“Un dels sectors on tindrà més impacte la signatura electrònica serà el biomèdic”
conseller delegat i director general de Firmaprofesional
Gràcies a la seva relació amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona són uns dels principals promotors de l’ús de certificacions digitals al sector mèdic. Jordi Masias és el conseller delegat de Firmaprofesional i Alfredo Gosálvez, director general i màxim responsable del posicionament i desenvolupament tecnològic de l'empresa (a la foto, Alfredo Gosálvez).
Firmaprofesional és una empresa que emet certificacions digitals i signatures electròniques, com fa Camerfirma –també recomanada al nostre butlletí– i altres entitats que vetllen per la garantia de les dades incloses en la signatura dels professionals.
Què és la signatura professional? Equival a un certificat digital?
La signatura electrònica reconeguda (segons la Llei 59/2003 de 19 de desembre) és la signatura, amb plena validesa jurídica, equivalent a la signatura manuscrita. D’altra banda, el certificat digital és l'eina que, conjuntament amb un dispositiu criptogràfic (com una targeta o un llapis USB) permet signar electrònicament. El certificat inclou atributs, és a dir, informació referent a la vinculació d'un professional a una determinada entitat, organització empresarial o organisme públic. En altres certificats, com el DNI-e, no s'inclou aquest atribut professional, només es certifica a la persona com a ciutadana.
Entenem, doncs, com a signatura professional la signatura electrònica reconeguda que ha estat creada mitjançant un certificat que conté informació sobre l'atribut professional dels col·legiats o de pertinença o vinculació a una entitat professional. La nostra entitat entrega a través de les seves autoritats de registre (col·legis professionals, PIMEC, associacions o empreses), els certificats i els dispositius criptogràfics que permeten signar documents o fer tràmits telemàtics amb validesa jurídica.
Per què se’n parla tant ara d’aquest tema?
Primerament, per un tema legal. Durant l’any 2007 van aparèixer tres lleis que n’incentiven l'ús, de manera que només és possible complir-les si es disposa de certificats digitals. En segon lloc, hi ha un esforç de l'administració pública per donar una identificació digital als ciutadans, com el DNI electrònic i l'idCAT. Cal recalcar que aquesta identificació és personal i no professional ni empresarial, és a dir, et reconeix com a persona però no com a professional ni com a representant d’una persona jurídica. I, en tercer lloc, el benefici que han obtingut els últims anys els professionals, les empreses i les administracions públiques que han utilitzat el certificat digital. L’ús del certificat comporta una reducció de temps i costos (materials, emmagatzemament, manipulació...), dit d’una altra manera, un augment de la productivitat. Per tant, ja no només és per una qüestió legal o de seguretat sinó que, cada vegada més, és per una qüestió de beneficis en termes d'estalvi en despeses, temps i recursos.
A quines lleis es refereixen?
Són la llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics, que reconeix el dret del ciutadà a relacionar-se telemàticament amb les Administracions Públiques (fet que les està obligant a oferir abans de 2010 tots els tràmits a través d’Internet); la Llei de contractes del sector públic, que impulsa la contractació pública per mitjans telemàtics; i, finalment, la Llei d’impuls de la societat de la informació, que obliga a un conjunt d’empreses habilitar el canal telemàtic en la relació amb els seus clients utilitzant certificats digitals. A més a més obliga a les Administracions Públiques a utilitzar la factura electrònica abans de finals de 2010. Això implica que qualsevol proveïdor de qualsevol administració haurà de poder facturar electrònicament (inclosos els arquitectes o societats d’arquitectes).
Quins sectors ho necessiten?
D'entrada tots, tot i que hi ha sectors que ho necessiten abans que d'altres. La Llei de mesures d’impuls de la societat de la informació o LISI, que hem comentat abans, ha fet que sectors com la banca, assegurances, telecomunicacions i subministrament siguin pioners juntament amb el sector sanitari (per la Llei per a l’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics o LAECSP) i les Administracions Públiques amb la seva relació amb el ciutadà o empreses (registre d’empreses, agència tributària....). Però a la llarga tots ho necessitaran.
