'Hospital Clínic de Barcelona. Totes aquestes institucions s'han unit des de fa dos anys en un Programa de Teràpia Cel·lular (TCUB), que pretén ajuntar esforços en la recerca i aplicació clínica de noves teràpies avançades. Aquesta iniciativa pionera, així com altres esforços que s’estan produint al nostre país, demostren el gran potencial que Catalunya té en recerca translacional en aquest àmbit. Aquest potencial podria ser molt més efectiu si s’establís un marc de coordinació adequat. L'alt cost de la recerca preclínica i clínica, així com la complexa legislació actual, fa necessària la creació de plans estratègics i d'una estructura de col·laboració amb la finalitat de fer més eficients els recursos econòmics que les nostres institucions puguin destinar als diferents centres o estructures que contribueixin a la recerca translacional en teràpies avançades.
Esdeveniments com La Marató de TV3, que en la darrera edició va ser dedicada a la recerca en regeneració i trasplantaments d'òrgans i teixits, posen de manifest que la ciutadania creu en la feina dels professionals de la recerca. Per tant, ara és hora d'invertir en el futur, potenciant la recerca en teràpies avançades per poder revertir en la millora del benestar de la nostra societat.