Ana Maiques: “Volem que la nostra tecnologia d’estimulació cerebral es converteixi en un tractament domiciliari”
Cofundadora de Starlab
Ana Maiques va cofundar l’any 2000 juntament amb el seu marit, el físic Giulio Ruffini, Starlab, una empresa que investiga en neurociència. La seva 'spin off' Neuroelectrics, creada per a comercialitzar productes altament tecnològics com els casquets de lectura i estimulació cerebral Enobio i Starstim, obté ja el 50% de la seva facturació d'Europa i el 35% dels Estats Units, on tenen una delegació i col·laboren amb centres de primer ordre mundial com el MIT.
Diu el mite que les grans empreses tecnològiques han nascut d'una idea desenvolupada en un garatge. La companyia catalana Starlab -i la seva spin off Neuroelectrics- s'ha fet gran, en canvi, en edificis històrics com l'Observatori Fabra, on van tenir la seva primera seu. Ara, ja instal·lats a la tercera perquè no paren de créixer, sumen èxits de transferència al mercat de les seves tecnologies de lectura i estimulació cerebral sense fils. L'equilibrat matrimoni format per Ana Maiques i Giulio Ruffini capitaneja a aquests pioners en neurociència, que compten amb el suport de referents com l'Institut Guttman, Harvard o Boston Children 's Hospital per aconseguir tractar de forma no invasiva malalties del sistema nerviós central.
Amb quin objectiu vàreu crear Starlab?
Starlab va començar fa catorze anys de la mà d'una empresa belga que ens va contactar. Quan va fer fallida, ens vam fer amb la filial espanyola i vam començar a treballar des de l'Observatori Fabra l’any 2000 per fer bona ciència i transformar-la en productes i serveis en el mercat, primer investigant en aeroespacial i en neurociència.
Per què teníeu tan clar que volíeu transferir la investigació al mercat?
Nosaltres volíem tenir un impacte social, fer un bé i solucionar problemes. La nostra forma de fer-ho era la ciència, de la qual som apassionats, i jo vaig aportar la part comercial, mentre Giulio és físic i matemàtic. Vam crear l'empresa per tenir un impacte positiu, canviar el món. Però és molt difícil cobrir tota la cadena. Portem ara 14 anys, un període molt llarg perquè ser excel·lent en tot, en investigar, transferir i comercialitzar és un procés d'aprenentatge que porta molt de temps i és complicat. És difícil que en una sola organització tinguis totes les capacitats per anar de la ciència al mercat.
Llavors quina és la clau del vostre èxit?
Des del principi teníem la visió que anava a portar temps, però vam trobar un model de negoci que ens permetia aguantar els anys que calen per desenvolupar la tecnologia fins que estigués madura per dur-la al mercat. Sempre dic que els emprenedors han de tenir visió, passió –perquè si et creus el que fas t'ajuda a aguantar les dificultats– i, sobretot, execució, és a dir, la capacitat de sostenir un esforç d'investigació fins que es pot transferir. En l'execució ha estat el secret. Però també en saber-nos adaptar i pivotar per anar canviant la forma de com aconseguir l'objectiu en funció del que passava en l'entorn. I la clau ha estat ser molt internacional, vendre a l'estranger i estar oberts al món.
En aquests anys, què heu comercialitzat?
Després de dotze anys d'investigació en neurociència havíem desenvolupat dues tecnologies que hem tret al mercat perquè estaven madures. Enobio és un casquet amb fins a 32 elèctrodes no invasius que recullen el teu electroencefalograma, el que pot servir com a eina de diagnòstic en pacients d'epilèpsia o desordres del son, mentre Starstim és capaç no només de llegir sinó també de tractar. Els elèctrodes injecten corrents de baix voltatge que pràcticament ni notes i que exciten o inhibeixen l'activitat cerebral. Per exemple, en el cas d'un ictus que afecta la mobilitat, excitaria teva zona motora per a una recuperació més ràpida. És bonic perquè ja tenim projectes combinant ambdues capacitats per a diagnosticar, per exemple, que ve una crisi epilèptica amb Enobio i tractar-la amb Starstim.
Quins són els clients d’aquests dispositius?
A Europa tenim certificat l'ús clínic en hospitals, on destaca per exemple el cas de l'Institut Guttmann per a pacients amb lesions medul·lars. Allà el fem servir per gestionar el dolor neuropàtic. Mentre Starstim és una eina de teràpia contra la depressió que ja fan servir psiquiatres a França. Però els clients són també centres de recerca i universitats de més de 35 països. Gent procedent del MIT o el Media Lab el fa servir per a estudis clínics, per entendre com funciona el cervell humà.
A quins obstacles us heu enfrontat?
Als Estats Units hi ha una barrera d'entrada enorme per al sector clínic, que imposa la FDA, una institució molt exigent. A Taiwan i la Xina també ha costat, perquè cada país té la seva regulació. Treballar en aquest sector té moltes dificultats administratives.
Treballar també per al sector aeroespacial us ha ajudat a capejar aquests moments més complicats?
Tenir dues àrees d'investigació ens ha ajudat en el procés de desenvolupament de la tecnologia. Poder desenvolupar per a un gran client com l'Agència Espacial Europea ens ha ajudat molt a fer R+D, però en entrar en etapa comercial és més una qüestió d'entendre on pots vendre ja i on has d'esperar.
