La BioRegió de Catalunya es consolida amb 734 empreses i 89 entitats de recerca

Barcelona, 19 de maig de 2016.- Biocat, l’entitat que coordina i promou el sector de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya, ha presentat aquest dijous l’Informe Biocat 2015, que repassa la situació del sector entre 2013 i setembre de 2015, durant un acte presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’informe mostra l’evolució positiva dels indicadors clau de la BioRegió de Catalunya, com la creació de 75 noves empreses al 2013-2015. “Pel que fa al creixement empresarial i l’emprenedoria, el balanç d’aquests dos anys, i de fet, dels darrers 10 anys, és certament positiu –destaca Albert Barberà, director general de Biocat. L’increment del nombre de companyies, l’augment de la seva dimensió i l’elevada captació d’inversió i grans operacions empresarials evidencien la consolidació progressiva del nostre ecosistema”. Per contra, la inversió en R+D pública i privada al sector ha baixat  quasi un 11% entre 2009 i 2014.

Pel que fa a l’excel·lència científica, l’informe fa palès que “Catalunya continua situant-se entre les primeres regions europees en qualitat i quantitat”, subratlla Barberà.

L’ecosistema de la BioRegió de Catalunya (Font: Informe Biocat 2015)

La indústria de la BioRegió de Catalunya, en xifres

El sector de les ciències de la vida i la salut de Catalunya compta amb 734 empreses, de les quals 221 són biotecnològiques, 46 farmacèutiques, 94 de tecnologies mèdiques innovadores, 208 proveïdores i enginyeries, 139 de serveis professionals i consultoria i 26 entitats d’inversió actives.

Amb aquestes dades, tot i ser un dels països més petits d’Europa per població, Catalunya se situa entre els 4 països europeus amb més empreses del sector salut per habitant. En concret, és el segon país d’Europa en empreses farmacèutiques per capita, només per darrere de Bèlgica. Catalunya és també el 4t país europeu en companyies biotecnològiques per habitant (per darrere de Suècia, Suïssa i Israel) i el 4t en empreses de tecnologies mèdiques (per darrere d’Israel, Suècia i Suissa).

Les 734 empreses recollides a l’Informe Biocat suposen un increment de 222 respecte de l’Informe Biocat 2013. Part d’aquest increment s’explica per la creació sostinguda de noves companyies al sector: en concret, entre 2013 i setembre 2015 es van crear a la BioRegió 75 noves empreses, la majoria biotecnològiques (27). La resta de l’augment del nombre d’empreses a l’Informe Biocat 2015 s’explica per la incorporació al sector d’empreses de serveis procedents d’altres àrees, i a l’esforç de Biocat per identificar tots els agents de l’àmbit de tecnologies mèdiques i digital health. Entre 2005 i 2015 s’han comptabilitzat un total de 337 nous projectes empresarials a la BioRegió i en el mateix període, només s’han extingit un 9% dels projectes (en contrast amb la taxa de mortalitat de les empreses innovadores a Espanya i a Catalunya, que s’apropa al 50%).

Les empreses del sector facturen 14.360 milions d’euros, un 7% del PIB de Catalunya, i donen feina a 42.133 treballadors (xifres de 2014). Aquestes dades suposen un increment del 24% i 25%, respectivament, respecte de l’Informe 2013, degut a l’augment d’empreses. El 48% de la facturació del sector (6.852 milions d’euros) l’aporten les empreses farmacèutiques mentre que les biotecnològiques –segment que ha experimentat el creixement més gran respecte al 2011– facturen 2.910 milions d'euros. Les companyies de tecnologies mèdiques aporten 3.092 milions i la resta (1.514 milions) prové d’altres tipus de companyies, entre d’elles 16 milions de les firmes de digital health.

Atenent a la dimensió, el 88% de les empreses de la BioRegió són pimes. D’aquestes, quasi la meitat són microempreses amb menys de 10 treballadors i una facturació inferior als 2 milions d’euros anuals. En els darrers dos anys, el nombre d’empreses mitjanes (entre 50 i 250 treballadors i amb ingressos anuals entre 10 i 50 millones de euros) s’ha duplicat i ha passat a ser el 22% del total de companyies de la BioRegió, signe de la progressiva consolidació del sector.

Pel que fa a les inversions, entre 2013 i 2015 les empreses de la BioRegió van captar més de 100 milions d’euros en inversions, més de la meitat al darrer any, amb grans operacions com els acords Oryzon-Roche i Palobiofarma-Novartis o les rondes de finançament de Minoryx Therapeutics i Sanifit, liderades pels principals fons de capital risc catalans, Ysios i Caixa Capital Risc.

