Teletreball a la BioRegió: una nova realitat que ha vingut per quedar-se?

El mes de març de l’any passat la pandèmia de SARS-CoV-2 aturava la mobilitat i la vida social en bona part del món. Es tancaven espais públics, centres comercials, oficines i laboratoris, i l’activitat econòmica disminuïa de manera brusca a la majoria de sectors. El món biotec i de la salut, en canvi, no s’aturava, ans al contrari, intensificava la seva activitat. Però la pandèmia ha obligat el sector a obrir-se a noves maneres de treballar que, en alguns casos, han arribat per quedar-se. 

Valerie Vanhooven, CEO d’ONA Therapeutics, estava en plenes negociacions amb inversors a l’inici de la pandèmia, al mes de març. “Afortunadament ja ens havien confirmat el finançament, perquè és molt difícil que un inversor et doni diners sense haver-te conegut abans en persona. Les reunions posteriors les vam fer online i van anar força bé. Crec que tots podem estar d’acord que una de les millors coses que ha portat la Covid és que hem après a fer videoconferències i a treballar des de casa.”

El confinament va afectar ONA Therapeutics en tant que va haver d’aturar l’activitat al laboratori i traslladar-la a punts del planeta lliures de Covid. “Al final de la primera onada vam externalitzar algunes activitats a la Xina perquè allà ja tenien el virus sota control”. Ara la companyia ja treballa als laboratoris del Parc Científic de Barcelona, on té la seu, i els equips estan organitzats en dues bombolles, per tal que si algú ha de fer quarantena, una part de l’equip puguin continuar treballant. 

Laura Soucek, fundadora i CEO de Peptomyc, explica que “el personal del laboratori i de Peptomyc van demostrar una capacitat extraordinària per a adaptar-se a nous horaris i a una manera de treballar diferent, fet que ens va permetre continuar avançant en els projectes”. Com a aspecte positiu, Soucek destaca “haver après que la quantitat absurda de viatges que tenia per feina s’hauria pogut reduir significativament sense impactar en la productivitat i la comunicació. Quan es pugui tornar a viatjar, m’agradaria que fos només quan sigui essencial. Serà millor per al medi ambient i per a la meva salut i qualitat de vida.” 

La indústria farmacèutica també va transformar radicalment el seu dia a dia. Gemma Estrada, directora de Digital Health de Ferrer, explica que van haver d’adaptar “tots els assaigs clínics en curs en diversos àmbits: estalviant que els pacients haguessin de fer visites presencials a l’hospital, garantint el lliurament del tractament en els estudis...”. Com a punt positiu, la innovació oberta i el treball de la companyia amb startups (en les iniciatives Ferrer4Future i Ferrer Open) ha propiciat nous projectes digitals, “com plataformes per ajudar els pacients crònics de forma remota”, explica Estrada. 

A l’àrea de fabricació i logística també hi va haver canvis: “A l’inici de la crisi, quan hi havia escassedat de tot, vam reconvertir una de les nostres línies de fabricació per poder produir ampolles de gel hidroalcohòlic” que es van distribuir des de l’Institut Català de la Salut. “També va caldre reforçar les línies de fabricació de Gelocatil”, explica Estrada. 

Un nou impuls a la col.laboració 

A l’Hospital Vall d’Hebron, com a la resta de centres hospitalaris de la BioRegió, van haver de multiplicar en un temps rècord els recursos disponibles, passant de 1.000 a 2.000 llits hospitalaris i multiplicant per cinc la capacitat de l’UCI. També es va transformar el model de treball de tota l’organització. Un gran nombre de projectes de recerca es van interrompre i els equips d’investigació van passar a focalitzar-se en la Covid-19. Laia Arnal, directora de Desenvolupament de Negoci del Vall d’Hebron Institute of Research (VHIR) explica que, malgrat tot, la pandèmia ha provocat canvis positius que es mantindran: “Vam organitzar una Task Force de 150 investigadors de grups diferents amb l’objectiu de fer recerca sobre la Covid de manera transversal. La pandèmia ha accelerat la col.laboració entre les diferents àrees de l’hospital, ens ha impulsat a utilitzar els recursos de manera eficient i efectiva i a organitzar-nos ràpidament, eliminant tensions competitives internes... Fem-ho per altres coses! D’aquí a quatre dies hi haurà noves crisis en què també ens caldrà col.laborar: crisi climàtica, de ciberseguretat...”. Arnal creu important potenciar els nous models col.laboratius transversals que han sorgit entre l’hospital, el món empresarial i la societat civil: “ha estat un moviment extraordinari, molt bonic.”

