Skip to main content

Anurag Mairal - Professor associat i director del Global Exchange Program a Stanford Biodesign
Després de passar dos anys a la PATH, una ONG amb el focus posat en crear solucions innovadores en l'àmbit de la salut per a països en vies de desenvolupament, Anurag Mairal ha tornat a Stanford, on és professor associat i director del Global Exchange Program a Stanford Biodesign. També és membre del Consell Assessor de d·HEALTH Barcelona

En els últims anys, Anurag Mairal ha portat per tot el món dos missatges. Primer, que les solucions medtech innovadores només seran sostenibles si sorgeixen allà on hi ha la necessitat, sota el lideratge d'equips locals. I segon, que si al puzle innovador li falten peces per falta de pràctica, els que tinguin inquietuds per millorar el món sempre poden recórrer al biodisseny per portar les seves idees al mercat amb èxit.

Anurag ha passat aquests dies per Barcelona i ha conegut els avenços de d·HEALTH Barcelona, el màster en innovació i emprenedoria en ciències de la vida de Biocat, del qual és membre del Consell Assessor.

Has estat dos anys a la PATH. Què fa aquesta organització?

És una ONG de salut global que treballa a 70 països i desenvolupa medicaments, vacunes, dispositius mèdics i solucions de salut digital. PATH se centra en la part més baixa de la piràmide, en llocs d'Àfrica i Àsia on els sistemes mèdics no estan prou desenvolupats i els pacients no reben les teràpies i solucions mèdiques a les quuals nosaltres estem acostumats. El meu equip de 120 persones desenvolupava productes en 5 àrees: solucions per a dones i nens, per al tractament de l'aigua, vacunes, noves eines de diagnòstic, eHealth mHealth.

Sovint la innovació sorgeix en els països rics i s'exporta, però tu lluites pel contrari. Per què és important que la innovació sorgeixi allà on s'ha d'aplicar?

La innovació ha de respondre a necessitats locals i per això hi ha d'haver equips locals i un ecosistema molt implicat. Sense aquesta dosi de realitat que dóna estar sobre el terreny, la innovació no seria sostenible. Per això portem el nostre programa d'biodisseny a l'Índia, per exemple. Vénen a Stanford, els formem i tornen al seu país per aplicar el procés a les necessitats de l'Índia.

Quins reptes té desenvolupar un producte en aquests països?

A Estats Units o a Europa tenim una història de la innovació, de com pensar els productes i portar-los al mercat. Però això no existeix allà perquè fins al moment no ho han necessitat. Ara tenen persones intel·ligents, necessitats clíniques molt serioses i les seves societats han començat a invertir en innovació però han d'esbrinar com entendre la necessitat, com dissenyar el producte adequat, protegir-lo, provar-lo, comercialitzar-lo, distribuir-lo, i preparar la gent per utilitzar-lo. Els falten moltes peces d'aquest puzle. Però els innovadors d'allà ara les estan construint.

Com fem que "exploti" aquest talent innovador que hi ha en aquests països?

A Sud-àfrica, Brasil, Kenya, la Xina o l'Índia hi ha persones amb la formació necessària per entendre els elements tècnics implicats en la innovació i a més han crescut allà, tenen un gran coneixement de la seva societat, la seva cultura i fins i tot de les "esquerdes" del seu sistema. Ells entenen millor que ningú les necessitats que hi ha de manera que ja tenen el camí mig fet. A partir d'aquí, cal crear un producte que les resolgui, i aquí és on podem entrar nosaltres: podem ensenyar-los a optimitzar el procés.

L'innovador es fa? No hi ha una part de caràcter?

No pots ensenyar creativitat però sí innovació. La innovació és entendre un problema, fer-ne trossets i pensar com resoldre-ho amb els teus coneixements, i hi ha un mètode que es pot ensenyar. Però sí, el caràcter importa, especialment en aquest equip multidisciplinari que fomentem a la nostra metodologia. Perquè una personalitat forta pot ser el que uneixi definitivament a un equip o el que el trenqui.

Quan ens referim a l'Àfrica o a Àsia sempre parlem de reptes. Però, i el que podem aprendre d'ells?

