L’impacte d’Horitzó Europa en el creixement de les empreses de la BioRegió de Catalunya

Amb Horitzó Europa (HEU) entrant en els seus dos últims anys d'execució, és el moment de fer una revisió provisional del seu impacte en la innovació a Catalunya, a través del seu suport a les empreses del sector, així com entendre els reptes i oportunitats que encara queden per davant. Inaugurat el 2021 com el programa més gran d’Europa dedicat a la recerca i la innovació, amb un pressupost proper als 100.000 milions d’euros, HEU ha estat fonamental per impulsar sectors estratègics a Europa, incloent-hi el de les ciències de la vida i la salut. A Catalunya, el programa s'ha consolidat com una font prioritària de finançament per a l'ecosistema d’innovació en salut, enfortint la BioRegió de Catalunya i contribuint al lideratge en projectes i empreses disruptives.

El context d'Horitzó Europa i els reptes de futur

Des del seu inici, HEU s'ha estructurat com una resposta als grans reptes globals, especialment la crisi sanitària derivada de la COVID-19, i ha incorporat fons Next Generation per afavorir una recuperació sostenible i resilient. A més, la Nova Agenda d'Innovació per a Europa (NEIA) ha definit prioritats en deep tech (talent, experimentació, polítiques, cohesió). A aquest escenari s’hi ha afegit la innovació sostenible i les transicions verda i digital de l’Europa Digital i el Pacte Verd, amb la seva versió industrial.

Tot i així, el gap de competitivitat amb altres regions del món, i els escenaris geopolítics han portat a Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu i exprimer ministre d'Itàlia, a presentar recentment l’informe “El futur de la competitivitat d’Europa”, on entre d’altres factors, parla sobre l'eficàcia del programa i planteja un canvi radical en les polítiques econòmiques de la Unió Europa. En aquest document, de més de 400 pàgines, Draghi ha posat sobre la taula diverses febleses estructurals:

• Fragmentació de prioritats: massa àmbits competint per fons limitats, dificultant una estratègia coherent. 
• Complexitat administrativa: el procés per sol·licitar i gestionar fons encara suposa una barrera per a moltes entitats, especialment pimes.  
• Escàs suport a la innovació disruptiva: tot i els esforços del Consell Europeu d'Innovació (EIC), moltes tecnologies transformadores lluiten per accedir a finançament suficient.  
• Col·laboració publicoprivada insuficient: falta d'incentius clars per integrar el sector privat en consorcis europeus.

Amb aquestes propostes, la fase final del programa revisa incloure reformes per incrementar-ne l'impacte i assegurar un major retorn per als actors involucrats. Entre elles, la plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa, STEP (de les sigles en anglès Strategic Technologies for Europe Platform) amb noves oportunitats de finançament i el segell associat. La STEP finançarà el desenvolupament i manufactura de tecnologies crítiques per reforçar la seva cadena de valor. Entre aquestes, la biotecnologia. 

No oblidem que la Comissió Europea ja va destacar al març passat el rol crucial de la biotec i la biomanufactura per a la competitivitat d’Europa. Amb el segell STEP els projectes de 5 programes de finançament europeu (Digital Europe, European Defence Fund, EU4Health, Horizon Europe i Innovation Fund) poden accedir més fàcilment a fons FEDER i del Fons Social Europeu. 

La tendència dels darrers anys és la complementarietat de fons, per garantir el finançament a les propostes que generin major impacte Aquests projectes STEP poden aixecar l’interès d’inversors, per haver passat diversos filtres de selecció i portar sota el braç fons complementaris de diverses fonts. 
 

L’impacte d’Horitzó Europa en l’ecosistema d’innovació en salut a Catalunya

A Catalunya, dels 5.439 projectes identificats per la Plataforma RIS3-MCAT amb participació d’entitats catalanes en programes com Horitzó 2020, Horitzó Europa i altres instruments de la RIS3CAT, 1.734 estan vinculats al sector de les ciències de la vida i la salut. La categoria “sistema sociosanitari” de fet, és la segona que concentra la majoria dels projectes de Catalunya finançats amb fons competitius europeus (un 32% del total), per darrere del sistema d’energia i recursos. 

Filtrant els projectes per àmbit (sociosanitari), programes (Horitzó Europa) i tipus d’entitats (empreses), més d’un centenar de projectes amb participació catalana han aconseguit captar vora 100 milions d’euros en finançament competitiu, col·laborant amb prop d’un  miler de socis internacionals.   Aquestes dades reflecteixen la fortalesa i la capacitat de l’ecosistema català d’innovació en salut per aprofitar al màxim les oportunitats que ofereixen els programes europeus. 

Si continuem revisant les dades de la plataforma RIS3-MCAT, entre els casos més rellevants, destaca Asphalion, una consultora catalana especialitzada en afers científics i regulatoris que, entre 2021 i 2023, va participar en set projectes europeus centrats en teràpies avançades i biomaterials, aconseguint captar més d’1 milió d’euros de finançament. 

