«Les pandèmies són cosa de tots, per la qual cosa hem de tenir una visió més àmplia, no només sobre com crear béns públics a escala mundial, sinó també sobre com crear un sistema que ajudi a pagar-los»
Natalia Adler, Co-Fundadora i CEO de Pebble Analytics parla sobre la seva empresa, emprenedoria i decisions estratègiques.
Natalia Adler
Natalia Adler va cursar un màster en Drets Humans a la Universitat de Colúmbia i una Literatura Francesa a Universitat de Pennsilvània, on es va graduar amb els màxims honors. Ha passat més de catorze anys amb UNICEF a Àfrica central i Sud-amèrica. Ha conceptualitzat i dirigit la iniciativa de Data Collaboratives amb el GovLab de la Universitat de Nova York i amb altres socis, la qual consisteix a aprofitar les dades d’empreses com ara Bloomberg, Telefonica i Microsoft per fer front a alguns dels reptes més complicats que viu el món, com ara les epidèmies, el suïcidi o la migració.
Pebble Analytics vol evitar la pròxima pandèmia. El seu sistema d’alerta avançada (Early Warning System) recull dades de salut obtingudes directament de la població general per crear un programari de decision intelligence que ajudi les autoritats públiques a millorar els resultats sanitaris i a mitigar les disrupcions econòmiques de les empreses. Són una organització amb un propòsit clar.
1. Per què vas decidir fer-te emprenedora?
He vist evaporar-se bones idees en el sector públic quan s’acabava el finançament inicial, així que volia aportar solucions de mercat. Volia demostrar que podem fer possible un canvi positiu a la societat i obtenir-ne beneficis. Les pandèmies, per exemple, són cosa de tots, per la qual cosa necessitem una visió més àmplia, no només sobre com crear béns públics a escala mundial, sinó també sobre com crear un sistema que ajudi a pagar-los.
2. Quina ha estat la decisió estratègica més important que has pres fins ara?
El fet de deixar la meva carrera estable de més de catorze anys amb UNICEF a Nova York i convertir-me en emprenedora a Barcelona no només va ser una decisió que em va canviar la vida, sinó que també va ser estratègica. L'ecosistema emprenedor a Barcelona és molt més gestionable que a Nova York, i hi ha molt de talent (a més, el temps és millor aquí!). També crec que aquest acte de fe mostra el meu compromís amb la missió i amb els objectius tan ambiciosos que tenim.
3. Quin és el millor consell que t’han donat mai?
«No facis drecera». Quan una persona està tan ocupada, pot estar temptada a externalitzar tasques que no li agraden o ometre alguns passos per avançar. Però crear una companyia (de principi a fi) és una tasca monumental i costa sang, suor i llàgrimes. Estic aprenent a acceptar (i fins i tot apreciar) el patiment que també implica tot aquest procés de transformació.
4. Què t’hauria agradat saber abans de començar l'aventura?
Que tota la responsabilitat és meva. Això implica canviar de mentalitat, passar de treballador a emprenedor. Aquest canvi no es produeix de cop, és un procés evolutiu. No neixes emprenedor, sinó que t’hi converteixes.
5. Explica’ns una estratègia que utilitzis a la feina que també sigui útil per a altres àmbits de la vida
Quan tot sembla urgent, i no tens prou mans per a tot, has de prioritzar. Tenir present una estratègia a llarg termini (fins i tot quan resulta complicat saber què passarà l'endemà) no només m’ajuda a estar centrada, sinó que em fa mantenir una actitud positiva quan topo amb obstacles. És una marató, no un esprint.
6. I ara què? Quines fites vols aconseguir a curt termini?
Estem acabant el nostre primer prototip amb el Govern de Sud-àfrica i estem negociant amb nou països més de la regió per crear AfyaNet, una xarxa d’Instituts Nacionals de Salut que utilitzi la tecnologia per identificar i predir pandèmies de malalties infeccioses. També estem dissenyant un programa d’early adopters amb empreses de la cadena de subministrament farmacèutica que ens ajudin a testar els nostres productes. A més, actualment depenem de l'autofinançament i esperem començar una roda de finançament el gener.