“Aquest any ja tindrem el primer test genòmic de diagnòstic en càncer de mama del qual se’n beneficiaran prop del 70% de dones recent diagnosticades”
Cap del Grup de Genòmica Translacional de l’Institut d’Oncologia Vall d'Hebron (VHIO) i oncòleg de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron
Per la seva recerca sobre diagnosi i tractament del càncer de mama ha rebut la Career Catalyst Research Grant, una beca concedida a l’Estat espanyol per primer cop que està dotada amb 345.000 euros i atorgada per la fundació nord-americana Susan G. Komen for the Cure.
Aleix Prat és Doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i cap del Grup de Genòmica Translacional de l’Institut d’Oncologia Vall d'Hebron (VHIO) i oncòleg de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron. Actualment dirigeix dues recerques encaminades a millorar el diagnòstic de diferents càncers de mama i precisar-ne el tractament. La primera recerca ha aconseguit millorar l’actual classificació del càncer de mama gràcies a l’estudi genòmic del tumors. S’espera que a finals d’aquest any ja estigui al mercat el primer test genòmic de diagnòstic en càncer de mama del qual podran beneficiar-se prop del 70% de dones diagnosticades amb aquesta malaltia. L’altra investigació busca identificar quines pacients amb càncer de mama HER2+ només necessiten tractaments anti-HER2 sense quimioteràpia.
La finalitat de les dues recerques és reduir la mortaldat i millorar la qualitat de vida de les pacients amb tractaments més eficaços i menys agressius, com evitar la quimioteràpia.
Volem millorar la qualitat de vida de les dones amb càncer de mama i per això hem de ser prudents a l’hora d’aplicar tractaments quimioteràpics, ja que són tòxics i a vegades el benefici que aporten és molt petit. Ara bé, tampoc hem d’oblidar que els nous fàrmacs dirigits o biològics, amb els quals estem treballant, també són tòxics i tenen efectes secundaris. De fet, la quimioteràpia també és un tractament dirigit, ja que té una funció molt específica. Per exemple, hi ha fàrmacs quimioteràpics que trenquen el DNA de la cèl·lula. Què és un fàrmac dirigit i què no ho és? Què és quimioteràpia i què no? De vegades aquesta distinció no és tant clara, i al final el que busquem són tractaments que mostrin un balanç acceptable entre eficàcia i toxicitat.
Però al final sí que sembla que els nous tests amb què està treballant milloraran la qualitat de vida de les dones afectades?
Sí, això és cert. Estem buscant altres vies menys invasives i menys doloroses per a les pacients amb càncer de mama. Per exemple, hem obert vies que ens permetin tenir un pronòstic més precís i exacte de la malaltia i evitar així la quimioteràpia en les pacients que tenen una molt baixa probabilitat que el seu càncer torni. Aquest grup de pacients pot representar un 15 o 20 % de tots els casos diagnosticats.
Unes noves vies que se centren totes elles en projectes basats en la genòmica. És aquest el camí?
Sí, els estudis genòmics en càncer de mama ens han fet adonar de la complexitat del càncer de mama i conèixer aquesta complexitat ens està ajudant a prendre decisions terapèutiques més encertades. Ara bé, encara ens queda un llarg camí. El futur està en veure com utilitzem aquesta informació molecular per tal de millorar el diagnòstic i el tractament d´aquesta malaltia.
El projecte becat és un bon exemple d’aquesta filosofia. Serà possible millorar el pronòstic dels tumors HER2+ i oferir qualitat de vida a aquestes pacients?
Actualment, i gràcies a la combinació d’una sèrie de fàrmacs dirigits i quimioteràpia, s´ha aconseguit reduir la mortalitat del càncer de mama HER2+, que representa el 20% de tots els càncers de mama que es diagnostiquen a Catalunya. Ara, i gràcies a aquesta beca, pretenem identificar a priori les pacients amb càncer de mama HER2+, que segurament ja no caldrà sotmetre-les a quimioteràpia. L’estudi, que ja hem iniciat a 12 hospitals de tot l’Estat a través del grup cooperatiu SOLTI, ens permetrà identificar mitjançant la genòmica quin és el grup de pacients recentment diagnosticades de càncer de mama HER2+ que es curen amb l’administració de fàrmacs anti-HER2 i la cirurgia i sense quimioteràpia. Esperem tenir aquest test genòmic en uns 3 anys.
Quantes dones podran beneficiar-se d’aquest nou test?
Aproximadament un 20% del totes les pacients diagnosticades de càncer de mama HER2+ podrien curar-se amb tractaments sense quimioteràpia.
