Tres investigacions pediàtriques centrades en malalties infantils greus reben una beca de la Fundació Daniel Bravo

Sis hospitals i centres de recerca han rebut la beca com a guanyadors de la primera convocatòria dels Projectes Daniel Bravo de recerca en pediatria per tres projectes que compten amb investigadors de prestigi internacional. Cada investigació ha rebut un finançament valorat en 300.000 euros.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca i l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau han estat seleccionats per un projecte sobre l’atròfia muscular espinal. L’Institut Investigació Biomèdica de Girona i l’Hospital Sant Joan de Déu lideren una recerca per la síndrome de la mort sobtada, mentre que l’Institut Català de Ciències del Clima –juntament també amb l‘Hospital Sant Joan de Déu– treballa en un estudi sobre la malaltia de Kawasaki.

Dels 54 projectes rebuts, la Fundació ha valorat que les propostes generessin una recerca col·laborativa entre investigadors bàsics i clínics, que estiguessin basades en el pacient (patient centered research), que donessin una resposta a necessitats mèdiques no cobertes en infants i joves i que els resultats fossin aplicables en els propers anys.

L’atròfia muscular espinal infantil

Els equips liderats per Eduardo Tizzano (VHIR) i Pablo Fuentes-Prior (IIB Sant Pau) treballen en una malaltia minoritària que actualment és la segona malaltia hereditària greu més comuna en la infància i que no té cap tipus de tractament específic.

L’atròfia muscular espinal és una malaltia neuromuscular que afecta a las neurones motores del asta anterior de la medul·la espinal i produeix la debilitació progressiva de la musculatura, causada per la disminució de la quantitat de proteïna SMN (Survival of Motor Neuron).

El trastorn es produeix per l’alteració en el gen SMN1, funció del qual queda substituït parcialment pel gen SMN2. Aquest gen SMN2 intenta produir les mateixes proteïnes que el SMN1 però té una variació que redueix la capacitat de generar-ne de manera completa a menys del 50% (a la del percentatge restant li falta l’exó 7, que queda exclòs fonamentalment per la interacció de dues proteïnes inhibidores).

El projecte d’investigació busca entendre les interaccions moleculars entre l’ARNm codificat per l’exó 7 del gen SMN2 i els dos factors clau que actuen de forma sinèrgica per promoure l’exclusió d’aquest exó. Amb aquesta informació, el grup espera trobar solucions capaces d’interferir amb les interaccions proteïna-ARN per alliberar l’exó 7 (aïllant-lo del complex ternari) i garantir nivells adequats de la proteïna SMN completa. L’objectiu darrer de la investigació és trobar una molècula que sigui efectiva per via oral.

La investigació conjunta amb l’IIB Sant Pau es donarà en col·laboració amb Pablo Fuentes, biofísic que estudia l’aïllament del complex ternari i la cristal·lització de la proteïna. De fet, Eduardo Tizzano va començar la recerca a l’IIB Sant Pau, on treballava abans. “Amb la beca Daniel Bravo consolidarem els punts establerts i seguirem aprofundint en tot el que tenim per poder aïllar el complex i provar medicaments”, valora Tizzano. El doctor es marca com a fita trobar respostes personalitzades per als pacients, ja que les còpies del SNM2 no són sempre funcionalment equivalents en cada cas.

La síndrome de la mort sobtada

La síndrome de la mort sobtada és una patologia que afecta a 7,5 de cada 100.000 joves al món. El projecte està dirigit per Ramon Brugada (IDIBGI) i Josep Brugada (HSJD), que treballen en un projecte pioner a Catalunya on participaran 60 famílies que han patit la síndrome de la mort sobtada inexplicada per fer una anàlisi genètica exhaustiva dels principals 77 gens associats a la malaltia.

Ramon Brugada comenta que en un 25% dels casos la mort sobtada es produeix per una causa genètica. “Avaluem la biòpsia de les persones que han patit la síndrome i fem un estudi genètic a les famílies. Així podem descobrir l’agent genètic que causa la mutació i podem desenvolupar un fàrmac que ho previngui. També ens ajuda per saber quins familiars no tenen la mutació i, per tant, per descartar-los com a pacients”.