Al centre tecnològic LEITAT també han notat un impuls en l’esperit de cooperació entre organitzacions. Francesc Mitjans, director de Health & Biomedicine del centre, explica que “la pandèmia ha incrementat l’esperit col·laboratiu de les empreses i altres entitats. Això ho hem viscut directament des de Leitat, liderant iniciatives en tecnologies mèdiques, diagnòstic i teràpia en Covid-19.”

Canvi del model assistencial

La doctora Montserrat Muñoz, cap de la Unitat de Càncer de Mama a l’Hospital Clínic, explica que la pandèmia ha transformat totalment la seva manera de treballar: “La feina del dia a dia ha canviat moltíssim. Abans érem sempre a l’hospital, ara fem teletreball tres dies a la setmana. Les reunions les fem per Zoom i hem incorporat nous professionals a l’equip que no he vist mai en persona. En general, tot allò presencial ha disminuït molt: les relacions amb els companys, amb els pacients... Aquesta part és la pitjor de la nova situació”. Però els assajos clínics no s’han aturat: “Les pacients ens han agraït moltíssim que continuéssim. Per a moltes és una oportunitat de tractament que d’altra manera no tindrien. És cert que hem vist que la participació ha disminuït un 20%.”

Alguns dels canvis implantats es mantindran, com determinades visites telefòniques: “Les pacients ens ho demanen perquè s’estalvien el desplaçament i la sala d’espera”. Sobre el teletreball,  Muñoz creu que és possible que se’n mantingui una part després de la pandèmia. “Per a mi és un aspecte molt positiu perquè visc a 40km de Barcelona. Estic menys cansada perquè m’estalvio el desplaçament i dedico més hores a la feina. És un win-win”, assegura. 

Teletreballar o... desaparèixer

L’inversor i emprenedor Miguel Valls, managing partner al fons d’inversió Alta Life Sciences, creu que el teletreball ha arribat per a quedar-se: “és igual com en l’e-commerce: la pandèmia ha accelerat aquestes tendències 4-5 vegades. Som en un moment en què la major part d’activitats es digitalitzaran, es robotitzaran, o ambdues coses. I si no formes part d’aquesta revolució, tens un problema... Desapareixeràs ràpidament. Empreses com Twitter ja han dit que implantaran el teletreball de manera permanent.”

A Ferrer el teletreball també es quedarà. La companyia ha aprofitat els mesos en què tothom treballava des de casa per fer una remodelació a les oficines centrals. Segons explica Estrada, quan es retorni a l’oficina, la companyia implantarà “un model híbrid a mig camí entre la presencialitat i el treball remot. El nou disseny permet el treball transversal amb equips multi-disciplinars, on s’afavoreix la col·laboració i la innovació, i el treball àgil.”

El mateix passarà a LEITAT: “el teletreball s’ha implantat com a nova modalitat de contracte laboral en alguns àmbits d’actuació, com en les tasques de gestió”, explica Francesc Miralles. 

Amb tot, hi ha alguns aspectes que la digitalització no ha aconseguit substituir, com el networking. Segons Laia Arnal, “establir noves relacions a nivell professional continua essent molt complicat a nivell online. No hem sabut trobar alternatives per fer contactes. Amb el mitjà digital es veu minvada la capacitat de crear nous contactes i de negociació... Hi ha menys creativitat, et falta informació de context...”. Amb tot, Arnal és conscient que caldrà adaptar-se a aquesta realitat durant un temps: “fins al setembre, com a mínim, tot passarà entre les parets de la meva oficina. Em resisteixo a pensar que, tot i així, no farem nous contactes internacionals.”

Alexis Roig, CEO de SciTech DiploHub - Barcelona Science and Technology Diplomacy Hub creu que la pandèmia “no serà la fi d’un món interconnectat. Ben al contrari, és una prova més de la nostra interdependència. Serà clau articular mecanismes per seguir atraient talent al sector biotec en l’era de l’educació digital i el treball remot. Visualitzem organitzacions i empreses virtuals amb equips executius distribuïts arreu del planeta però alhora localitzades a ciutats punteres en ciència i medicina translacional com Barcelona. Aquesta podria ser la nova normalitat en els propers anys.”