A més d’aquesta recerca, des del VHIO heu liderat un projecte que ja millora el tractament del càncer de mama que afecta prop del 70% de dones.
Sí, sabem que el grup anomenat Luminal, el més frequent de tots els càncers de mama, està compost per dos grans grups. Gràcies als estudis genòmics hem observat que els tumors del grup “A” tenen un comportament més benigne i el tractament amb fàrmacs anti-hormonals és suficient, però els del grup “B” tenen un pronòstic més complicat, són més resistents a fàrmacs anti-hormonals i necessiten l´administració de quimioteràpia. Al nostre estudi vam comparar l'actual definició histopatològica amb la definició genòmica per veure si hi havia o no discordança. Doncs bé, vam comprovar que el diagnòstic histopatològic i el genòmic tenen una discordança de fins el 40%. Estudiant aquesta discordànça, vam trobar un marcador histopatològic, que de fet ja el teníem en tots els informes histopatològics però no sabíem què fer-ne, que és el receptor de la progesterona, i vam observar que era un bon marcador per discriminar la malaltia Luminal A i Luminal B i, per tant, per identificar amb més certesa les pacients amb tumors Luminal A que no necessiten quimioteràpia. Aquesta nova definició ha estat recentment incorporada a les guies de consens internacional sobre el maneig del càncer de mama.
Heu eliminat la discordança?
Tot i que hem millorat la situació prèvia, continua havent-hi discordança i la genòmica sempre guanya. De fet, aquest és un dels missatges del nostre estudi. Per tant, hem d´aconseguir portar la genòmica a la pràctica clínica diària.
La introducció d´aquest test genòmic en la pràctica clínica diària com es traduirà en el maneig de les pacients?
El que ens dirà el test d´una forma fidedigne és quin tipus de càncer de mama té la pacient i quin és el pronòstic a 10 anys, és a dir, quina probabilitat tindrà la pacient que el seu càncer torni. Amb totes les dades sobre la taula, la pacient també podrà decidir si val la pena o no sotmetre’s a quimioteràpia per un percentatge concret de benefici. En d´altres casos, el risc que torni el càncer és tan baix que no cal la quimioteràpia, ja que els beneficis no superen les toxicitats a curt i llarg termini. La informació que proporcionen aquests tests genòmics és molt més precisa i exacte que la que tenim avui dia. Tot això es tradueix en una millor qualitat de vida.
Podrem tenir aviat un test genòmic per diagnosticar el càncer de mama?
Sí, possiblement aquest mes o el pròxim disposarem d’aquest test tant a Catalunya com als Estats Units, ja que ha estat aprovat a Europa i per la FDA nord-americana. Al VHIO estem acabant la fase de prova d’aquest test genòmic, ja que estem participant directament en un estudi espanyol del grup cooperatiu GEICAM, on participaran 200 pacients amb càncer de mama Luminal A i B.
A quin nombre de dones es podria aplicar i com milloraria això el seu tractament?
No et sé dir un nombre clar. Al principi segurament serem estrictes a l’hora de demanar aquest test, perquè el cost és elevat i no podem demanar-lo per tothom. Així que l’aplicarem en casos seleccionats i el percentatge dependrà molt dels criteris que nosaltres decidim per saber on tenim més dubte. És probable que al principi utilitzem aquest test en un 10 % de les pacients recentment diagnosticades amb càncer de mama per decidir si cal o no tractar-les amb quimioteràpia. En un futur, crec sincerament que utilitzarem el test per a tothom.
I al final quantes dones podrien evitar la quimioteràpia gràcies a aquest test?
De totes les dones a les quals fem el test, un 30% no caldrà que se sotmetin a quimioteràpia. Són estimacions, i sabem que no és un percentatge molt elevat, però evitar la quimioteràpia a aquestes dones o determinar millor el risc que el càncer torni són dos elements molt importants per millorar la qualitat de vida d’aquestes pacients, i que elles puguin prendre decisions a partir d’aquesta informació i la recomanació del seu oncòleg.
La medicina personalitzada a la pràctica clínica és el futur?
En part sí. Ara bé, val a dir que el terme “personalitzada” es comença a substituir per “precisa” o “de precisió” perquè personalitzar o individualitzar és probablement impossible. I és que al final ens continuem basant en resultats obtinguts en grups de pacients: grups de pacients similars però no pas pacients individuals. L´objectiu és ser més precisos i exactes, i aquests test genòmics ens aporten precisió i exactitud. Gràcies als estudis genòmics sabem que el càncer de mama no és una única malaltia sinó que inclou quatre grans entitats, cadascuna amb les seves característiques. I ens hem adonat que tractar tots els càncers de mama de la mateixa manera no té sentit.