Fa deu anys aquesta pregunta no hagués tingut tant sentit com ara. Les coses han canviat perquè els nostres sistemes de salut ja no disposen de diners i hem de trobar la via per mantenir la qualitat de l'assistència sanitària a un cost menor. I aquest és justament l'objectiu històric de la innovació: permetre fer les mateixes coses amb més rapidesa, més eficàcia, més facilitat i a un preu més baix. Estem forçats a innovar, vivim en un nou règim d'innovació, i en aquests països han viscut sempre així, amb restriccions, de manera que tenim molt a aprendre.

Com ens pot ajudar la tecnologia a superar reptes mundials com el del Zika?

La tecnologia en si mateixa mai és una solució completa. Sabíem que el Zika existia igual que altres virus però no hi ha sistemes de salut primaris en aquests països ni tampoc un mapa global d'on es troben aquests casos, ni medicaments per tractar-los, ni vacunes per prevenir-los. És important aproximar-se a aquests problemes de salut global de forma més holística, amb diferents tecnologies i des de diferents geografies. No serveix de res pensar només en la manera en com protegir-nos perquè és impossible. La solució ha de ser global i en gran mesura això passa per la prevenció.

Pots destacar algun producte desenvolupat en aquests països pel seu impacte?

PATH va desenvolupar a molt baix cost MenAfriVac, una vacuna per meningitis A pensada especialment per a països de l'Àfrica subsahariana que constituïen el que es coneixia com el "cinturó africà de la meningitis". Va ser possible gràcies a un macroacord amb tots els actors influents: fabricants, indústria, ministeris de sanitat... Ens va portar gairebé deu anys però ara ja estem a prop d'eradicar-totalment perquè hem vacunat més de cent milions de persones.

Col·labores amb partners dels Estats Units, l'Índia o la Xina en el desenvolupament de productes medtech. Quina és la principal diferència entre introduir un producte en un mercat desenvolupat o en un emergent?

El principal repte és el gap que hi ha entre la necessitat mèdica i la necessitat del mercat perquè encara que hi hagi 50 milions de diabètics a l'Índia, no tots van a mesurar-se el sucre diàriament. El principal repte és desenvolupar un mercat, que els pacients entenguin que s'han de tractar i que els metges sàpiguen com implantar la solució. És un procés llarg i nosaltres estem molt acostumats a fer-ho, tot flueix i tot està connectat. Allà cal educar els polítics, als proveïdors i al públic final.

Ets membre del consell assessor del programa d·HEALTH Barcelona. Com veus la seva evolució en aquests tres anys?

Quan va sorgir ja prometien ser una gran iniciativa perquè Europa passava per restriccions i es veia com una oportunitat per desenvolupar productes innovadors que servissin a tot el món, incloent als països en vies de desenvolupament. A més, la innovació sempre porta al creixement econòmic. Però tres anys després estic molt impressionat. Els 2 o 3 primers anys són molt complicats però tot i així hi ha hagut grans èxits fins i tot de finançament d'algun dels projectes. Ara, ha d'acabar de fer-se a si mateix perquè van exportar el model de Stanford però cada ciutat té una realitat diferent i ha d'aplicar el programa a la seva manera. Segur que nosaltres també aprendrem coses de d·HEALTH Barcelona aviat.

Ens falta alguna d'aquestes peces del puzle que comentaves al principi?

A la BioRegió de Catalunya teniu totes les llavors. Però una cosa que s'ha de reforçar és l'ecosistema perquè d'ell depèn l'èxit complet de la innovació. A més, espero que tingueu també l'estabilitat econòmica, política i social que aquests processos requereixen.

Els alumnes de d·HEALTH Barcelona passen 9 mesos en el màster per detectar una necessitat no satisfeta, fer un prototip i comercialitzar-la. Nou mesos són suficients?

Realment no, però a banda de què poden continuar després amb el desenvolupament, el nostre objectiu principal a d·HEALTH Barcelona i a Stanford és crear els líders del futur en el terreny de la innovació. Només 450 persones al món han tingut aquesta formació i més de 20 són aquí, a Barcelona. Això és importantíssim perquè han adquirit una mentalitat per abordar problemes d'una forma diferent que no serveix només per al programa sinó per a qualsevol cosa que facin a partir de llavors.

A Stanford porteu 15 anys utilizant el biodisseny. Què heu après durant aquest temps?

Hem après a adaptar-nos al canvi, a iterar per seguir sent rellevants.També que els impactes de les persones del programa seran més grans que els de les tecnologies que desenvolupen.

Sign up for our newsletters

Stay up-to-date on the latest news, events and trends in the BioRegion.