El mercat principal de les empreses de ciències de la vida catalanes continua sent l’Estat espanyol. Europa concentra les exportacions o comercialitzacions internacionals (principalment a Alemanya, Itàlia i França) juntament amb els Estats Units.

Excel·lència científica

La BioRegió de Catalunya compta amb 89 entitats de recerca: 41 centres de recerca, 15 hospitals universitaris (d’un total de 101 hospitals públics i privats), 11 universitats que ofereixen estudis de ciències de la vida; 2 grans infraestructures científiques; 7 centres tecnològics i 13 parcs científics i tecnològics amb activitats en ciències de la vida.

El nombre de publicacions de ciències de la vida i la salut s’ha incrementat un 168% entre 2000 i 2015, i representa un 3,15% de la producció científica europea, el 0,99% de la producció mundial i el 29% de les publicacions de l’Estat espanyol. Catalunya és el segon país de la UE en nombre d’ajuts atorgats per l’European Research Council (ERC)^[1] i obté el 53% de tots els ajuts atorgats a l’Estat espanyol (180), un 35% dels quals corresponen a ciències de la vida.

Les 11 universitats catalanes que imparteixen estudis en ciències de la vida i de la salut generen cada any 5.500 graduats. Entre aquestes, una (la UB) se situa entre les 49 universitats del món més prolífiques en publicacions, 2 entre les 200 millors del món (la UB, UAB) i 3 entres les 50 millors de menys de 50 anys (URV, UAB, UPF).

El sistema hospitalari català aplega 195 establiments que ocupen més de 89.000 treballadors, dels quals aproximadament un terç correspon als 15 hospitals universitaris. Aquests 15 hospitals i els 9 instituts d’investigació vinculats compten amb uns 5.000 investigadors. 11 dels 20 millors hospitals espanyols es troben a Catalunya, que també és la regió més activa en desenvolupament d’assaigs clínics.

El 2014 es va iniciar un procés de concentració i integració entre entitats de recerca per guanyar massa crítica i competitivitat internacional. Alguns exemples són la creació del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology, que agrupa 6 grans centres de recerca) o d’EURECAT (fusió de 6 grans centres tecnològics) i la integració d’alguns centres de recerca. Altres noves iniciatives sorgides en el període que cobreix l’Informe són la Barcelona Clinical Trials Platform (BCTP) o el Barcelona Bioinformatics (BIB).

Reptes pendents

Malgrat el balanç positiu de la majoria d’indicadors, l’Informe Biocat evidencia reptes pendents. En primer lloc, l’alt nivell en la recerca no es tradueix en una alta valorització socioeconòmica. “Hi continua havent una desconnexió entre mercat i recerca, i un gap massa gran entre els nostres indicadors d’excel·lència científica i els d’innovació: la BioRegió no té un problema de ciència, té un problema de transferència”, alerta Albert Barberà. Per exemple, entre 2010 i 2015 a Catalunya només s’han generat 286 sol·licituds de patent prioritària en ciències de la vida i de la salut davant l’OEPM (Oficina Española de Patentes y Marcas), el 17% del total estatal.

D’altra banda, la inversió en R+D pública i privada a Catalunya ha baixat  quasi un 11% entre 2009 (any d’inflexió després d’una dècada d’increments constants) i 2014. La despesa en R+D és d’un 1,47% sobre el PIB de Catalunya (dades de 2014), per sobre de la mitjana de l’Estat (1,23%). Catalunya lidera la inversió en R+D en biotecnologia de l’Estat espanyol, amb una despesa global de 416 milions d’euros (28,7% del total) (dades de 2014).  “És imprescindible augmentar el suport a la recerca bàsica i a la recerca clínica, i comptar amb la implicació del sector empresarial –reclama el director general de Biocat-. Entre 2002 i 2013 la inversió pública respecte al PIB s’ha multiplicat per 1,7 mentre que la privada s’ha mantingut inalterada: aquesta tendència s’ha de revertir”.

Finalment, tot i els èxits d’inversions de 2015, l’accés a capital continua sent un dels obstacles al quals s’enfronten les empreses catalanes. “Hem d’aconseguir vehicles de finançament per desenvolupar proof of concept; ampliar el pool d’inversors; atraure més capital privat internacional; i disposar dels mecanismes legals per incentivar una cultura de filantropia, entre altres”, explica Albert Barberà. “Cal continuar treballant per adreçar aquests reptes, incidir en la transferència de tecnologia i el coneixement, així com en el suport a emprenedors i al creixement empresarial, perquè no només és necessari ajudar a emprendre, sinó també ajudar les empreses a escalar.”