Rol clau dels hospitals en el nou model d’innovació biomèdica i tecnològica
director d’Innovació de l’Hospital Clínic de Barcelona
Article d'opinió
La recerca biomèdica i clínica viu un moment de canvis deguts als nous coneixements en les bases genètiques i moleculars de les malalties i al desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la imatge. Les noves tendències apunten cap a un nou model on els hospitals, i també altres nivells assistencials, poden i han de jugar un paper molt transcendent.
El descobriments en aplicacions terapèutiques fets en els darrers 30 anys han estat basats fonamentalment en el progrés de la recerca biològica i biomèdica i en el coneixement dels receptors i dels sistemes enzimàtics. El model general ha estat basat, però, en la química orgànica, en una gran capacitat d’screening i en el desenvolupament seqüencial, primer experimental i després clínic, dels medicaments i teràpies a fi i efecte de permetre la seva comercialització i l’aplicació als malalts, amb despeses massives en màrqueting i vendes per part de les empreses del sector. El paper dels hospitals en aquest model ha estat limitat a la prestació de serveis en els assajos clínics i a la contribució dels metges a la difusió del coneixement sobre les novetats terapèutiques.
Des de fa uns anys, però, aquest model ha canviat radicalment a causa dels recents avenços en els nostres coneixements en las bases moleculars de les malalties. Això fa que la col·laboració entre la recerca clínica, la biomedicina i, cada cop més, la bioenginyeria sigui un imperatiu per a la recerca i la innovació competitiva en medicina. Una medicina que tendeix a ser cada cop més predictiva, preventiva, personalitzada i participada.
L’altre gran canvi és la convergència entre la biologia i l’enginyeria de la mà de les noves tecnologies de la comunicació i de la imatge, que en medicina vol dir la digitalització de la informació i el desenvolupament de xarxes intel·ligents per compartir aquesta informació. Aquest fet permetrà la introducció de molts altres canvis organitzatius i tecnològics d’un gran abast. També facilitarà la disponibilitat d’informació als malalts i la seva participació en la gestió de la seva pròpia salut.
El nou model passa, doncs, pel desenvolupament de la medicina molecular i de la medicina digital integrades en un model organitzatiu centrat en el malalt que tingui en compte les necessitats dels professionals. Això de ben segur portarà temps, ja que implica canvis molt rellevants. La gran diferència entre aquest model i l’anterior és que cada vegada més la recerca i la innovació, tant en diagnòstics com en tractaments, passa per buscar autèntiques aliances entre la indústria, l’acadèmia i les institucions sanitàries, ja que per definició la centralitat en el malalt no es pot trobar només en el laboratori. Aquesta innovació oberta, amb una cooperació estreta entre l’acadèmia, l’àmbit assistencial i el sector industrial, sembla ser el més adient, i potser l’únic possible en aquest nou escenari, per introduir innovacions competitives en els mercats internacionals.
Catalunya disposa d’una xarxa d’hospitals de primer nivell, molt bons centres de recerca i centres tecnològics i una base encara petita, però molt dinàmica, d’empreses enfocades a la biotecnologia i les tecnologies mèdiques. Tenim, doncs, els ingredients bàsics. Hem de donar suport al talent emprenedor i fomentar els nous models organitzatius i els incentius (selectius per aquelles institucions amb activitats de recerca i innovació en el territori), per accelerar el procés.