La meva signatura és garantia per als meus clients, socis i proveïdors?
Tal i com estableix la Llei de signatura electrònica, qualsevol document electrònic signat amb una signatura reconeguda, que és la que ofereix Firmaprofesional, té la mateixa validesa jurídica que la signatura manuscrita. Fins i tot, en el moment que obrim un document electrònic signat digitalment automàticament els sistemes d’informació comproven que la signatura sigui vàlida, cosa que no fem amb la signatura manuscrita. Per tant legalment és igual o més segura. Tècnicament, a l’utilitzar algorismes criptogràfics, la seguretat és molt més alta ja que és una seguretat objectiva i no amb cert component subjectiu com podria tenir la signatura manuscrita.
De mica a mica anirem veien que en els processos on hi ha un alt grau de seguretat s’anirà exigint aquest tipus de signatura. Ens ho trobarem en les relacions comercials i en documents legals (contractes, escriptures, informes...). A l’àmbit biomèdic serà un dels que hi tindrà major impacte.
Per tant, la seva signatura electrònica garanteix que és vostè qui signa un document electrònic i que aquest document no ha estat manipulat. En el cas dels certificats de Firmaprofesional, a més, garanteixen que el signatari té la capacitat suficient per fer-ho.
Com a empresa, em poden obligar a demanar-ho?
Efectivament. Per exemple, la Llei de contractes del sector públic obliga la utilització de la factura electrònica amb l’AGE i amb grans empreses i la resta d’empreses a partir de l’1 d’agost de 2009 i de l’1 de novembre de 2010, respectivament. L’AEAT l’està exigint per a la presentació d’impostos (IVA, IRPF, Impost de Societats...) i els comptes al registre mercantil també es presenten amb signatura electrònica.
Cap on van les necessitats en aquest àmbit dins les ciències de la vida?
En aquest àmbit són cada vegada més els professionals que necessiten eines digitals que han de garantir la seguretat de les dades amb què treballen, la garantia de la integritat dels documents, la capacitat professional dels autors dels documents i, fins i tot, la garantia de data i hora de creació i signatura del document. En definitiva, la necessitat va des de les autoritzacions per a intervencions fins a la gestió de comandes i ordres de fabricació, passant per la protecció de dissenys d'aparells, descobriments, entre d’altres.
Què en diu la Comunitat Europea? Obligarà a tenir-ne?
De fet, l'actual Llei de signatura electrònica és una transposició d'una directiva europea de 1999, de la que es deriven altres lleis d’altres estats membres. La directiva només dóna les línies a seguir per tal de desenvolupar una normativa de signatura electrònica, però en cap cas està pensada per obligar als ciutadans a obtenir-la. L'ús de la signatura electrònica es generalitzarà de totes maneres, pels beneficis que comporta. Ens trobem tot just a la primera etapa de desplegament i serà necessari cert temps abans que la població s'acostumi al seu funcionament. D'altra banda, hi ha diferents tasques a Europa i al món que van cap a l'estandardització de formats per a diferents documents de negoci (com la factura electrònica) i de signatura electrònica.
Quins equivalents hi ha a altres països?
La normativa de la signatura electrònica s'està desenvolupant internacionalment. A Europa, la directiva 1999/93/CE estableix un marc comú a tota la comunitat. Al continent americà, una gran part dels països disposen d'un marc normatiu per a la signatura electrònica i al continent asiàtic hi trobem països com Turquia, Corea del Sud, Hong Kong, Rússia, Japó i l’Índia que regulen aquesta tecnologia. Austràlia i Nova Zelanda també regulen la signatura electrònica, així com Marroc, Tuníssia i Sud-Àfrica. L’Estat espanyol ha estat un dels primers països a obligar-ne la utilització en tràmits administratius, i això ha fet que siguem pioners quant a l'ús de la signatura i en el desenvolupament d'aplicacions i de serveis que aprofitin tots els avantatges que aquesta tecnologia proposa.