També cal destacar casos com el de l’startup Time is Brain, que ha obtingut una inversió de més de 5 milions d’euros de l’European Innovation Council (EIC) per millorar la gestió de l’ictus en pacients isquèmics. A més, algunes empreses han liderat més d’un projecte dins el període Horizon Europe (HEU), com per exemple Gate2Brain i InBrain Neuroelectrics, qui han estat al capdavant de dos projectes cadascuna, acumulant un total de 7,5 milions d’euros. Aquests projectes, finançats per programes com l’EIC, l’European Innovation Ecosystem (EIE) o les Marie Skłodowska-Curie Actions (MSCA), impulsen solucions disruptives per al tractament de malalties rares i neurològiques.

Si posem el focus en la inversió captada per les startups i scaleups de salut de Catalunya, l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2023 subratlla un increment significatiu dels ajuts competitius, principalment subvencions provinents de la Comissió Europea, que l’any 2023 es van duplicar respecte a la mitjana obtinguda durant el període 2019-2021. De fet, el 2023 es va consolidar com l’any en què les empreses de salut de Catalunya van captar més ajuts competitius, amb gairebé 61 milions d’euros, una xifra que representa el 28% del total de finançament recaptat.

ABLE Human Motion ha liderat la captació d’ajuts competitius durant els darrers cinc anys (2019-2023), amb un total de 26,3 milions d’euros. La segueixen Oryzon Genomics i Integra Therapeutics, amb 16,2 milions d’euros cadascuna, i MiWendo, que ha aconseguit 14,1 milions d’euros. 

Aquests "Projectes Importants” que representen un interès comú de la UE i els Estats membre són inciatives de gran escala que impliquen una inversió significativa i una col·laboració entre diversos Estats membres, i estan dissenyats per afrontar reptes importants i promoure la innovació i el creixement econòmic a Europa. En la categoria Med4Cure, per al sector biomanufactura europeu, hi han destacat les empreses catalanes Reig Jofré, Oryzon Genomics, Mynorix i Medichem. 

El paper de Biocat: catalitzador d’innovació

Biocat, com a entitat tractora de la BioRegió de Catalunya, també ha contribuït significativament a la captació de fons i al suport a projectes europeus. En total, ha impulsat iniciatives amb un valor de 25 milions d’euros, destacant el projecte PRECISEU, un Regional Innovation Valley en medicina personalitzada, que concentra 22 milions d’euros. més Amb el finançament en cascada previst en aquest projecte, i altres iniciatives anteriors com BioMan4R2, l’entitat haurà proporcionat uns 5 milions d’euros de finançament directe a empreses catalanes.

Per tant, i a mode de conclusió, amb la possibilitat de reformes i una aposta continuada per l’excel·lència, aquests dos últims anys d’Horitzó Europa poden ser determinants per continuar consolidant Catalunya com un referent europeu en ciències de la vida i la innovació en salut. 

2027: més enllà d’Horitzó Europa

No està clar que el desè Programa Marc (FP10, Horitzó..(?) segueixi l’estructura del que han estat fins ara H2020 i HEU. La Comissió Europea està proposant fusionar tots els fons de recerca i innovació, incloent-hi el Consell Europeu de Recerca (ERC, pilar 1 de l’actual HEU) i el Consell Europeu d'Innovació (EIC, pilar 3), en un nou Fons de Competitivitat que es llançarà sota el nou pressupost multi anual que començarà el 2028. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ja va apuntar aquesta idea en la seva proposta programàtica el passat mes de juliol. 
Uns fons que es destinaran a impulsar tecnologies estratègiques com la intel·ligència artificial, les tecnologies aeroespacials, les cleantech i la biotecnologia, amb l’objectiu de produir-les a Europa i enfortir l’autonomia estratègica de la Unió Europea. Un avís clar per a les empreses: Europa aposta fermament per reforçar la seva indústria.

És així com una desena de programes de recerca i innovació es combinarien en el Fons Europeu de Competitivitat, amb l'objectiu de concentrar i agilitzar els esforços de la UE per revitalitzar la innovació, la productivitat i el creixement econòmic. Entre aquests programes, Horizon Europe Pilar I (inclòs l'ERC), Horizon Europe Pilar III (EIC, EIE  EIT), Fons Europeu de Defensa, Fons d'Innovació, EU4Health, Espai, Digital Europe, Invest EU, Single Market Program. És la resposta de Von der Leyen a Draghi. 

No obstant això, ara venen les negociacions que podrien diluir la proposta, i que, entre d’altres, han rebut una forta oposició per part de les regions europees, que veuen una centralització dels fons europeus cap als Estats membre. Seguirem atentament els desenvolupaments. De moment, però, s’han filtrat alguns textos del nou programa 2025-2027, on les empreses i entitats de la BioRegió de Catalunya poden trobar noves oportunitats d’atraure fons per als seus projectes.