“Crearem un espai d’estabilitat reguladora perquè les empreses recobrin la confiança”
president de Farmaindustria i conseller director general de Grupo Ferrer
Químic de formació per la Universitat de Barcelona, la seva experiència en el camp farmacèutic gira al voltant de tres empreses: 25 anys al Grup Basf, on ocupa diversos càrrecs en les àrees de direcció general, màrqueting i vendes, recursos humans i producció; posteriorment el fitxen com a director general a Lacer; i el 1999 entra al grup català Ferrer. En alguna ocasió s’ha definit com un gestor abocat a impulsar el creixement de les empreses on treballa.
L’octubre passat va substituir Jesús Acebillo (Novartis) a la presidència de la patronal farmacèutica espanyola. Tot i els pocs mesos al capdavant de Farmaindustria, ha pres un paper destacat en la presentació del pla sectorial per al desenvolupament de la indústria farmacèutica a l’Estat espanyol.
A diferència d’altres plans sectorials, aquesta iniciativa no es planteja com un programa d'ajuts, sinó com una plataforma amb participació de la indústria. Instrumentalment, el pla comptarà amb una plataforma que articuli la relació de les administracions públiques amb la indústria, estructurada en un grup d'alt nivell constituït per representants dels quatre ministeris involucrats (Sanitat, Política Social i Igualtat; Indústria, Turisme i Comerç; Ciència i Innovació; i Economia i Hisenda), sota la coordinació de la ministra de Sanitat i diverses taules de treball articulades al voltant del cicle de vida del medicament, des de la seva recerca i desenvolupament, fins el seu accés al mercat i la seva utilització en la pràctica clínica.
Un dels reptes que es va marcar quan va assolir la seva presidència de Farmaindustria era treure endavant el pla sectorial del Govern espanyol. Inicialment es preveia pel desembre, però tot just es va presentar el dia 31 de març de 2011. Ha estat un camí més difícil del que esperava?
No, però un tema de tanta complexitat com és aquest pla sectorial requereix el seu temps. I, en efecte, el 31 de març el nostre pla va veure finalment la llum. És una iniciativa per crear una plataforma estratègica per al desenvolupament de la indústria farmacèutica a Espanya fruit de la necessitat inajornable de reconstruir un entorn, un marc d’actuació més favorable i previsible, de crear un espai d’estabilitat reguladora que permeti a les companyies recobrar la confiança en el futur i recuperar el camí de la inversió. També ha de servir per establir un marc públic-privat de col·laboració, que pugui ser el referent i el paradigma de futures generacions.
Com han quedat les principals línies de treball del pla?
Són quatre: l’impuls de la recerca biofarmacèutica i dels assajos clínics, que s’evidencien com a veritables oportunitats al nostre país; la regulació econòmica del sector de forma sostenible amb els comptes públics, sota els principis de bona regulació de la recentment aprovada Llei d’economia sostenible; l’accés dels pacients als medicaments en condicions d’igualtat efectiva, en un entorn d’ús racional; i, per últim, una línia de competitivitat i innovació.
Vostè és director general d’una multinacional catalana i president de la patronal estatal. Creu que l’aplicació del pla pot tenir efectes diferents a Catalunya que a la resta de l’Estat, ateses les característiques específiques que té aquí el sector?
La indústria farmacèutica és un actor fonamental de l’economia catalana, ja que representa el 7,7% del valor afegit brut, el 6,7% de les exportacions catalanes, el 33% de les despeses en R+D industrial i dóna feina directament a 20.000 treballadors. Confiem que el pla sectorial estableixi les bases perquè aquest sector continuï realitzant una aportació rellevant a la societat catalana a llarg termini, en un marc ampli de sostenibilitat del sistema sanitari.
Quins nínxols veu més prometedors per al futur immediat? Com estem posicionats per abordar-los i com incidirà el pla sectorial, que pretén afavorir una major expansió a l’exterior?
Malgrat el gran esforç realitzat els últims anys per incrementar les inversions en recerca i desenvolupament, el nostre país segueix invertint menys en R+D que els països més avançats. El nivell científic dels equips d’R+D en l’àmbit de la sanitat, tant públics com privats, es troba entre els millors del món. En termes de publicacions científiques ocupem un lloc rellevant en el panorama mundial. No obstant, sempre hem tingut enormes dificultats per produir patents. Si acceptem conceptualment que investigar significa convertir capital en coneixement i que innovar és convertir aquest coneixement en riquesa, el nostre major repte ha de ser aconseguir potenciar la innovació per mitjà d’una intensa col·laboració pública-privada, que permeti la creació de patents, productes i serveis comercialitzables a tot el món. Per a això és necessari el marc adequat públic-privat i un entorn d’estabilitat i certesa que confiem que el pla sectorial pugui aportar.
Com a missatge final, i davant de la crisi i les dificultats en l’ocupació, quines oportunitats professionals pot presentar el sector, atès el compromís en fomentar el treball qualificat?
El medicament és un bé preferent per a la societat per la seva contribució a millorar l’esperança i la qualitat de vida de les persones, i també la productivitat, reduint l’absentisme. Tot això mostra la importància estratègica d’aquesta indústria com a sector de futur i la seva potencial contribució a la transformació econòmica d’Espanya per assegurar un creixement sostingut. Es pot dir que, el farmacèutic, és el sector industrial que qualsevol país voldria tenir implantat al seu territori.