Coneix el nou director general de Biocat, Robert Fabregat
L’any en què Biocat ha celebrat el seu 15è aniversari s’ha produït un relleu en la direcció general de l’entitat amb la incorporació de Robert Fabregat. Coneix com han estat els seus primers mesos, quines línies d’actuació pretén reforçar, com s’imagina la BioRegió d’aquí uns anys i els hàbits saludables que practica
Robert Fabregat va assumir el càrrec com a nou Director General de Biocat a principis d’octubre. Amb la voluntat d’aportar una visió renovada per la BioRegió, confia que és ara el moment oportú per potenciar l’ecosistema. En aquesta entrevista revela una de les seves principals línies estratègiques, alhora que presenta els principals reptes que caldrà assolir per competir amb els hubs d’innovació d’Europa que es situen per davant de la BioRegió.
Aquest desembre fa dos mesos que et vas incorporar a Biocat com a director general de l’organització, després d’una convocatòria oberta i pública. Com ha estat la primera presa de contacte amb el càrrec?
Realment ha estat un aterratge molt positiu i molt engrescador. Sempre dic a tothom que estem davant una oportunitat històrica per al sector degut al moment social, polític i econòmic en què ens trobem. L'hem de poder aprofitar per potenciar l'ecosistema de ciències de la vida i la salut. I és una sort i un privilegi poder estar en aquests moments al capdavant d'una entitat com Biocat, que és l'eina que pot fer possible que aquest ecosistema creixi, generant sinergies entre tots els agents.
Atenent a la teva experiència professional en el sector i el teu pas per la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat, quins creus que són els principals reptes de l’ecosistema de ciències de la vida i la innovació en salut a Catalunya?
La BioRegió té tots els ingredients que faciliten el creixement de les empreses: una recerca excel·lent amb instituts d’R+I, hospitals, centres sanitaris i universitats de primer nivell; una xarxa especialitzada d’inversió en life sciences, que col·laboren cada cop més amb inversors internacionals; i un ecosistema ric i dinàmic. Però és cert que també ens cal abordar alguns reptes, que principalment fan referència a cinc àmbits: el primer és l’impuls a la transferència tecnològica, hem de ser capaços de fer arribar el coneixement i els projectes de recerca a l’empresa; el segon és l’acceleració i desenvolupament de talent, cal esforçar-nos perquè un investigador pugui treballar en una tecnologia i creï la seva empresa amb el màxim de recursos al seu abast; el tercer repte és l’adopció d’aquesta innovació tecnològica al sistema públic de salut, agilitzant les rutes d’accés al mercat; el quart, la capacitat d’atracció d’inversió mitjançant instruments financers que afavoreixin el creixement de les empreses; i, per últim, però no menys important, la consolidació de tot l’ecosistema perquè ens permeti millorar l’escalabilitat de les empreses i així assegurar un dealflow constant i de qualitat.
Per resoldre aquests desafiaments, quines línies d’actuació de Biocat tens previst reforçar en aquesta nova etapa?
El principal repte que tinc i la línia d’actuació que més reforçaré es resumeix en una frase molt senzilla: fer arribar els avançaments tecnològics a la ciutadania. I això vol dir posar en el centre a les persones, als i les pacients, a les seves famílies... per aconseguir-ho, caldrà fer un seguiment de la tecnologia més madura i els requeriments que necessita el propi sistema de salut per detectar aquestes oportunitats. En aquest sentit, una altra línia on també hem posat el focus – de la mateixa manera que ho està fent la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona – és impulsar accions que promoguin la compra pública innovadora.
Si som capaços de tancar el cercle i tenim sempre molt present que el que ens empeny a innovar en el nostre sector, és precisament millorar la salut i el benestar de les persones, tothom hi sortirem guanyant. Al final generem més coneixement i més riquesa, alhora que canviarem el model productiu del propi país i donarem valor a tot l'ecosistema.