Quins són els pròxims passos de la companyia?
La missió és que la nostra tecnologia es faci servir massivament: treballem amb els primers doctors i volem que es converteixi en un tractament domiciliari, cosa que ja està començant a passar. Ara s'estan realitzant els primers estudis de tractament a casa als Estats Units i a Europa.
Aposteu per la telemedicina.
La telemedicina té sentit especialment en algunes patologies. No és la solució per a tot però els lesionats medul·lars tenen grans problemes per desplaçar-se als centres, és una odissea per a ells. En altres casos, com en l'epilèpsia, les crisis no succeeixen quan estàs visitant al metge sinó en qualsevol moment, així que també té sentit. Però no, no és per a tots ni per a tot.
Els clients seguirien essent els hospitals?
No tenim intenció de respondre a sol·licituds privades. Són sistemes mèdics que s'usen amb prescripció d'un metge en les sessions que ell consideri. Ens escriuen pacients per comprar-lo i diem que no. A poc a poc, la comunitat mèdica també parla més de l'estimulació cerebral no invasiva així que augmenta el nivell de coneixement. Però la introducció de teràpies noves en el món mèdic sempre és lenta.
Ha fet falta pedagogia?
Ja hem fet el més difícil: connectar amb els líders d'opinió per a diverses patologies. La pedagogia que hem fet ha estat per convèncer-los que la nostra tecnologia és la millor que hi ha al mercat.
Quins són els resultats del tractament?
On hi ha més eficàcia és en dolor, ictus i depressió. En altres dolències com algunes malalties neurodegeneratives encara no se sap si funciona o no. Falta evidència però això canvia amb rapidesa perquè la investigació es mou ràpid. A més treballem amb els millors: l'Institut Guttman, el Boston Children's Hospital o Harvard, els estudis dels quals són rigorosos i creen opinió quan publiquen.
A més acabeu de donar-vos a conèixer massivament amb un experiment de telepatia, de connexió de dos cervells a 7.800 quilòmetres de distància.
Carles Grau, Álvaro Pascual-Leone i Giulio Ruffini han participat en aquest 'paper' que ha estat el novè més citat de 2014. L'experiment en sí mateix no va ser tan revolucionari però va ser la primera vegada que es van comunicar dos cervells molt distants sense informació sensorial : sense veu, sense vista, sense res. Una de les persones estava a l'Índia amb Enobio posat pensant d'una manera i l’altra estava a Estrasburg, rebent estimulació. Aquest últim veia llums en funció del que l'altra persona pensava i les rebia com si fos un codi binari que va servir per transmetre dues paraules: hola i 'ciao'.
Què voleu aconseguir?
Al marge de l'anècdota d'haver estat capaços de comunicar dos cervells, el 'paper' ensenya, més que la seva aplicació telepàtica, la capacitat d'aquesta tecnologia de llegir i interaccionar amb el cervell. No ens imaginem que a curt termini pugui servir com una forma de comunicació sinó que ho apliquem al diagnòstic de malalties. Ha estat una manera molt cridanera de demostrar un desenvolupament tecnològic. Podríem haver-ho demostrat des d'un tema mèdic i, en canvi, hem optat per un tema més mundà que ha arribat a molta més gent.
Què podem esperar de Starlab i Neuroelectrics?
Neuroelectrics pot convertir-se en una companyia líder mundial en diagnòstic i tractament de desordres cerebrals o malalties relacionades amb el sistema nerviós central. I Starlab pot seguir sent un referent en la investigació en neurociència i en desenvolupar noves tecnologies.
Què és l’últim en el que esteu treballant?
Acabem de guanyar un projecte de la Michael J. Fox Foundation que es basa en analitzar bases de dades de electroencefalogrames per buscar marcadors precoços de malalties com el Parkinson. Pot ser que jo et posi un casc un dia i sigui capaç de predir si ho vas a patir, com succeeix amb la sang.
Quin és el principal somni que teniu ara?
El cervell és un gran desconegut i no acabem d'entendre com funciona. M'imagino, encara que no sé en quin marc de temps, que les nostres tecnologies podrien usar-se massivament com un marcador de la teva salut mental. M'agradaria pensar que el monitoratge elèctric cerebral es pugui convertir en alguna cosa com quan ara et prens la tensió o et fas un examen rutinari. Crec que pot acabar passant.
El sistema de salut podria permetre’s-ho?
És una tecnologia susceptible de ser reduïda en cost segons el volum en què s'hagi de produir. El cost no serà un impediment, sinó que el problema més greu són les dades: quina intel·ligència treure'n i per a què serviran. És el que queda per investigar: en quines patologies i en quins casos seran útils aquestes dades cerebrals. Potser és un examen rutinari que t'has de fer a partir dels 50 o 60 anys per monitoritzar el teu progrés cognitiu. No sé en quin marge d'edat ni per quines persones es pot convertir en una tècnica massiva. Ho dirà la ciència. Preguntem i busquem respostes en les dades. Aquestes tecnologies potser poden prevenir la pèrdua de memòria o les capacitats cognitives associades a malalties com l'Alzheimer.