president de la Comissió Executiva de Biocat
Article d'opinió
El passat 7 d'octubre, a Brussel·les, es va donar el tret de sortida al projecte HealthTIES, una iniciativa que aplega quatre dels principals bioclústers europeus en l'àmbit de les tecnologies mèdiques: l’holandès Medical Delta, que pivota sobre les universitats de Leiden i l’Erasmus de Rotterdam, amb més de 400 empreses i un dels parcs científics i tecnològics més importants dels Països Baixos; el clúster desenvolupat a l’entorn d’Oxford i la vall del Thames, on s’emplacen 22 universitats i més d’un miler d’empreses; el suïs Life Science Zurich (LSZ), que compta amb 3 universitats, 26 centres clínics i un important teixit industrial; i Biocat, que aporta al projecte la força de les nostres 9 universitats amb estudis de biociències, els 9 parcs científics i tecnològics catalans actius en biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques, els més de 400 grups i 60 centres de recerca que treballen en ciències de la vida, la nostra xarxa de més de 200 hospitals entre els quals hi ha el 6 més importants de l’Estat en recerca clínica i les 350 empreses del sector biomèdic i biotecnològic català.
Aquest no és l’únic, però sí un dels més importants projectes europeus que estem impulsant des de Biocat; un projecte que té com a objectiu accelerar el cicle d’innovació en l’àmbit de les tecnologies mèdiques, i promoure una major i més efectiva interacció entre educació, recerca i infraestructures mèdiques en les quatre àrees terapèutiques clau (càncer, malalties cardiovasculars, neurodegeneratives i infecciones) per una Europa que té com a principal repte mèdic l’envelliment de la seva població.
Catalunya està especialment ben posicionada per contribuir al desenvolupament de noves tecnologies mèdiques i per a ser un model d’innovació per a d’altres àrees del continent. Quatre centres de la nostra xarxa hospitalària compten ja amb unitats d’innovació (Parc Taulí, Clínic, Sant Joan de Déu i l’Institut Guttmann) i quatre més les estan posant en marxa (Bellvitge, Sant Pau, Vall d’Hebron i Germans Tries); d’altra banda, des de la Fundació Parc Salut s’està impulsant una xarxa d’innovació entre hospitals de la província de Barcelona (Taulí, Consorci Hospitalari i Mútua de Terrassa, la Guttmann i els hospitals de Mataró, Igualada, Granollers, Vilanova i Manresa); això permet —i permetrà encara més en el futur— portar al mercat les innovacions tècniques sorgides de la pràctica clínica amb una rapidesa inèdita en altres contrades, generant la creació de nombroses spin-off des del sistema hospitalari.
A diferència del que passa en d’altres països, aquí és aquest sistema hospitalari el que juga el paper tractor de la innovació en tecnologies mèdiques que en potències tecnològiques com Alemanya juga la indústria. El nostre és un sistema singular que té l’avantatge d’estar molt a prop tant de les necessitats reals dels pacients com dels professionals que els tracten.
El sistema públic de salut català, amb la seva inversió en recerca i la seva aposta clara per la innovació, té molt per aportar a Europa, i es reforça anant de la mà de clústers tant potents com el d’Oxford, el de Zurich i el del nord-oest d’Holanda. El projecte Health-TIES és una primera mostra del que pot ser el treball en xarxa en el marc d’una comunitat de coneixement i innovació en salut/ciències de la vida de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET), una comunitat que aspirem a liderar des del bioclúster català. Perquè podem, perquè tenim el potencial de recerca, educació superior i teixit empresarial per fer-ho.
Només a tall d’exemple: Catalunya compta amb el 38% de les empreses de tecnologies mèdiques (270), que són responsables del 50% (3.700 milions d’euros) de la facturació anual de tot l’Estat en aquest sector. Això sumat a la capacitat d’innovació del sector hospitalari fa del nostre país un key player en l’escenari europeu de la biomedicina. Una posició que haurem de saber explotar en benefici del desenvolupament econòmic de Catalunya en el marc de projectes com l’IET.