Director de l’Institut Cardiovascular de l’hospital Mount Sinai de Nova York i del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III de Madrid
Article d'opinió
En els propers deu anys haurem d’encarar tres grans reptes per fer front a una malaltia molt complexa com és la cardiovascular. El primer repte respon a una raó econòmica, ja que tenim una població amb malalties cardiovasculars importants i això és molt costós de tractar.
Hem de fer un canvi de paradigma: passar del que ara és el tractament d’una malaltia complexa a la promoció de la salut. El segon repte és la integració de les patologies del cor i del cervell perquè ja no tenim cap dubte que certes malalties cerebrals tenen les mateixes causes que les malalties de cor. I el tercer repte que tenim al davant és l’ús de les noves tecnologies d’avantguarda —com les de la imatge— i les teràpies regeneratives i genètiques.
Els infarts de miocardi i cerebrals són una epidèmia que representen la primera causa de mort al món, i el 95% ocorren en persones que presenten, almenys, dos dels set factors de risc. Ens trobem amb dos factors de caràcter mecànic, l’obesitat i la pressió arterial alta; dos de caràcter químic, el colesterol elevat i la diabetis; dues preguntes, si fumes o no fumes i si fas esport o no fas esport, i un últim factor que és l’edat. L’edat amb una franja de vulnerabilitat més alta és els 55 anys en el cas dels homes i 65 anys en les dones.
Quan parlem d’infart de miocardi estem parlant de la mort d’una part de la musculatura cardíaca a causa d’una oclusió de les artèries que donen oxigen al miocardi o múscul cardíac. Si ho analitzem amb més detall, veurem que en una artèria coronària s’hi ha pogut produir dos tipus d’incidents, un és el dipòsit de colesterol que triga molts anys a desenvolupar-se i l’altre, molt més agut, és l’oclusió per un coàgul de sang. L’infart de miocardi és el moment agut; la malaltia ha anat creixent silenciosament i per això el pacient es pregunta com pot ser que hagi tingut un infart si es trobava bé. La resposta és senzilla, aquesta persona es trobava bé perquè les artèries anaven quedant obstruïdes, però no suficientment com per tenir símptomes cardíacs.
L’organisme té diferents sistemes de defensa per evitar aquests infarts o prevenir-los. Un d’aquests sistemes són les cèl·lules del moll de l’os (la medul·la òssia), que intenten anar cap a on hi ha el problema i substituir l’endoteli. En aquest procés hi ha un factor fonamental que és l’edat de la persona i com envelleix. Perquè una cèl·lula es mogui i vagi cap a on és requerida necessita activitat, i en aquesta activitat hi influeixen diversos factors, un dels quals és molt important: l’activitat dels telòmers. Els telòmers són les terminacions dels cromosomes, uns filaments llargs que estan dins de les cèl·lules i que els dónen energia perquè es moguin cap a on són necessàries. Diferents estudis estan investigant el comportament dels telòmers perquè sembla que el fet que una persona es faci més vella o no, independentment de l’edat, depèn de la longitud d’aquesta substància. Si la longitud és més curta i hi ha menys activitat de la cèl·lula, ens envellim i tenim menys defenses. Per tant, si algú vol tenir uns telòmers llargs i vol envellir més tard ha de fer exercici, deixar de fumar i mantenir una dieta calòrica baixa.
El segon sistema de defensa de l’organisme són uns vasos que tendeixen a eliminar el colesterol. Les nostres artèries coronàries reconeixen que hi ha colesterol i aquests vasos l’expulsen. És un tipus de defensa molt vulnerable perquè els vasos es trenquen fàcilment i això provoca una hemorràgia dins l’artèria. Aleshores totes les cèl·lules inflamatòries eliminen les cèl·lules vermelles que s’han desprès. Estem parlant d’un procés molt agressiu perquè allibera substàncies que trenquen part de l’artèria i llavors tenim una artèria coronària amb colesterol a dins que comença fracturar-se. Arriba un moment que quan hi ha una úlcera, la sang es coagula i no pot circular, falta oxigen al cor i apareix l’infart de miocardi.
Hem realitzat un estudi, amb 7.000 dones d’entre 60 i 64 anys de Florida i Chicago amb bona salut, per saber si podem identificar les persones que estan desenvolupant un infart abans que el pateixin. A partir de cinc tècniques punteres de la imatge hem pogut veure les artèries per dins. El resultat ha estat que el 35% d’aquestes dones ja tenien dues artèries caròtides afectes. Com pot ser que aquesta població que es trobava bé ja tenia la malaltia? Doncs, perquè tenien dos factors de risc dels set possibles.
A l’inici d’aquest simposi he parlat d’un altre repte, la integració de les malalties del cor i del cervell. Si identifiquem una malaltia de les artèries que van al cervell tenim gairebé el 100% de possibilitats de trobar-la en les artèries que van al cor. Es tracta d’una malaltia difusa i, per tant, encara que es localitzi en un lloc, l’explosió podrà ser en un altre de diferent. Per exemple, si parlem de l’Alzheimer podem veure clarament aquesta relació. Si la pressió augmenta amb l’edat i no es tracta, la funció cognitiva baixa. Ja no és la pressió arterial alta la que ho provoca, és el colesterol elevat, la diabetis, el tabaquisme... Els mateixos factors que estan provocant la malaltia en les artèries coronàries també ho fan en les petites artèries del cervell. És a dir, que els mateixos factors de risc que poden provocar l’infart cardíac també faran que es vagi perdent la capacitat intellectual perquè els petits vasos s’estan obstruint pels mateixos factors de risc.
Tot això ens porta a la necessitat de promoure la salut i deixar de parlar de malaltia, perquè arribarà un moment que no podrem continuar tractant una malaltia tan costosa com és la cardiovascular si no hem fet una feina de prevenció i de promoció de la salut. Aquesta va ser una de les raons que ens va dur a impulsar la Fundació Internacional Science, Health & Education (SHE). El nom de la fundació respon exactament als objectius que ens vam marcar: volem deixar de parlar de malaltia i començar a parlar de salut, volem treballar amb persones malaltes i persones aparentment sanes tenint en compte factors de risc científicament provats i, finalment, volem parlar d’educació perquè tots som responsables d’educar.
Encara ens queda molt camí per fer, hem de treballar molt i ho hem de fer en tots els segments de població. Si volem aturar aquesta pandèmia invisible hem de reduir l'índex d’obesitat infantil i això ho hem de fer amb els infants d’edats entre 3 i 6 anys, treballant conjuntament amb el seu entorn immediat, les famílies i els professors. Hem de canviar els hàbits de salut de la gent de mitjana edat i hem d’encarregar-nos de les persones grans perquè no és tant important que visquin molts anys sinó que ho facin amb una qualitat de vida adequada. I per això, cal la col·laboració de tota la població perquè el problema de l’infart de miocardi és un problema de conducta: la persona s’ha de cuidar deixant de fumar, reduint el seu colesterol i controlant la pressió arterial.