En un àmbit més global, i atenent a la continuada transformació i digitalització del sector salut, digues tres tendències sectorials que creus que marcaran el futur de l’ecosistema a l’era post-covid.
Després de l'experiència de la pandèmia, hi ha tres línies que són clau: una és la digitalització del sistema. Hem de ser capaços d'utilitzar les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial o la telemedicina, per fer arribar més ràpid la innovació a la ciutadania i que aquesta pugui rebre una atenció més personalitzada. Una altra és aconseguir innovar, transformar i créixer, tot garantint la sostenibilitat del planeta i minimitzant l'impacte negatiu cap els recursos naturals. La tercera és en relació a salut pública: la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Cal aprofundir en el benestar de la població, l’envelliment saludable i l’equitat, treballant en l’apoderament de les persones i el foment d’entorns saludables. La pandèmia de la Covid-19 ha fet obrir els ulls en aquest àmbit.
Barcelona és la tercera ciutat europea més atractiva per als fundadors d’startups, i Catalunya destaca per ser la regió més dinàmica a Espanya en aquest sector. Tot i així, arrosseguem una manca d’inversió estructural que dificulta la retenció de talent i l’escalat de les companyies innovadores. Què podem aprendre d’altres països amb el quals ens comparem i que es situen per davant de la BioRegió?
Ens emmirallem amb altres regions d’Europa com Bèlgica, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Àustria o Irlanda, per similitud en dimensió territorial i població. Però depèn de la variable que comparem, tenim més o menys camí a recórrer per ser competitius. En recerca, per exemple, la BioRegió té ratis equiparables, o fins i tot millors, que molts d’aquests països. En inversió, en canvi, hi ha un gap a cobrir important. En aquesta línia, és important que siguem capaços d’implementar instruments publico-privats per augmentar el finançament que necessiten les startups i spinoffs en els diferents estadis, aconseguir augmentar el volum de les rondes d’inversió i el nombre d’operacions (manquen series B, C i sortides a borsa), i millorar els incentius fiscals a la inversió, entre altres.
En els darrer anys han augmentat les aliances estratègiques entre startups, centres de recerca i companyies biomèdiques catalanes, però la transferència de tecnologia continua sent un repte sobre el que cal actuar. Quines eines creus que s’haurien d’implementar en aquesta línia?
La transferència de tecnologia és un dels principals reptes que hem d’abordar i aquí també manquen mecanismes de finançament per a la valorització de projectes, establir una política d’intensificació i incentivació econòmica, i realitzar activitats de matchmaking que posin en contacte l’oferta i la demanda de tecnologies, reptes empresarials i de talent. Sobre aquest punt, Biocat organitza diversos programes d’innovació oberta que impulsen les relacions entre els diferents agents de l’ecosistema de salut (investigadors, empreses farmacèutiques i biotec i inversors) perquè acabin establint acords de col·laboració publico-privada.
Salut lidera els pressupostos de la Generalitat amb 11.215 M€ (un 26,5% del total), i ha augmentat la seva dotació en un 15% respecte a l’any passat. Quin impacte pot suposar aquest increment? Creus que és suficient o continuarem depenent dels fons Next Generation per a la recuperació del sector?
És molt bona notícia aquest increment del 15%, però el desitjable seria que aquesta dotació de recursos acabés tenint impacte en tot l’ecosistema. No només en la millora de l’atenció sanitària, que és la màxima prioritat, sinó que col·lateralment pogués contribuir a reforçar els nostres centres de recerca, la retenció i captació de nou talent, el desenvolupament de noves tecnologies, el foment de l’emprenedoria i la creació de noves empreses, la generació d’ocupació, el creixement del nostre teixit industrial, l’atracció d’inversió privada... El sistema sanitari públic és un gran transatlàntic que treballa per a millorar la salut de tota la ciutadania, però també és un gran motor de transformació social i econòmic, i ho hem de tenir molt present. Si teixim les sinèrgies necessàries i establim els canals de cooperació adequats, tots els agents de l’ecosistema en poden sortir beneficiats.