El Grup de Recerca Cardiovascular de l’IDIBGI, que treballa en la recerca genètica des de fa més de 20 anys, té un laboratori de diagnòstic únic a Catalunya on es fan estudis genètics amb una eina que utilitza la tecnologia Next Generation Sequencing, que s’ha desenvolupat gràcies a un acord amb els laboratoris Ferrer i està disponible a 25 països més. Amb aquesta tecnologia, es poden fer estudis de 100 gens en 3 setmanes amb una velocitat de diagnòstic molt òptima.

Aquesta eina, a disposició de la comunitat clínica, permet que el diagnòstic del pacient passi al seu metge perquè li pugui fer el tractament i seguiment des de l'hospital. “Ens vam adonar que hi ha una línia molt fina entre la recerca i la pràctica clínica i el pacient vol una resposta”, valora Brugada. Per això l’IDIBGI col·labora amb l’Hospital Sant Joan de Déu, on els pacients infantils que tenen un problema genètic ingressen i se’ls fa una valoració.

El recorregut d’aquesta investigació passa per descobrir altres gens associats a la mort sobtada –fins ara s’han trobat la meitat–, i sobretot per entendre perquè en alguns nuclis familiars de la mateixa família genètica –és a dir, amb la mateixa mutació– es donen més morts sobtades que en d’altres.

“Creiem que, apart del component genètic, hi ha altres factors epigenètics i ambientals que afecten a la interacció dels gens. Per poder-ho definir, necessitaríem un grups de pacients molt més gran i encara no ho podem generar perquè les famílies que pateixen la mort sobtada acostumen a ser petites. A més, necessitaríem teixit cardíac per analitzar com interaccionen els gens i quins moduladors genètics són determinants, però estem limitats perquè no podem fer biòpsies. Utilitzem model animal i cel·lular”, explica Brugada.

La malaltia de Kawasaki

Els últims tres anys, l’equip del Dr. Xavier Rodó de l’IC3 ha liderat un consorci internacional per entendre diversos aspectes de la malaltia de Kawasaki, d’origen encara desconegut i que és la primera causa de cardiopatia adquirida en nens en els països desenvolupats.

La investigació ha intentat determinar el causant de la malaltia a partir de mostres ambientals dels llocs on hi ha una incidència més elevada de la síndrome, entre els quals es troba el Japó. La hipòtesi més sòlida és que el causant és un microorganisme transportable per l’aire.

Xavier Rodó explica que la recerca en aquest moment s’encara a confirmar definitivament els resultats obtinguts. “El fet que sigui un únic microorganisme o que en puguin ser diversos –o més aviat toxines ambientals derivades d'aquests– tampoc no està plenament confirmat i d'altra banda no podem descartar que fins i tot hi hagi altres factors lligats per exemple a les característiques químiques de l'aire en el moment de la inhalació”.

Al Japó, el consorci seguirà treballant en fer un mostreig in-situ de les zones susceptibles de ser les causants de l'agent de la malaltia, que són bàsicament zones agrícoles de conreus intensius. A Catalunya, el projecte compta amb la col·laboració –des de fa dos anys– de l’Hospital Sant Joan de Déu, que fa un seguiment dels nous pacients, coordina l'obtenció i l'anàlisi de les mostres d'un biobanc específic i crea una base de dades pels darrers 10 anys dels malalts de Kawasaki admesos al centre. “La creació del biobanc i l'anàlisi de totes les mostres recollides a casa nostra ens ofereix la possibilitat addicional de poder testar immediatament noves hipòtesis que anem generant”, considera Rodó.

El salt qualitatiu que vol fer l’equip és crear un sistema d’alerta per anticipar-se en les temporades d’incidència alta. “Aquest sistema ha de permetre el desenvolupament d'un sistema matemàtic que permeti alertar la comunitat mèdica i en tot cas els gestors de salut pública de l'arribada de determinades masses d'aire que poden ser susceptibles de contenir l'agent etiològic de la malaltia”, valora Xavier Rodó.