En aquest sentit, cal que les administracions públiques apostin per enfortir aquest sector com una estratègia de present però, sobretot, de futur pel país. I és imprescindible que els recursos provinents dels fons europeus Next Generation es puguin invertir en fer un salt qualitatiu, i de transformació, al voltant de la consolidació de la BioRegió com un hub de teràpies emergents i medicina personalitzada de referència a nivell internacional.
Recentment Biocat va publicar un article sobre sostenibilitat al sector, on posava de manifest que si el sector salut mundial fos un país, seria el cinquè major emissor de gasos d’efecte hivernacle del planeta. Creus que l’ecosistema està prou conscienciat sobre la petjada de carboni de la indústria de la salut en general? Quines iniciatives estan realitzant els diferents agents del sistema per transitar cap a les emissions zero?
El sector de les ciències de la vida i la salut ha de respondre a l’emergència climàtica i, alhora, s’ha de responsabilitzar de la seva petjada. No només tenint cura dels problemes de salut que se’n deriven, sinó practicant els principis de prevenció, reduint la seva pròpia contribució al problema. Per aquest motiu, cal treballar perquè els diferents agents de la BioRegió impulsin la transformació i el canvi empresarial amb objectius alineats amb l’Agenda 2030. Empreses biofarmacèutiques com Almirall, Ferrer o Grifols tenen la sostenibilitat integrada en la seva estratègia de negoci, algunes startups han decidit adaptar el desenvolupament dels seus productes a aquesta nova tendència i els centres de recerca i hospitals estan adaptant els seus models per aconseguir una petjada 0%. Cal no perdre aquesta visió global, tenir molt present quin és l’impacte del nostre propi ecosistema, i garantir-ne la sostenibilitat des d’un punt de vista mediambiental.
Biocat ha celebrat en 2021 el seu 15è aniversari, un temps durant el qual ha contribuït a impulsar, accelerar i projectar la BioRegió fins a situar-la com a un dels principals hubs d’innovació d’Europa. Com t’imagines la BioRegió de Catalunya d’aquí a cinc anys?
El meu tarannà profundament optimista em fa estar convençut que, d’aquí a cinc anys, haurem fet les coses prou bé com per haver donat un salt més que qualitatiu en l’àmbit de la innovació en salut. No em vull aventurar a dir si com per assolir uns nivells d’homologació amb els principals hubs d’innovació d’Europa, però sí com per començar a tenir certs indicadors comparables.
I ara és el moment òptim perquè tant la ciutadania, com tots els agents estratègics de l’ecosistema, estiguin totalment alineats i compromesos en impulsar la innovació en salut. No només no ens podem permetre perdre aquesta oportunitat històrica, sinó que no sóc capaç d’imaginar-me un altre escenari que no sigui haver-la aprofitat al màxim.
Treballant i dedicant-te al sector salut professionalment, quins són els hàbits personals que et fan mantenir-te saludable?
El meu hàbit imprescindible per a cuidar-me ha estat sempre i segueix sent l’esport. Des de ben petit amb el futbol, la natació, el tennis o l’esquí. I actualment seguint enamorat de la neu, però havent canviat la raqueta per la pala de pàdel, i fent més vida al gimnàs. I més enllà de la millora i el manteniment del cos des d’un punt de vista físic, sobretot a nivell de salut mental, de desconnexió, de via d’escapament...
M’he anat aficionant també a la pràctica del ioga, que et permet tenir certs moments de relaxació, meditació i dedicar temps a un mateix. I cada cop sóc més conscient de l’impacte que l’alimentació té en la nostra salut, i hi treballo per a integrar el màxim de bons hàbits en el meu dia a dia, però reconec que encara tinc molt marge de millora en aquest sentit.
